Los servicios que propongo en las páginas siguientes se dirigen tanto a entidades públicas como a empresas o asociaciones.
Le aconsejo primero leer la página Investigación para que se entere de mis temas de investigación, luego consultar las páginas Consultoría y Producción (comunicaciones y artículos) según el servicio que desee.
Résumé : Si les motivations diffèrent pour choisir d’apprendre le breton et l’arabe, on retrouve dans les deux cas la dimension affective inhérente à tout apprentissage linguistique, avec des paramètres très similaires comme la polyglossie. C’est pourquoi l’objectif du projet KorA est d’imaginer un outil qui permettra une transmission plus affective de langues secondes et d’étudier les effets que l’une des fonctionnalités prévues, la transcription collaborative de documents sonores, peut avoir sur l’apprentissage.
Mots-clés : didactique, affectivité, polyglossie, corpus, breton, arabe
Complément : télécharger ici les résultats complets de l’enquête de l’été 2021 dont il est question dans ce chapitre (attention : 9,8 Mo pour 84 pages)
Langue : français
Nature : chapitre d’ouvrage
Année : 2022
Volume : 15 pages
Référence bibliographique : AR ROUZ David, Marie BAIZE-VARIN & Ronan STÉPHAN. « Préparer l’outillage d’une transmission affective du breton et de l’arabe ». In : Alexandra FILHON, Carole LE HÉNAFF, Hugues PENTECOUTEAU (sous la direction de). [titre à compléter]. Rennes : Presses universitaires de Rennes, 2022. p. ??-??.
Résumé : après avoir souligné l’importance constante, voire croissante, de la terminologie dans le contexte des évolutions technologiques actuelles touchant à la traduction, l’introduction présente les trois grandes parties de l’ouvrage, à savoir « la terminologie dans le monde », dans les politiques linguistiques, « la terminologie dans les centres de formation en traduction » et « la terminologie dans la profession de traducteur/traductrice ».
Mots-clés : terminologie, traduction, politiques linguistiques, didactique, profession
Langue : français
Nature : chapitre d’ouvrage
Année : 2021
Volume : 6 pages
Temps de travail : 2 h (plus celui de Rosa Agost Canós
Prix public : 25 € (ouvrage entier broché), 63 € (relié) ; télécharger la table des matières et le bon de commande en PDF
Référence bibliographique : AGOST CANÓS Rosa & David AR ROUZ. « Introduction ». In : Rosa AGOST CANÓS & David AR ROUZ (sous la direction de). Traductologie, terminologie et traduction. Paris : Classiques Garnier, 2021. p. 7-13.
Résumé : En 1997, Gouadec a publié un ouvrage qui explique en détail l’utilisation d’un tableau pour le traitement de la terminologie de textes à traduire. Dans sa propre université, l’outil a fait l’objet d’adaptations visant à le simplifier. La présente contribution s’attache à questionner les changements apportés : les objectifs qui y ont mené sont très compréhensibles mais l’outil en perd
sans doute de la pertinence, ce qui peut s’avérer aussi nuisible à son appropriation par les étudiants.
Présentation : « le chapitre de David ar Rouz revient sur l’évolution d’un modèle de traitement terminologique, celui élaboré par Daniel Gouadec, au sein de l’université où il l’avait créé et enseigné. Si le souci de simplification qui a guidé cette évolution est compréhensible dans l’optique de ne pas rebuter les étudiants, il présente néanmoins des inconvénients quant au sens que revêt alors l’exercice de traitement terminologique. » (Agost Canós & ar Rouz, p. 10-11)
Mots-clés : terminologie, traduction, didactique
Langue : français
Nature : chapitre d’ouvrage
Année : 2021
Volume : 25 pages
Temps de travail : 34 h
Prix public : 25 € (ouvrage entier broché), 63 € (relié) ; télécharger la table des matières et le bon de commande en PDF
Référence bibliographique : AR ROUZ David. « Didactique de la traduction. Peut-on enseigner une démarche terminographique scientifique ? ». In : Rosa AGOST CANÓS & David AR ROUZ (sous la direction de). Traductologie, terminologie et traduction. Paris : Classiques Garnier, 2021. p. 91-115.
Résumé : En matière de terminologie, la collaboration entre traducteurs, terminographes et réviseurs paraît évidente mais ils peuvent aussi faire appel à l’auteur, au client, à un informateur extérieur, etc. Il n’est pas toujours possible d’avoir ces échanges en face-à-face et, pourtant, les bases de données terminologiques qui les permettent à distance coûtent souvent très cher. L’outil TermiCo en cours de développement a pour objectif de rendre accessible la collaboration terminologique en ligne.
Présentation : « Il n’est pas facile de trouver des outils de bases de données pour traiter sa propre terminologie à plusieurs, car la plupart sont très chers. Le chapitre de David ar Rouz, Fabienne Moreau, Franck Barbin et Charles Gruenais nous présente l’outil TermiCo, en cours de développement, qui a pour objectif de rendre accessible la collaboration terminologique en ligne. Il ne fait pas grand doute que l’avenir est dans le réseau. » (Agost Canós & ar Rouz, p. 11)
Mots-clés : terminologie, traduction, didactique
Langue : français
Nature : chapitre d’ouvrage
Année : 2021
Volume : 15 pages
Temps de travail : env. 30 h
Prix public : 25 € (ouvrage entier broché), 63 € (relié) ; télécharger la table des matières et le bon de commande en PDF
Référence bibliographique : AR ROUZ David, Fabienne MOREAU, Franck BARBIN, Charles GRUENAIS. « TermiCo, terminographie collaborative ». In : Rosa AGOST CANÓS & David AR ROUZ (sous la direction de). Traductologie, terminologie et traduction. Paris : Classiques Garnier, 2021. p. 141-155.
Résumé : L’État français non seulement tolère la politique linguistique menée par la Région Bretagne mais y participe financièrement et logistiquement, en particulier par l’enseignement bilingue français-breton dans les écoles publiques. À partir de ce cas de figure, on cherche ici à comprendre de quel point de vue l’État peut apprécier l’opportunité de cette participation. L’analyse des enjeux et, plus précisément, des coûts (dépenses, risques) et des bénéfices plaide-t-elle ainsi en la faveur d’une attitude conciliante ? Lorsqu’on étudie de près la situation sociolinguistique de la Bretagne et sa politique linguistique, on peut considérer que les risques sont minimes. Mais les dépenses engagées sont assez dérisoires aussi, tout en permettant une stratégie de temporisation. Sans compter que l’État a à sa disposition de nombreux moyens de pression pour compenser ces dépenses.
Mots-clés : politique linguistique, Bretagne, France, analyse risques/bénéfices
Langue : français
Nature : article dans une revue
Année : 2021
Volume : 16 pages
Temps de travail : 25 h
Liens : page d’accueil de la revue, page d’accueil du numéro, article en HTML, article en PDF sur HAL Archives ouvertes
Référence bibliographique : AR ROUZ David. « Tolérance de politiques linguistiques par l’État français : tentative d’explication à partir du cas breton ». Cahiers du CRINI, n° 2, 2021, Droit et langue : pourquoi et comment des exceptions juridiques et linguistiques. https://crini.univ-nantes.fr/cahiers2-ar-rouz.
Résumé : À partir d’exemples d’erreurs faites par des stagiaires dans des traductions du français au breton, l’article analyse les prérequis à l’utilisation des traductions que l’on trouve dans les dictionnaires bilingues, le principal pouvant se résumer à la nécessité de bien lire et comprendre ce que les dictionnaires précisent souvent avec force abréviations et autres traits typographiques. Il souligne également le fait que les correspondances établies par ces dictionnaires sont par définition le fruit de choix et qu’il importe de comprendre d’où ils viennent. Autrement dit, comnent l’auteur appréhende-t-il la langue ? dans quel but produit-il un dictionnaire ? etc.
Mots-clés : traduction, breton, langue seconde, dictionnaires
Langue : breton
Nature : article scientifique
Année : 2018
Volume : 14 pages
Temps de travail : 46 heures
Prix public : 25 € (ouvrage entier)
Référence bibliographique : AR ROUZ (LE ROUX) David. « Implij ar geriadurioù pa droer ». In : LE COADIC Ronan (sous la direction de). Francis Favereau. Mélanges en hommage au passeur de mémoire. Pennadoù dibabet en enor da Frañsez Favereau. A festchrift in honor of Professor Favereau. Morlaix : Skol Vreizh, 2018. p. 469-483.
Titre en anglais : The Creativity of the Catalan Language Analyzed through the Blending Process
Auteurs : Immaculada Fàbregas i Alegret & David ar Rouz
Résumé : Si la capacité d’une langue à forger de nouveaux mots est un indicateur de sa vitalité, les néologismes recueillis dans la presse électronique de ces dernières années devrait nous donner une idée de cette vitalité pour la langue catalane. La présente étude porte sur un moyen particulier de création néologique par troncation, à savoir l’acronymie, entendue comme la combinaison de segments de mots qui deviennent alors une structure syntagmatique unique. Ce type de processus, tout comme la siglaison ou l’abréviation, est particulièrement spontané. Cela signifie que les acronymes n’obéissent pas à des règles morphologiques mais apparaissent surtout en fonction de critères phonétiques. L’objectif de l’étude est de présenter les dernières tendances dans l’apparition de ce type de néologismes par acronymie. Les exemples seront tirés de la presse électronique car ces textes informels sont susceptibles de fournir différentes sortes de néologismes et des acronymes en particulier. À partir de la base de données de l’Observatori de Neologia créé par l’Institut de linguistique appliquée (Université Pompeu Fabra), l’article démontrera la productivité de ce procédé néologique dans la presse électronique catalane de différentes zones géographiques entre 2008 et 2010. Les données seront soumises à une analyse quantitative, dialectale, morphologique, sémantique, syntaxique et phonétique, ainsi qu’à une analyse contrastive par rapport aux autres procédés néologiques par troncation.
Mots-clés : linguistique, catalan, acronymie, vitalité
Langue : anglais
Nature : article scientifique, écrit en catalan par Immaculada Fàbregas i Alegret, puis traduit en anglais par mes soins et retravaillé avec l’auteur, puis avec les relecteurs
Année : 2014
Volume : 16 pages
Temps de travail : 31 heures
Prix de l’article : 25 £ ou 35 $ sur le site de l’éditeur.
Référence bibliographique : FÀBREGAS i ALEGRET Immaculada & David ar ROUZ. « The Creativity of the Catalan Language Analyzed through the Blending Process ». In : DAVIDSON Robert & Anna CASA AGUILAR (editors). Catalan Review, vol. 28. Liverpool : Liverpool University Press, 2014. p. 119-134
Kunde: Yoran Embanner
Status: Verleger
Dienstleistung: Lexikographie
Dokument: Wörterbüchlein
Umfang: 8000 Wörter / Übersetzungen
Sprache/n: Bretonisch <> Englisch
Adressaten: Studenten, Touristen, etc.
Ziel: Verkauf des Produktes, „intelligentes“ Souvenir + Bekanntmachen der bretonischen Sprache
Leistung: ausgehend von der Version Französisch <> Bretonisch
Vorgehensweise: Gestaltung und Aufbau einer geeigneten Terminologiedatenbank; Export in Word-Format
Beurteilung des Kunden: „Ich möchte allen Übersetzern für ihre bemerkenswerte Arbeit danken. Insbesondere David ar Rouz für Bretonisch-Englisch und Gwenn Oster für Bretonisch-Deutsch. Mir hat die Arbeit dieser jungen Menschen sehr gefallen.“
(Bremañ, Nr. 266, Dezember 2003, von uns aus dem Bretonischen übersetzt)
Preis im Handel: 6 € + Versandkosten
Cover vergrößern
Rückseite Buchdeckel
Vorsatzblatt ansehen
Bestellen
Kunde: Yves Le Roux
Status: Privatperson
Dienstleistung: Lektorat
Dokument: wissenschaftliches Werk aus einer Doktorarbeit aus dem Bereich Erziehungswissenschaften
Umfang: 225 Seiten
Sprache/n: Französisch (français)
Adressaten: Lehrer, Psychomotoriker, Logopäden u.A.
Ziel: Veröffentlichung
Leistung: teilweise Bearbeitung von Word-Dokumenten vor Versand an den Verleger, Angleichen verschiedener Elemente (insbesondere bibliographische Referenzen), Lektorat der beiden Korrekturfahnen
Vorgehensweise: doppelte Korrektur: unabdingbare Korrekturen und Korrekturen, die der Autor wählen konnte bzw. erforderliche Überprüfungen
Beurteilung des Kunden: „Eine unerlässliche Arbeit vor dem Druck, die, wie ich bei meinem Austausch mit David während der Korrekturphase meines Werks, die er durchgeführt hat, feststellen konnte, besondere Kompetenzen für ein hervorragendes Ergebnis erfordert.“
Preis im Handel: 28 €
Cover vergrößern
Rückseite Buchdeckel
Kunde: Institut für Fremdsprachen (IPLV, UCO – Angers)
Status: Verein
Dienstleistung: Ausbildung
Titel des Seminars: Allgemeines Übersetzen Englisch > Französisch
Grundlage: Zeitungsartikel in englischer Sprache
Sprache/n: Englisch > Französisch
| 1. Semester | 2. Semester | |
| Umfang: | 2 x 15 Stunden | 20 Stunden |
| Adressaten: | Studenten des Studiengangs Diplom-Übersetzen | Studenten des Masterstudiengangs Übersetzen |
| Zweck: | Ausbildung von Übersetzern im Bereich der „redaktionellen“ Übersetzung | |
| Vorgehensweise: | Kritik verschiedener Vorschläge, die individuell vorbereitet wurden. | |
Kunde: Jean Dubé
Status: Privatperson
Dienstleistung: Übersetzung
Dokument: Booklet eines Klavieralbums: Lebenslauf des Pianisten ; Jean Dubé, Präsentation des Komponisten ; Jean Cras und der aufgenommenen Werke
Umfang: 2628 Wörter
Sprache/n: Französisch > Bretonisch
Adressaten: Musikliebhaber
Ziel: Veröffentlichung
Vorgehensweise: Abschluss mit einer Kollegin
Preis im Handel: N/D
[Bild nicht verfügbar]
Cover vergrößern
Rückseite CD
Kunde: Bretagne Festive
Status: Unternehmen
Dienstleistung: Übersetzung
Dokument: Ausstellungsschilder
Umfang: 1955 Wörter
Sprache/n: Französisch > Deutsch
Adressaten: Besucher der Tourismusmesse Basel
Ziel: Darstellung der Bretagne, ihrer Kultur und der bretonischen Sprache.
Vorgehensweise: Überarbeitung der Arbeit einer deutschen Übersetzerin und Redaktion der erforderlichen kulturellen Erläuterungen
Kunde: Europäisches Büro für Minderheitensprachen (EBLUL – Dublin)
Status: NGO
Dienstleistung: Übersetzung
Dokument: Heft Nr. 10 der Sammlung „Europäische Sprachen“ + Artikel über europäische Minderheiten, veröffentlicht in der Zeitschrift Contact Bulletin
Autor: Cesare POPPI
Titel des Originals: The Ladins – People of the Pale Mountains
Umfang: 16299 Wörter (Heft)
Sprache/n: Englisch > Französisch
Adressaten: Breite Öffentlichkeit
Ziel: Darstellung europäischer Kulturminderheiten
Vorgehensweise: Recherche und Fragen an den Autor
Deckblatt vergrößern
Original Deckblatt
Seite IV
Kunde: Association française de la série internationale des Dragon (AFSID) + Fritz-Segel GmbH
Status: Eingetragener Verein und Segelmacher
Dienstleistung: Übersetzung
Dokument: Drachentrimm-Anleitung
Original: Drachentrimm für FRITZ-SEGEL (PDF)
Umfang: 1940 Zeilen, 16128 Wörter
Sprache/n: Deutsch > Französisch
Übersetzung: Conseils de réglage pour les voiles de Dragon FRITZ
Adressaten: Mitglieder des Vereins und Kunden des Segelmachers
Ziel: Den Lesern soll geholfen werden, ihre Boote besser zu nutzen.
Leistung: Erste Übersetzung nicht abgeschlossen, dann aktualisiert
Vorgehensweise: Umfassende Terminologiearbeit, Erstellen eines Translation Memorys für Aktualisierungszwecke, Prüfung der Endfassung durch den Kunden
Kunde: 5/5 – Übersetzen, Dolmetschen, Kommunikation
Status: frz. GmbH
Dienstleistung: Übersetzung und Kompilation der Dokumentation + Lokalisierung
Dokument: Online Support (HTML) und Handbuch (FrameMaker) einer Verlegersoftware von Datenbanken + Aktualisieren der Software
Umfang: 137 043 Wörter (Online Support)
295 139 Wörter (Handbuch)
3 960 Wörter (Aktualisierung)
Sprache/n: Englisch > Französisch
Adressaten: Nutzer der Software
Ziel: Den Nutzern die Funktion der Software erklären
Schwierigkeiten: Erste Lokalisierung durch einen anderen Anbieter; Änderungen der Bezeichnungen im Laufe der Übersetzung
Vorgehensweise: Erstellen einer Terminologiedatenbank unter Einbindung des Glossars der ersten Lokalisierung, häufige Vergleiche mit der französischen Version der Software, Austausch mit dem Korrektor des Kunden
Beurteilung des Kunden: «It is great that you are so meticulous!»
«We really appreciate that you are being so active and give us all kinds of feedback and questions! It helps us to improve the other language versions – including the original!»
„Sie haben hervorragende Arbeit geleistet.”
Nom del client: Yoran Embanner
Tipus de client: editorial
Servei: lexicografia
Tipus de document: mini-diccionari
Any: 2003
Volum: 8.000 paraules/traduccions
Idioma(es): bretó <> anglès
Públic destinatari: estudiants, turistes…
Objectiu: venta del producte, record «intelligent» + promoure el bretó
Dificultat: a partir de la versió francès <> bretó
Mètode: concepció i constitució d’una base de dades terminològiques adequada; exportació en el format Word
Apreciació del client: «Vull agrair a tots els traductors el seu treball notable. I sobretot David ar Rouz pel bretó-anglés, i Gwenn Oster pel bretó-alemany. Estic molt content del treball d’aquests jóvens.»
(Bremañ, núm. 266, desembre del 2003, la meua traducció del bretó)
Preu públic: 6 € + despeses d’enviament
Ampliar la portada
Veure la contraportada
Veure la pàgina de respecte
Encarregar
Nom del client: Transe en Danse
Tipus de client: associació
Servei: redacció, correcció de compaginades
Tipus de documents: llibreta de disc, web, informació de premsa, estatuts, expedients de presentació del grup i els seus projectes, fullet publicitari per a una formació
Volum: més de 12.000 paraules
Idioma(es): francès
Públic destinatari: públic en general, premsa, organitzadors de concerts, músics, etc.
Objectiu: donar a conèixer el grup, el seu repertori, els seus projectes
Per a saber més: www.transe-en-danse.com o www.myspace.com/transeendanse
Preu públic del disc: 15 €, franc de port
Ampliar la portada
Encarregar
Nom del client: Tipik
Tipus de client: agència
Serveis demanats: traducció
Tipus de documents: obra de la DG EuropeAid sobre l’assistència electoral
Autors: Fabio Bargiacchi, Paul Guerin, Domenico Tuccinardi
Original: Methodological Guide on Electoral Assistance (PDF)
Volum: aproximadament 71.200 paraules
Idioma(es): anglès > francès
Públic destinatari: personal de la Commisión europea i altres actors de l’assistència electoral
Objectiu: posar a disposició del públic destinatari coneixements sobre l’enfocament europeu de l’assistència electoral i proveir-li d’una eina metodològica
Dificultats: projecte pilot per a la traducció directa en el programa InCopy®, versió simplificada d’InDesign®; nombroses referències bibliogràfiques i mencions d’organismes internacionals
Mètode: observació del codi interinstitucional de la Unió Europea, cerques freqüents en els llocs web, qüestions al client final, revisió per Florence Durieux, lingüista empleada pel client; enviament d’un balanç sobre la utilització d’InCopy®
Nom del client: Yves Le Roux
Tipus de client: particular
Servei: correcció
Tipus de document: obra científica basada en una tesi en ciències de l’educació
Volum: 225 pàgines
Idioma(es): francès
Públic destinatari: docents, psicomotricistas, ortofonistas i altres professionals de la infància
Objectiu: publicació
Dificultat: tractament parcial de fitxers Word abans de l’enviament a l’editorial, harmonització de certs aspectes (sobretot les referències bibliogràfiques), correcció de dos compaginades en paper
Mètode: doble correcció: correccions imperatives i correccions al gust de l’autor o revisions necessàries
Apreciació del client: «Un treball indispensable abans de l’edició que, com ho vaig poder veure en els intercanvis amb David quan estava corregint el meu llibre, exigeix competències específiques per a un resultat excel·lent.»
Preu públic: 28 €
Ampliar la portada
Veure la contraportada
Nom del client: Institut d’idiomes (IPLV, UCO – Angers, França)
Tipus de client: associació
Servei: docència
Nom del curs: traducció general anglès > francès
Textos originals: articles de premsa en anglès
Idioma(es): anglès > francès
| semestre 1 | semestre 2 | |
| Volum: | 2 x 15 hores | 20 hores |
| Públic destinatari: | estudiants del DU de traducció | estudiants del màster de traducció |
| Objectiu: | formar futurs traductors a la traducció «redaccional» | |
| Mètode: | crítica de diferents proposicions tretes de les preparacions individuals | |
Nom del client: Jean Dubé
Tipus de client: particular
Servei: traducció
Tipus de document: llibreta d’un disc de piano: CV del pianista ; Jean Dubé, presentació del compositor ; Jean Cras i de les obres gravades
Volum: 2.628 paraules
Idioma(es): francès > bretó
Públic destinatari: melòmans
Objectiu: publicació
Mètode: supervisió per una traductora especialitzada
Preu públic: N/D
Ampliar la portada
Veure la contraportada
Nom del client: Bretagne Festive
Tipus de client: empresa
Servei: traducció
Tipus de document: panells d’exposició
Volum: 1:955 paraules
Idioma(es): francès > alemany
Públic destinatari: públic del saló de turisme de Basilea
Objectiu: donar a conèixer la Bretanya, la seua cultura i la llengua bretona
Mètode: revisió del treball d’una traductora alemanya i redacció de les explicacions culturals necessàries
Nom del client: Buró Europeu per a les Llengües Menys Difoses (BELMD/EBLUL – Dublin)
Tipus de client: ONG
Servei: traducció
Tipus de document: quadern núm. 10 de la col·lecció «Idiomes Europeus» + articles sobre les minories europees publicats en la revista Contact Bulletin
Autor: Cesare POPPI
Títol original: The Ladins – People of the Pale Mountains
Volum: 16.299 paraules (quadern)
Idioma(es): anglès > francès
Públic destinatari: públic en general
Objectiu: donar a conèixer les cultures minoritàries europees
Mètode: investigació documental i preguntes a l’autor
Nota: la ONG ja no existeix des del 27 de gener del 2010
Ampliar la portada
VVeure portada original
Veure pàgina IV
Nom del client: Association française de la série internationale des Dragon (AFSID) + Fritz-Segel GmbH
Estatut: associació i veler
Servei demanat: traducció
Tipus de document: guia d’ajust de les veles de Dragon
Original: Drachentrimm für FRITZ-SEGEL (PDF)
Volum: 1.940 línies, 16.128 paraules
Idioma(es): alemany > francès
Traducció: Conseils de réglage pour les voiles de Dragon FRITZ
Públic destinatari: membres de l’associació i clients del veler
Objectiu: ajudar el públic a traure major profit del seu veler
Dificultat: primera traducció no acabada, després actualitzada
Mètode: treball aprofundit de la terminologia, creació d’una memòria de traducció per a l’actualització, validació del text final pel client
Nom del client: 5/5 – Traducció, interpretació, comunicació
Estatut: S.L. francesa
Serveis demanats: traducció i compilació d’ajuda + localització
Tipus de documents: ajuda en línia (HTML) i manual (FrameMaker) d’un programa d’edició de base de dades + actualització del programa
Volums: 137.043 paraules per l’ajuda en línia
295.139 paraules pel manual
3.960 paraules per l’actualització
Idioma(es): anglès > francès
Públic destinatari: usuaris del programa
Objectiu: explicar als usuaris com funciona el programa
Dificultats: primera localització feta per una altra empresa; canvis de designacions en el transcurs de la traducció
Mètode: creació d’una base de dades terminològica incloent el glossari de la localització inicial, comparacions freqüents amb la versió francesa del programa, intercanvis amb els lectors del client final
Comentaris dels clients: «It is great that you are so meticulous!»
«We really appreciate that you are being so active and give us all kinds of feedback and questions! It helps us to improve the other language versions – including the original!»
«Ha fet un treball excel·lent»
Nombre del cliente: Yoran Embanner
Tipo de cliente: editorial
Servicio: lexicografía
Tipo de documento: mini-diccionario
Año: 2003
Volumen: 8.000 palabras / traducciones
Idioma(s): bretón <> inglés
Público destinatario: estudiantes, turistas…
Objetivo: venta del producto, recuerdo «inteligente» + promover el bretón
Dificultad: a partir de la versión francés <> bretón
Método: concepción y constitución de una base de datos terminológica adecuada; exportación en el formato Word
Apreciación del cliente: «Quiero agradecer a todos los traductores su trabajo notable. Y sobre todo David ar Rouz por el bretón-inglés, y Gwenn Oster por el bretón-alemán. Estoy muy contento del trabajo de estos jóvenes.»
(Bremañ, nº 266, diciembre 2003, mi traducción del bretón)
Precio público: 6 € + gastos de envío
Ver la portada
Ver la contraportada
Ver la guarda
Pedir
Nombre del cliente: Transe en Danse
Tipo de cliente: asociación
Servicio: redacción, corrección
Tipo de documentos: libreta de disco, web, información de prensa, estatutos, expedientes de presentación del grupo y sus proyectos, folleto publicitario para una formación
Volumen: más de 12.000 palabras
Idioma(s): francés
Público destinatario: público en general, prensa, organizadores de conciertos, músicos, etc.
Objetivo: dar a conocer el grupo, su repertorio, sus proyectos
Para saber más: www.transe-en-danse.com o www.myspace.com/transeendanse
Precio público del disco: 15 € franco de porte
Ampliar la portada
Commander
Nombre del cliente: Tipik
Tipo de cliente: agencia
Servicios: traducción
Tipo de documento: obra de la DG EuropeAid sobre la asistencia electoral
Autores: Fabio Bargiacchi, Paul Guerin, Domenico Tuccinardi
Original: Methodological Guide on Electoral Assistance (PDF)
Volumen: aproximadamente 71.200 palabras
Idioma(s): inglés > francés
Público destinatario: personal de la Commisión europea y otros actores de la asistencia electoral
Objetivo: poner a disposición del público destinatario conocimientos sobre el enfoque europeo de la asistencia electoral y proveerle de una herramienta metodológica
Dificultades: proyecto piloto para la traducción directa bajo el programa InCopy®, versión simplificada de InDesign®; numerosas referencias bibliográficas y menciones de organismos internacionales
Método: observación del código interinstitucional de la Unión europea, búsquedas frecuentes en los webs de las instituciones mencionadas, cuestiones al cliente final, revisión por Florence Durieux, linguista empleada por el cliente; envío de un balance sobre la utilización de InCopy®
Nombre del cliente: Yves Le Roux
Tipo de cliente: particular
Servicio: corrección
Tipo de documento: obra científica basada en una tesis en ciencias de la educación
Volumen: 225 páginas
Idioma(s): francés
Público destinatario: profesores, psicomotricistas, ortofonistas y otros profesionales de la infancia
Objetivo: publicación
Dificultad: tratamiento parcial de ficheros Word antes del envío al editorial, armonización de ciertos aspectos (sobre todo las referencias bibliográficas), corrección de dos pruebas en papel
Método: doble corrección: correcciones imperativas y correcciones al gusto del autor o revisiones necesarias
Apreciación del cliente: «Un trabajo indispensable antes de la edición que, como lo pude ver en los intercambios con David cuando estaba corrigiendo mi libro, exige competencias específicas para un resultado excelente.»
Precio público: 28 €
Ampliar la portada
Ver la contraportada
Nombre del cliente: Instituto de Idiomas (IPLV, UCO – Angers)
Tipo de cliente: asociación
Servicio: formación
Nombre del curso: traducción general inglés > francés
Originales: artículos de prensa en inglés
Idioma(s): inglés > francés
| semestre 1 | semestre 2 | |
| Volumen: | 2 x 15 horas | 20 horas |
| Público destinatario: | estudiantes del diploma de universidad de traducción | estudiantes del master de traducción |
| Objetivo: | formar futuros traductores a la traducción «redaccional» | |
| Método: | crítica de diferentes proposiciones sacadas de las preparaciones individuales | |
Nombre del cliente: Jean Dubé
Tipo de cliente: particular
Servicio: traducción
Tipo de documento: libreta de un disco de piano: CV del pianista ; Jean Dubé, presentación del compositor ; Jean Cras y de las obras grabadas
Volumen: 2.628 palabras
Idioma(s): francés > bretón
Público destinatario: melómanos
Objetivo: publicación
Método: supervisión por una traductora especializada
Precio público: N/D
Ampliar la portada
Ver la contraportada
Nombre del cliente: Bretagne Festive
Tipo de cliente: empresa
Servicio: traducción
Tipo de documento: paneles de exposición
Volumen: 1.955 palabras
Idioma(s): francés > alemán
Público destinatario: público del salón de turismo de Basilea
Objetivo: dar a conocer la Bretaña, su cultura y el idioma bretón
Método: revisión del trabajo de una traductora alemana y redacción de las explicaciones culturales necesarias
Nombre del cliente: Oficina Europea de Lenguas Minoritarias (OELM/EBLUL – Dublín)
Tipo de cliente: ONG
Servicio: traducción
Tipo de documento: libreta nº 10 de la colección «Idiomas Europeos» + artículos sobre las minorías europeas publicados en la revista Contact Bulletin
Autor: Cesare POPPI
Título original: The Ladins – People of the Pale Mountains
Volumen: 16.299 palabras (libreta)
Idioma(s): inglés > francés
Público destinatario: público en general
Objetivo: dar a conocer las culturas minoritarias europeas
Método: investigación documental y preguntas al autor
Nota: la ONG ya no existe desde el 27 de enero de 2010
Ampliar la portada
Ver portada original
Ver página IV
Nombre del cliente: Asociación francesa de la clase internacional de los Dragon (AFSID) + Fritz-Segel GmbH
Tipo de cliente: asociación y velero
Servicio: traducción
Tipo de documento: guía de ajuste de las velas de Dragon
Original: Drachentrimm für FRITZ-SEGEL (PDF)
Volumen: 16.128 palabras
Idioma(s): alemán > francés
Traducción: Conseils de réglage pour les voiles de Dragon FRITZ
Público destinatario: miembros de la asociación y clientes del velero
Objetivo: ayudar al público a sacar mayor provecho de su velero
Dificultad: primera traducción no acabada, luego actualizada
Método: trabajo profundizado de la terminología, creación de una memoria de traducción para la actualización, validación del texto final por el cliente
Nombre del cliente: 5/5 – Traducción, interpretación, comunicación
Tipo de cliente: S.L. francesa
Servicios: traducción y compilación de ayuda + localización
Tipo de documento: ayuda en línea (HTML) y manual (FrameMaker) de un programa de edición de base de datos + actualización del programa
Volumen: 137.043 palabras para la ayuda en línea
295.139 palabras para el manual
3.960 palabras para la actualización
Idioma(s): inglés > francés
Público destinatario: usuarios del programa
Objetivo: explicar a los usuarios cómo funciona el programa
Dificultades: primera localización hecha por otra empresa; cambios de designaciones en el transcurso de la traducción
Método: creación de una base de datos terminológica incluyendo el glosario de la localización inicial, comparaciones frecuentes con la versión francesa del programa, intercambios con los lectores del cliente final
Comentarios de los clientes: «It is great that you are so meticulous!»
«We really appreciate that you are being so active and give us all kinds of feedback and questions! It helps us to improve the other language versions – including the original!»
«Ha hecho un excelente trabajo»
Client’s Name: Yoran Embanner
Status: publisher
Service: lexicography
Document Description: mini-dictionary
Year: 2003
Page Count: 8,000 words / translations
Language(s): Breton <> English
Audience: students, tourists…
Objective: sale of the product, «smart» souvenir + promote the Breton language
Constraint: from the French <> Breton version
Operating Process: design and building-up of an adapted terminological database; export to Word format
Client’s Comments: «I want to thank all translators for their outstanding work. And particularly David ar Rouz for the Breton-English, and Gwenn Oster for the Breton-German. I was very pleased with the work of these young people.»
(Bremañ, No. 266, December 2003, translated from Breton by myself)
Public Price: 6 € + shipping costs
Enlarge the cover
See the back cover
See the flyleaf
Order
Client’s Name: Transe en Danse
Status: association
Service: writing, proofreading
Document Description: CD booklet, website, press kit, memorandum of association, presentation of the band and their projects, flyer for a training
Word Count: more than 12,000 words
Language(s): French
Audience: general public, press, concert organisers, musicians, etc.
Objective: make the band known, their songs, their projects
To know more: www.transe-en-danse.com or www.myspace.com/transeendanse
Public price of the CD: 15 €, post free
Order
Enlarge the cover
Client’s Name: Tipik
Status: agency
Service: translation
Document Description: DG EuropeAid book about electoral support
Authors: Fabio Bargiacchi, Paul Guerin, Domenico Tuccinardi
Original Document: Methodological Guide on Electoral Assistance (PDF)
Word Count: about 71,200 words
Language(s): English > French
Audience: European Commission staff and other agents of electoral support
Objective: make knowledge available to the target audience on the European approach of electoral support and provide them with a methodological tool
Setbacks: pilot project for direct translation under InCopy®, a simplified version of InDesign®; numerous bibliographical references and mentions of international organisations
Operating Process: respect for the interinstitutional code of the European Union, frequent searches on the websites of the mentioned institutions, questions to the final client, revision by Florence Durieux, in-house linguist by the client; assessment of the use of InCopy®
Client’s Name: Yves Le Roux
Status: private individual
Service: proofreading
Document Description: scientific work based on a thesis in teaching sciences
Page Count: 225 pages
Language(s): French
Audience: teachers, psychomotor therapists, speech therapists and other childhood professionals
Objective: publication
Setback: partial processing of Word files before sending them to the publisher, harmonisation of some aspects (in particular bibliographical references), proofreading of two paper proofs
Operating Process: dual approach: essential corrections; suggestions (subject to author approval) or necessary checks
Client’s Comments: «An essential process prior to publication, on which, as I discovered through my exchanges with David while he proofread my book, requires specific competences. The final result was excellent.»
Public Price: 28 €
Enlarge the cover
See the back cover
Client’s Name: Institut régional du travail social (IRTS), South Brittany, Lorient
Status: association
Service: training
Course Name: «Foreign languages and social work»
Hour Count: 6 hours
Audience: 2nd-year students of the special educator training
Objective: to study situations where social workers may face foreign languages and discover which advantages and drawbacks occur with the different possible communication solutions
Operating Process: alternatively exchanges, theoretical suggestions and role plays + press review
Language(s) used: English and Spanish to read articles about community interpreting and sum them up to the group
Client’s Name: Institute of Foreign Languages (IPLV, UCO – Angers)
Status: association
Service: training
Course Name: English to French general translation
Originals: press articles in English
Language(s): English > French
| 1st Semester | 2nd Semester | |
| Hour Count: | 2 x 15 hours | 20 hours |
| Audience: | students of the University Diploma in Translation | students of the Master in Translation |
| Objective: | train future translators to «editorial» translation | |
| Operating Process: | critique of individuals’ prepared translation proposals | |
Client’s Name: Jean Dubé
Status: private individual
Service: translation
Document Description: booklet of a piano record: CV of the pianist ; Jean Dubé, presentation of the composer ; Jean Cras, and of the recorded pieces
Word Count: 2,628 words
Language(s): French > Breton
Audience: music lovers
Objective: publication
Operating Process: finalization with a colleague
Public Price: N/A
Enlarge the cover
See the back cover
Client’s Name: Bretagne Festive
Status: company
Service: translation
Document Description: exhibition boards
Word Count: 1,955 words
Language(s): French > German
Audience: audience of the Basle tourism show
Objective: make Brittany and its culture known, as well as the Breton language
Operating Process: revision of a German translator’s work, after providing her with the necessary cultural explanations
Client’s Name: European Bureau for Lesser-Used Languages (EBLUL – Dublin)
Status: NGO
Service: translation
Document Description: handbook No. 10 of the collection «European Languages» + articles about European minorities published in the Contact Bulletin magazine.
Author: Cesare POPPI
Original title: The Ladins – People of the Pale Mountains
Word Count: 16,299 words (handbook only)
Language(s): English > French
Audience: general public
Objective: make European minority cultures known
Operating Process: document research and questions to the author
Note: the NGO was closed on 27th January 2010
Enlarge the cover
See page IV
See the translated cover
Client’s Name: French Association of the International Dragon Class (AFSID) + Fritz-Segel GmbH
Status: association and sail maker
Service: translation
Document Description: tuning guide for Dragon sails
Original Document: Drachentrimm für FRITZ-SEGEL (PDF)
Word Count: 16,128 words
Language(s): German > French
Translation: Conseils de réglage pour les voiles de Dragon FRITZ
Audience: members of the association and sail maker’s customers
Objective: help readers to get the most out of their boat
Constraint: first translation never authenticated; source text subsequently updated
Operating Process: in-depth terminology work; creation of a translation memory for the update; validation of the final text by the client
Client’s Name: 5/5 – Translation, interpretation, communication
Status: French private limited company
Service: translation and help compilation + localisation
Document Description: online help (HTML) and manual (FrameMaker) of a database editing program + program interface update
Word Count: 137 043 words for the online help
295 139 words for the manual
3 960 words for the update
Language(s): English > French
Audience: program users
Objective: explain to users how the program works
Setbacks: first localisation provided by another supplier; modifications during the course of translation
Operating Process: creation of a terminological database incorporating the glossary from the initial localisation, numerous comparisons with the French version of the program, exchanges with the final client’s proofreaders
Comments from the clients: «It is great that you are so meticulous!»
«We really appreciate that you are being so active and give us all kinds of feedback and questions! It helps us to improve the other language versions – including the original!»
«You’ve done an excellent job.»
Anv ar c’hliant : Ofis publik ar brezhoneg (OPAB)
Statud : Diazezadur publik a genlabour sevenadurel (DPKS)
Servij : troiñ
Sort testennoù : pennadoù-stur ha rubrikennoù arall pe diverradennoù evit kelaouennoù ar strollegezhioù lec’hel, pedadennoù, pennadoù web, rolloù-meuzioù evit kantinoù, lec’hiennoù web, panelloù ha kraflevroù touristel h. c’h.
Niver a c’herioù : ag ar 25/11/2013 d’an 10/07/2015, 152 787 ger
Yezh(où) : galleg > brezhoneg
Evit piv : razh an dud
Pal : diskouez ar brezhoneg e testennoù ar strollegezhioù lec’hel o deus sinet ar garta Ya d’ar brezhoneg, an embregerezhioù, ar c’hevredigezhioù, an haniennoù, dreist-holl evit re ag ar Mor-Bihan hag evit Rannvro Breizh iwe
Mod d’ober : kenlabour plaen get termenadurour hag adlennerion an Ofis
Anv ar c’hliant : Ensavadur uhel stummiñ ar gelennadurezh katolik (ISFEC) Breizh (Brest, Gwened)
Statud : kevredigezh hrevet lezenn 1901, skol deskadurezh uhel
Servij 1 : priziñ kounskridoù master ha prezidiñ juri ar soutenañsoù
Niver : 3 kounskrid ha soutenañs e 2014 ; 6 e 2015
Evit piv : studierion an eil blezad master àr ar c’helenn divyezhek
Mod d’ober : lenn, reizhiñ ha priziñ ar c’hounskridoù, prezidiñ juri ar soutenañsoù
Yezh(où) implijet : galleg ha brezhoneg (dre skrid ha dre gomz)
Servij 2 : tañva d’an troiñ galleg-brezhoneg
Niver : 3 x 6 euriad
Evit piv : 3 strollad mistri-skol divyezhek (kelc’hiadoù 1, 2 ha 3)
Mod d’ober : kendiviz àr an troiñ, d’ar stajidi da droiñ un destennig kaset gete, adlenn a-stroll an troidigezhioù
Yezh(où) implijet : brezhoneg
Nom du client : Institut supérieur de formation de l’enseignement catholique (ISFEC) Bretagne (Brest, Vannes)
Statut : association loi 1901, établissement d’enseignement supérieur
Service 1 : évaluation de mémoires de master et présidence du jury des soutenances correspondantes
Volume : 3 mémoires et soutenances en 2014 ; 6 en 2015
Public : étudiants de 2e année de master d’enseignement
Mode opératoire : lecture, correction et évaluation des mémoires, présidence des jurys de soutenance
Langue(s) utilisées : français et breton (à l’écrit comme à l’oral)
Service 2 : initiation à la traduction français-breton
Volume : 3 x 6 heures
Public : 3 groupes d’enseignants bilingues (cycles 1, 2 et 3)
Mode opératoire : échange sur la traduction, traduction par les stagiaires d’un petit texte de leur choix, relecture en commun des traductions
Langue utilisée : breton
Anv ar c’hliant : Jean Dubé
Statud : sonour
Servij : troiñ
Sort diell : levrig ur bladenn : CV ar sonour piano ; Jean Dubé, testenn ginnig ar sonaozour ; Jean Cras hag ar sonennoù enrollet
Ment : 2 628 ger
Yezh(où) : galleg > brezhoneg
Evit piv : muzikerion
Pal : embann
Mod d’ober : peurlipet get un droourez a vicher
Brasaat ar golo
Diskouez ar golo pevar
Nom du client : Yoran Embanner
Statut : éditeur
Service : lexicographie
Nature du document : mini-dictionnaire
Année : 2003
Volume : 8 000 mots / traductions
Langue(s) : breton <> anglais
Public : étudiants, touristes…
Objectif : vente du produit, souvenir « intelligent » + faire connaître le breton
Contrainte : à partir de la version français <> breton
Mode opératoire : conception et constitution d’une base de données terminologique adaptée ; exportation au format Word
Appréciation du client : « J’ai quand même envie de remercier tous les traducteurs pour leur travail remarquable. Et surtout David ar Rouz pour le breton-anglais, et Gwenn Oster pour le breton-allemand. J’ai été très content du travail de ces jeunes gens. »
(Bremañ, nº 266, décembre 2003, traduit du breton par mes soins)
Prix public : 6 € + frais de port
Agrandir la couverture
Voir la 4e de couverture
Voir la page de garde
Commander
Nom du client : UCO Bretagne-Sud (Arradon, Morbihan)
Statut : association loi 1901, établissement d’enseignement supérieur
Service : formation
Intitulé des cours : « traduction et production en breton »
Originaux : manuels scolaires en français
Langue(s) : français > breton
Années : 2014 & 2015
Volume : 3 x 6 heures, soit 18 heures en 2014, 4 x 6 heures, soit 24 heures en 2015
Public : étudiants du DU « Métiers et langue bretonne »
Objectif : initier de futurs enseignants (ou autres professionnels) à la traduction en breton
Mode opératoire : échange sur la traduction, mise en pratique sur différents petits textes, relectures collectives, travail terminographique en groupe sur un texte plus long
Intitulé des cours : « société, économie et démographie en Bretagne »
Originaux : recherches bibliographiques
Langue(s) : breton
Années : 2015
Volume : 3 x 6 heures, soit 18 heures
Objectif : initier de futurs enseignants (ou autres professionnels) à la traduction en breton
Mode opératoire : proposition d’une méthode, appliquée à quelques sujets, puis présentation d’exposés par les étudiants sur les sujets de leur choix
Nom du client : Transe en Danse Agrandir la couverture
Commander
Statut : association
Service : rédaction, relecture d’épreuves
Nature des documents : livret de CD, site Internet, dossier de presse, statuts, dossiers de présentation du groupe et de ses projets, dépliant publicitaire pour un stage
Volume : plus de 12 000 mots
Langue(s) : français
Public : grand public, presse, organisateurs de concerts, musiciens, etc.
Objectif : faire connaître le groupe, son répertoire, ses projets
En savoir plus : www.transe-en-danse.com ou www.myspace.com/transeendanse
Prix public du CD : 15 €, frais de port compris
Nom du client : Tipik
Statut : agence
Services demandés : traduction
Nature des documents : ouvrage de la DG EuropeAid sur l’assistance électorale
Auteurs : Fabio Bargiacchi, Paul Guerin, Domenico Tuccinardi
Original : Methodological Guide on Electoral Assistance (PDF)
Volume : environ 71 200 mots
Langue(s) : anglais > français
Public : personnel de la Commission européenne et autres acteurs de l’assistance électorale
Objectif : mettre à disposition du public concerné des connaissances sur l’approche européenne de l’assistance électorale et leur fournir un outil méthodologique
Contraintes : projet pilote pour la traduction directe sous le logiciel InCopy®, version simplifiée d’InDesign® ; nombreuses références bibliographiques et mentions d’organismes internationaux
Mode opératoire : respect du code interinstitutionnel de l’Union europénne, recherches fréquentes sur les sites des institutions mentionnées, questions au client final, relecture par Florence Durieux, linguiste chez le client ; envoi d’un bilan sur l’utilisation d’InCopy®
Nom du client : Skol an Emsav (Rennes)
Statut : association loi 1901
Service : formation
Intitulé du cours : traduction en breton
Originaux : manuel scolaire en français
Langue(s) : français > breton
Années : 2014 & 2015
Volume : 3 journées de 7 heures, soit 2 x 21 heures
Public : stagiaires de la formation de perfectionnement (3 mois)
Objectif : initier de futurs enseignants (ou autres professionnels) à la traduction en breton
Mode opératoire : échange sur les métiers de la traduction, courts essais d’interprétation, traduction d’un exercice linguistique illustré, puis travail terminographique et traduction en groupe sur un texte plus long (environ 1 500 mots)
Nom du client : Office public de la langue bretonne (OPLB/OPAB)
Statut : EPCC
Service : traduction
Nature des documents : éditoriaux et autres rubriques ou résumés de différents périodiques des collectivités locales, invitations, articles web, menus de cantines scolaires, sites Internet, panneaux et brochures touristiques, etc.
Volume : du 25/11/2013 au 10/07/2015, 152 787 mots
Langue(s) : français > breton
Public : grand public
Objectif : afficher le breton dans la communication publique des collectivités locales signataires de la charte Ya d’ar brezhoneg, des entreprises, des associations, des particuliers, notamment du Morbihan et de la Région Bretagne
Mode opératoire : collaboration constante avec le terminologue et les relecteurs de l’OPLB
Nom du client : Yves Le Roux
Statut : particulier
Service : relecture d’épreuves
Nature du document : ouvrage scientifique tiré d’une thèse en sciences de l’éducation
Volume : 225 pages
Langue(s) : français
Public : enseignants, psychomotriciens, orthophonistes et autres professionnels de l’enfance
Objectif : publication
Contrainte : traitement partiel des fichiers Word avant envoi à l’éditeur, harmonisation de certains aspects (références bibliographiques notamment), relectures des deux épreuves papier
Mode opératoire : double correction : corrections impératives et corrections au choix de l’auteur ou vérifications nécessaires
Appréciation du client : « Un travail indispensable avant édition et qui, j’ai pu le constater par les échanges avec David au moment de la relecture qu’il a effectuée de mon ouvrage, demande des compétences spécifiques pour un résultat excellent. »
Prix public : 28 €
Voir la 4e de couverture
Nom du client : Institut régional du travail social (IRTS), Bretagne-Sud, Lorient
Statut : association loi 1901, établissement d’enseignement supérieur
Service : formation
Intitulé du cours : « Langues étrangères et travail social »
Volume : 6 heures
Public : étudiants de 2e année de la formation d’éducateur spécialisé (env. 35)
Objectif : étudier les situations de confrontation des travailleurs sociaux aux langues étrangères et découvrir ce que les différentes solutions de communication envisageables présentent comme avantages et inconvénients
Mode opératoire : alternance d’échanges, de propositions théoriques et de jeux de rôles + revue de presse
Langue(s) utilisées : anglais et espagnol pour lire et restituer en quelques mots des articles sur l’interprétation sociale
Nom du client : Institut de Langues Vivantes (IPLV, UCO – Angers)
Statut : association loi 1901, établissement d’enseignement supérieur
Service : formation
Intitulé du cours : localisation (traduction informatique) anglais > français
Originaux : chaînes de programmes, pages Internet, aide en ligne, etc.
Langue(s) : anglais > français
Années : 2013-2017 semestre 1 semestre 2
Volume : 12 heures
(mise en pratique en salle informatique) 15 heures
(préparation et correction linguistique d’un projet intensif de 2 jours)
Public : étudiants du master 2 de traduction
Objectif : former de futurs traducteurs à la localisation et à ses subtilités
Mode opératoire : collaboration avec Emmanuel Planas, maître de conférence, qui assurait la partie technique de l’enseignement
Nom du client : Institut de Langues Vivantes (IPLV, UCO – Angers)
Statut : association loi 1901, établissement d’enseignement supérieur
Service : formation
Intitulé du cours : traduction générale anglais > français
Originaux : articles de presse en langue anglaise
Langue(s) : anglais > français
Année : 2005-2006 semestre 1 semestre 2
Volume : 2 x 15 heures 20 heures
Public : étudiants du DU de traduction étudiants du master de traduction
Objectif : former de futurs traducteurs à la traduction « rédactionnelle »
Mode opératoire : critique de différentes propositions tirées des préparations individuelles
Nom du client : Jean Dubé
Statut : particulier
Service : traduction
Nature du document : livret d’un album de piano : CV du pianiste Jean Dubé, présentation du compositeur Jean Cras et des pièces enregistrées
Volume : 2 628 mots
Langue(s) : français > breton
Public : mélomanes
Objectif : publication
Mode opératoire : mise au point finale avec une collègue
Prix public : N/D
Voir la 4e de couverture
Nom du client : Bretagne Festive
Statut : entreprise
Service : traduction
Nature du document : panneaux d’expositions
Volume : 1 955 mots
Langue(s) : français > allemand
Public : public du salon du tourisme de Bâle
Objectif : faire connaître la Bretagne, sa culture et la langue bretonne
Mode opératoire : révision du travail d’une traductrice allemande avec rédaction des explications culturelles nécessaires
Nom du client : Bureau européen des langues moins répandues (BELMR/EBLUL – Dublin)
Statut : ONG
Service : traduction
Nature du document : livret n° 10 de la collection « Langues Européennes »
+ articles sur les minorités européennes publiés dans la revue Contact Bulletin
Auteur : Cesare POPPI
Titre original : The Ladins – People of the Pale Mountains
Volume : 16 299 mots (livret)
Langue(s) : anglais > français
Public : grand public
Objectif : faire connaître des cultures minoritaires européennes
Mode opératoire : recherche documentaire et questions à l’auteur
Note : l’ONG n’existe plus depuis le 27 janvier 2010
Agrandir la couverture
Voir couverture originale
Voir page IV
Nom du client : Association française de la série internationale des Dragon (AFSID) + Fritz-Segel GmbH
Statut : association loi 1901 et voilier
Service : traduction
Nature du document : guide de réglage des voiles de Dragon
Original : Drachentrimm für FRITZ-SEGEL (PDF)
Volume : 1 940 lignes, 16 128 mots
Langue(s) : allemand > français
Traduction : Conseils de réglage pour les voiles de Dragon FRITZ
Public : adhérents de l’association et clients du voilier
Objectif : aider le public à mieux tirer parti de leur bateau
Contrainte : première traduction non finalisée, puis mise à jour
Mode opératoire : travail approfondi de la terminologie, création d’une mémoire de traduction pour la mise à jour, validation du texte final par le client
Nom du client : 5/5 – Traduction, interprétariat, communication
Statut : SARL
Services demandés : traduction et compilation d’aide + localisation
Nature des documents : aide en ligne (HTML) et manuel (FrameMaker) d’un logiciel d’édition de base de données + mise à jour du logiciel
Volumes : 137 043 mots pour l’aide en ligne
295 139 mots pour le manuel
3 960 mots pour la mise à jour
Langue(s) : anglais > français
Public : utilisateurs du logiciel
Objectif : expliquer aux utilisateurs le fonctionnement du logiciel
Contraintes : première localisation effectuée par un autre prestataire ; changements de désignations au cours de la traduction
Mode opératoire : création d’une base de données terminologique incluant le glossaire de la localisation initiale, comparaisons fréquentes avec la version française du logiciel, échanges avec les relecteurs du client final
Commentaires des clients : «It is great that you are so meticulous!»
«We really appreciate that you are being so active and give us all kinds of feedback and questions! It helps us to improve the other language versions – including the original!»
« Vous avez effectué un excellent travail »
Titre original : Necessary borders for negotiation: the role of translation
Résumé : Après avoir défini l’utilisation des mots frontière (border) et négociation, cet article présente la situation sociolinguistique du breton qui, a priori, ne semble pas justifier que l’on traduise aujourd’hui dans cette langue. Pourtant, les chiffres disponibles attestent d’un nombre croissant de traductions pragmatiques dans cette langue. C’est donc que, au contraire du poncif qui dit que la traduction construit des ponts entre les cultures, elle peut également servir à souligner la frontière et la différence. Dans la troisième partie, la perspective est élargie à la traduction institutionnelle de l’Union européenne pour faire apparaître la dualité du rôle de la traduction, y compris là où elle semble rendue indispensable par les difficultés de compréhension dues aux différentes langues en présence : à la fois mettre la frontière en évidence et la transcender en permettant que la négociation ait lieu dans les meilleures conditions.
Présentation : « When smaller languages are involved in these kinds of crossings, there may of course be different power dynamics at play here. David ar Rouz explores these power dynamics using examples of translations to and from Breton. He emphasizes the importance of negotiation to facilitate the crossing of both sociocultural and linguistic borders. These borders can in some instances seemingly be traversed more quickly and easily with the use of translation technology. » (Jonathan Evans & Helen Ringrow, p. 8)
Mots-clés : traduction, frontière, négociation, breton, Bretagne, Union européenne
Langue : anglais
Nature : article scientifique
Année : 2017
Volume : 22 pages
Temps de travail : 97 heures
Revue en ligne : https://journals.library.ualberta.ca/tc/index.php/TC/issue/view/1880
Ou télécharger l’article en cliquant ici (218 Ko)
Référence bibliographique : AR ROUZ David. « Necessary borders for negotiation: the role of translation ». In : Jonathan EVANS and Helen RINGROW. TranscUlturAl, vol. 9, n° 2. Université d’Alberta, 2017. p. 64-85. https://journals.library.ualberta.ca/tc/index.php/TC/issue/view/1880. ISSN : 1920-0323.
Mots-clés : langue, langues en contact, traduction, traductologie, catalan, espagnol, Espagne
Langue : français
Nature : compte rendu de lecture
Année : 2013
Volume : 2 pages
Temps de travail : 9 heures
Prix public : 25 €, en vente sur le site de la SFT.
Référence bibliographique : AR ROUZ David. « Compte rendu d’ouvrage : La traducción entre lenguas en contacto: catalán y español de Cristina García de Toro », Traduire, n° 229, deuxième semestre 2013. Paris : SFT. p. 98-99.
Titre original : Role and Value of Professional Translation in the EU: A few leads on different scales
Résumé : Après une définition de ce que l’on entend par « traduction professionnelle », l’article examine la demande de traduction puis le fonctionnement de cette activité au niveau de l’Union européenne. Les services linguistiques de cet ensemble d’institutions, les plus grands au monde, posent nécessairement et régulièrement la question de leur coût. Il est proposé ici de mettre en regard de ces coûts les bénéfices considérables du service. La comparaison avec la traduction institutionnelle qui se pratique en Bretagne, dans la mesure où elle ne vise pas principalement à permettre une communication autrement impossible entre des interlocuteurs, apporte alors un autre éclairage sur la valeur de la traduction.
Mots-clés : traduction institutionnelle, sociologie, valeur, communication non violente, Union européenne, Bretagne
Langue : anglais
Nature : article tiré d’une communication scientifique prononcée le 22 novembre 2010 à l’Université Bretagne-Sud (Lorient), dans le cadre du colloque international Traduction et gestion de la diversité : perspectives indiennes et non indiennes.
Année : 2013
Volume : 18 pages
Temps de travail : 65 heures (communication et article) + 13 heures de contribution à la préparation de l’ouvrage
Prix public : 29,95 € (ouvrage entier)
Référence bibliographique : AR ROUZ David. « Role and Value of Professional Translation in the EU: A Few Leads on Different Scales ». In : PEETERS Jean & PRABHAKARA RAO Jandhyala (sous la direction de). Translation and the Accommodation of Diversity: Indian and non-Indian Perspectives. Francfort-sur-le-Main, Berlin, Berne, Bruxelles, New York, Oxford, Vienne : Peter Lang, 2013. p. 53-71.
Résumé : Les traducteurs de breton, du fait de leur appartenance à deux communautés linguistiques présentes sur le même territoire, se trouvent dans une situation particulière propre à mettre en évidence des problèmes qui concernent la communauté des traducteurs dans son ensemble : formation, motivations, méthodes de travail, choix terminologiques… Leur nombre restreint permettait en outre une enquête rapide, dont les résultats sont présentés dans cet article.
Présentation : « On s’intéresse plus souvent au traducteur lui-même, à son individualité, qu’à la communauté dont il fait partie. C’est cette situation qu’essaie de réparer David ar Rouz dans un article intitulé « Le traducteur : équilibriste des frontières ». L’auteur a mené une enquête auprès d’une trentaine de traducteurs du/vers le breton et nous révèle un certain nombre de caractéristiques de ce groupe à travers les vingt questionnaires retournés. On apprend ainsi que ce qui motive ce groupe majoritairement masculin (82 %), composé majoritairement de néo-bretonnants, c’est surtout la promotion de la langue bretonne. En effet, la relation fortement dissymétrique entre le breton et le français est telle que la traduction du/vers le breton relève d’abord du militantisme linguistique. D’ailleurs, l’influence du français, on pourrait dire la « domination », est perçue par la plupart d’entre eux comme la principale difficulté. La question que l’on peut alors se poser est : ces traducteurs sont-ils suffisamment formés pour répondre à ce défi linguistique ? En fait, seulement deux traducteurs ont un diplôme de traducteur ou équivalent, les autres ayant eu quelques formations courtes ou s’étant formés tout seuls. Par ailleurs, peu sont équipés de logiciels d’aide à la traduction. L’intérêt de l’article de David ar Rouz, c’est qu’il souligne la fragilité de cette communauté peu formée, peu payée, et aussi peu considérée. Et si l’on va plus loin, c’est aussi la vulnérabilité de la traduction du/vers le breton qui est mise en évidence. En d’autres termes, ce texte met en exergue une situation de traduction particulière où co-existent deux langues dont l’une, le français, laisse peu de place à l’autre, le breton. On saura gré à David ar Rouz d’avoir montré comment la traduction répond aussi à des questions communautaires et interroge, au-delà du contenu linguistique, les rapports entre langues et cultures, entre donneurs d’ordre et traducteurs, entre politiques et consommateurs. Bien évidemment, le cas du breton n’est pas transposable à toutes les situations, mais les questions qu’il pose ont une certaine validité hors des frontières de la Bretagne. » (Jean Peeters, p. 19)
Mots-clés : sociolinguistique, traducteurs, communautés, breton
Télécharger le PDF (954 Ko)
Langue : français
Nature : article tiré d’une communication scientifique prononcée le 7 juillet 2006 à l’Université Bretagne-Sud (Lorient), dans le cadre du colloque international Traduction et communautés.
Année : 2010
Volume : 15 pages
Temps de travail : 61 heures
Prix public : 20 € (ouvrage entier ; télécharger le bon de commande en PDF)
Référence bibliographique : AR ROUZ David. « Le traducteur : équilibriste des frontières ». In : PEETERS Jean (sous la direction de). Traduction et communautés. Arras : Artois Presses Université, collection Traductologie, 2010. p. 181-196.
Présentation : « À partir de son questionnement initial sur les langues régionales (« facteur de division ou manière d’être ensemble ? »), [David ar Rouz] décline une profonde réflexion sur la notion de langue qui met la traduction au cœur de tout échange humain. » (Geneviève Bégou, p. 7)
Mots-clés : langue, langues régionales, traduction, Bretagne, traductologie
Télécharger le PDF (1,58 Mo)
Langue : français
Nature : article tiré d’une communication scientifique prononcée le 11 décembre 2009 à Paris, dans le cadre de la Journée mondiale de la traduction (JMT), organisée par la SFT sur le thème « travailler ensemble »
Année : 2010
Volume : 19 pages
En ligne : sur le portail Revues.org
Temps de travail : 22 heures (39 heures avec la communication)
Prix public : 23 €, en vente sur le site de la SFT.
Référence bibliographique : AR ROUZ David. « Les langues régionales : facteur de division ou manière d’être ensemble ? », Traduire, n° 223, deuxième semestre 2010. Paris : SFT. p. 121-140.
Télécharger le PDF (344 Ko)
Présentation : article rédigé après la clôture des Assises nationales des musiques et danses traditionnelles (Nantes, 16-18 novembre 2007) et envoyé à l’organisme organisateur, la FAMDT.
Mots-clés : identité, théorie de la Médiation, Gagnepain, tradition
Langue : français
Nature : article scientifique
Année : 2009
Volume : 5 pages
Prix public : 9 €
Référence bibliographique : AR ROUZ David. « Les patates chaudes au bout de la fourchette », in : BELLY Marlène. Des racines au rhizome, Actes des Assises nationales des musiques et danses traditionnelles. Parthenay : Modal, 2009. p. 178-183.
Présentation : « David ar Rouz s’arrête lui aussi sur la profession de traducteur et ses nombreuses implications à l’heure actuelle, en choisissant d’aborder le sujet par le biais de la musique et du braille. Il établit, entre autres, un parallèle très intéressant entre la transcription en braille des partitions et la traduction. Il évoque pour ce faire le cas de Marie-Andrée Courjault, spécialisée dans cette discipline, et victime, comme d’autres l’ont déjà mentionné à propos du traducteur, d’une certaine « invisibilité » dans la pratique d’un métier pourtant essentiel. Le traducteur doit s’inspirer de la démarche des transcripteurs en braille : étudier leur marché, et viser sans cesse la spécialisation. David ar Rouz en dédiant une tribune à cette pratique de la transcription en braille, que beaucoup de gens ignorent encore sans aucun doute, apporte de la plus belle des manières sa contribution au bicentenaire de la naissance de Louis Braille. Quant à Marie-Andrée Courjault, elle nous fait le très joli cadeau, reproduit à part dans Traduire, de nous offrir quelques mesures transcrites du début du Premier Prélude en do majeur extrait du Clavecin bien tempéré de J.S. Bach. » (Vanessa De Pizzol, p. 3)
Mots-clés : traduction, transcription, Braille, économie
Télécharger le PDF (2,83 Mo)
Langue : français
Nature : article scientifique
Année : 2009
Volume : 13 pages
En ligne : sur le portail Revues.org
Temps de travail : 18 heures
Prix public : 19 €
Référence bibliographique : AR ROUZ David. « Braille et la musique », Traduire, n° 220, premier semestre 2009. Paris : SFT. p. 43-56.
Présentation : « Dans « D’une pratique à une autre : la médiation de la théorie », David ar Rouz nous invite à suivre le cheminement qui l’a amené d’une analyse de l’auto-traduction à une réflexion sur le rôle du traducteur et des autres intervenants dans l’acte de traduire. David ar Rouz commence par une remise en question du mythe de l’original et de l’infaillibilité de l’auto-traducteur : « On se rend compte que l’auto-traducteur est un traducteur comme un autre, ou plutôt : que le traducteur devrait être un auteur presque comme un autre, la différence résidant dans le fait qu’il doive répondre à un cahier des charges, lequel peut être fourni par l’auteur ou par lui-même. » Cela conduit l’auteur de l’article à proposer l’idée selon laquelle « en l’aidant à construire un discours sur la traduction, la traductologie pouvait peut-être permettre au traducteur de présenter son activité à ses clients ». On retrouve là un parallèle avec ce qu’avancent Leona Van Vaerenbergh dans son article et aussi Anthony Pym (2000) ailleurs. Pour David ar Rouz, le traducteur est un professionnel de la communication bilingue, qui peut aussi conseiller son client dans la communication dans sa propre langue. Ce qui est défendu, c’est une « traduction collaborative » avec d’autres agents. Cela a des conséquences non négligeables sur la façon de traduire, le choix de ce qui est à traduire et aussi le besoin ou non de traduire tel ou tel passage. » (Peeters, p. 12-13)
Mots-clés : traduction, traductologie, théorie, pratique, marketing.
Télécharger le PDF (2,24 Mo)
Langue : français
Nature : article tiré d’une communication scientifique prononcée le 4 juillet 2003 à l’Université Bretagne-Sud (Lorient), dans le cadre du colloque international La traduction : de la théorie à la pratique et de la pratique à la théorie.
Année : 2005
Volume : 10 pages
Prix public : 14 € (ouvrage entier)
Remarque : Des erreurs de mise en page sont malheureusement à déplorer, qui m’obligent à publier une page d’errata, que vous pouvez aussi imprimer pour l’insérer à votre exemplaire de l’ouvrage.
Référence bibliographique : AR ROUZ David. « D’une pratique à une autre : la médiation de la théorie ». In : PEETERS Jean (sous la direction de). La traduction : De la théorie à la pratique et retour. Rennes : Presses Universitaires de Rennes (PUR), collection Rivages linguistiques, 2005. p. 31-41.
Résumé : Les panneaux bilingues que l’on voit fleurir, en Bretagne, sur le bord des routes et dans les agglomérations sont-ils de la traduction ? Si l’on examine ce qu’est une traduction, on peut non seulement considérer qu’il s’agit effectivement de traduction, mais que la signalétique bilingue est même l’objet d’un service de traduction formellement constitué d’un donneur d’ouvrage, d’un prestataire et d’un public. L’échange entre ces différents rôles présente cependant certaines particularités liées aux langues en présence. En effet, on ne traduit pas aujourd’hui en langues régionales pour permettre l’intercompréhension entre des locuteurs pour qui elle ne serait pas possible autrement. La négociation qui s’instaure par ce biais répond donc à d’autres motivations qu’il convient d’analyser à la fois chez les donneurs d’ouvrages et chez les prestataires de service. Le modèle de la Médiation fournit alors des clés intéressantes pour comprendre les relations sociales observées.
Mots-clés : sociolinguistique, langues régionales, Bretagne, breton, gallo, traduction, affichage public, signalétique bilingue, service
Télécharger le PDF (2,58 Mo)
Présentation : « avec leur texte Traduction et affichage public : quel(s) service(s) pour les langues régionales de Bretagne, David Ar Rouz et Roseline Le Squère dépassent la simple question chiffrée ou pragmatique de l’affichage bilingue. Ils montrent combien toute volonté de bilinguisme dans l’affiche marque des frontières de pouvoir symbolique qui réactivent l’appartenance, la reconnaissance et le marquage de territoire, l’authenticité et la valeur patrimoniale, le lien social et économique. » (Claudine Moïse, Véronique Fillol, Thierry Bulot, p. 10)
Langue : français
Nature : article scientifique
Année : 2005
Volume : 17 pages
En ligne : numéro entier de la revue sur le site de Texto, rubrique « Archives et secrets »
Référence bibliographique : AR ROUZ David et LE SQUÈRE Roseline. « Traduction et affichage public : quel(s) service(s) pour les langues régionales de Bretagne ? » In : MOÏSE Claudine, FILLOL Véronique et BULOT Thierry. Langues régionales, Marges Linguistiques, n° 10, novembre 2005. p. 190-206.
Titre original : Self-Translation as a Reassessment of Contemporary Approaches to Translation
Résumé : L’auto-traduction est une pratique de la traduction très spéciale, puisque le traducteur est aussi l’auteur du texte original. Le phénomène s’avère extrêmement intéressant à étudier pour la traductologie. Que nous apprennent l’attitude et le travail des auto-traducteurs au sujet de l’original, des méthodes de traduction et de la vie des œuvres en général ? Si l’on prend le problème dans l’autre sens, c’est-à-dire du point de vue de la réception et non plus de la production de l’auto-traduction, que nous révèle l’attitude des lecteurs envers l’auto-traduction de leurs attentes vis-à-vis de la traduction ? Les deux extrémités du processus de l’auto-traduction, auteur et lecteur, ainsi étudiées en rapport avec les approches contemporaines de la traduction, peuvent apporter un éclairage nouveau sur les métamorphoses que le traducteur doit opérer pour agir efficacement comme médiateur entre le texte source et le public cible. Il doit en effet être lecteur de l’original, écrivain puis lecteur de la traduction, et à chaque étape du travail, il peut demander la collaboration de l’auteur ou des spécialistes compétents, contrairement à l’image qu’ont habituellement les lecteurs du traducteur : seul à un bureau encombré de livres et d’encyclopédies…
Mots-clés : traduction, traductologie, auto-traduction, écriture, lecture, collaboration en traduction.
Langue : anglais
Nature : mémoire de maîtrise effectué à l’Université d’Artois (Arras), sous la direction du Professeur Michel Ballard
Année : 2002
Volume : 129 pages
Mention : bien (15/20)
Référence bibliographique : AR ROUZ (LE ROUX) David. Self-Translation as a Reassessment of Contemporary Approaches to Translation. Mémoire de maîtrise rédigé à l’Université d’Artois (Arras), sous la direction du Professeur Michel Ballard. 2002. 129 pages.
Commentaire : « […] Son mémoire est présenté avec soin et rédigé dans un anglais correct, idiomatique et non dénué d’élégance. Sa bibliographie atteste du sérieux de sa documentation, et l’appendice est un témoignage de son esprit d’initiative et de son souci de mener une enquête auprès des traducteurs eux-mêmes. Ce travail est plus un débat d’idées, une investigation menée à partir des travaux d’autotraducteurs et surtout d’études sur l’autotraduction qu’une étude expérimentale directe. Dans ce mémoire, il y a peu d’études directes personnelles sur corpus, mais Monsieur Le Roux prend la précaution de s’en dédouaner dans sa présentation. Il s’agit davantage d’un travail de compilation, de synthèse et de réflexion, que certains pourront trouver un peu académique ; mais il faut reconnaître que Monsieur Le Roux sait mener sa présentation avec un brio et une conviction non négligeables : ses conclusions sont une intéressante contribution au débat sur la nature de la traduction et son statut. »
(Professeur Michel Ballard, Arras, le 19 septembre 2002)
Voir le sommaire
Commander
Contenu : voir le communiqué de presse
Langues : breton avec traduction française en regard
Nature : articles à caractère culturel (écriture et traduction d’une partie de l’article susmentionné + traduction de l’interview de Dédé Le Meut et relectures de l’ensemble)
Année : 2014
Volume : 22 pages
Temps de travail : 11 heures (écriture et traduction d’une partie de l’article référencé ici)
Revue : 5 €
Référence bibliographique : AR ROUZ David & Patrick DRÉAN. « Kanerion a vremañ e Bro Gwened/Chanteurs d’aujourd’hui en pays vannetais », Ar c’han e Bro Gwened/Le chant en pays vannetais, An Dasson, n° 78, Lorient : Kerlenn Sten Kidna, 2014. p. 4-26. ISSN : 1762-1151.
Voir le sommaire
Commander
Contenu : voir le communiqué de presse
Langues : breton et français + catalan (traduction de la biographie de Saint Vincent Ferrier)
Nature : revue culturelle de territoire ; ce numéro contient des articles à teneur scientifique, d’autres à caractère culturel ou littéraire
Année : 2013
Volume : 74 pages
Temps de travail : 120 heures
Revue : 8 €
Référence bibliographique : AR ROUZ David (rédacteur en chef invité). Troioù ha distroioù, An Dasson, n° 77, Lorient : Kerlenn Sten Kidna, 2013.
Voir le sommaire
Commander
Résumé : Le premier article présente le court roman intitulé Seks-ha-fars de Jean-Christophe Bozec, le second le poète Sten Kidna, qui a donné son nom au Cercle culturel d’Auray (56).
Langue : bilingue breton-français
Nature : articles de magazine à teneur littéraire
Année : 2009
Volume : 5 pages
Revue : 5 €
Références bibliographiques : AR ROUZ David. « De l’auto-dérision avec Seks-ha-fars ! » & « Sten Kidna, Breton, poète et militant ». In : An Dasson, n° 70, Auray : Kerlenn Sten Kidna, 2009. p. 14-16 & 18-20.
Titre original : Troidigezh ha… gourzroidigezh ?
Voir l’article
Résumé : L’article constitue une réponse à la présentation d’un roman bilingue, traduit en breton du français.
Langue : breton
Nature : article de presse
Année : 2002
Volume : 1 page
Revue : 5 €
Référence bibliographique : AR ROUZ David. « Troidigezh ha gourzroidigezh ? » In : Bremañ, n° 251, septembre 2002. p. 15.
Authors: Immaculada Fàbregas i Alegret & David ar Rouz
Abstract: If the capacity to coin new words is an indicator of a language’s vitality, new words obtained from the virtual press of recent years should give us an idea of how alive the Catalan language is. The present study focuses on a specific neological means of shortening, namely blending, understood as a combination of word segments that come to form a syntagmatic structure. This kind of process, like initialization or abbreviation, is especially spontaneous. This means that blends do not obey morphological rules but appear according to criteria that are basically phonetic. The objective of the study is to present the latest tendencies in the occurrence of blend neologisms. The examples will be from the Catalan virtual press since these informal texts are likely to provide different kinds of neologisms, and blends in particular. Based on the database of the Observatori de Neologia set up by the Institute for Applied Linguistics (Pompeu Fabra University), the article will present the productivity of this neological recourse in the Catalan virtual press of distinct geographical areas between 2008 and 2010. The data will be subjected to a quantitative, dialectal, morphologic, semantic, syntactic and phonetic analysis and a contrastive analysis in relation with other neological shortening recourses.
Keywords: linguistics, Catalan, blending, vitality
Language: English
Type of Document: scientific article, written in Catalan by Immaculada Fàbregas i Alegret, and then translated into English by myself and improved with the author and with the reviewers
Year: 2014
Page Count: 16 pages
Working Time: 31 hours
Price of the article: 25 £ or 35 $ in the publisher’s website.
Bibliographical Reference: FÀBREGAS i ALEGRET Immaculada & David ar ROUZ. «The Creativity of the Catalan Language Analyzed through the Blending Process». In: DAVIDSON Robert & Anna CASA AGUILAR (editors). Catalan Review, Vol. 28. Liverpool: Liverpool University Press, 2014. p. 119-134
Original Title: compte rendu d’ouvrage : La traducción entre lenguas en contacto: catalán y español de Cristina García de Toro
Keywords: language, languages in contact, translation, translation studies, Catalan, Spanish, Spain
Language: French
Type of Document: book review
Year: 2013
Page Count: 2 pages
Working Time: 9 hours
Public Price: 25 €, sold on the website of the SFT.
Bibliographical Reference: AR ROUZ David. «Compte rendu d’ouvrage : La traducción entre lenguas en contacto: catalán y español de Cristina García de Toro», Traduire, No. 229, second semester 2013. Paris: SFT. p. 98-99.
Abstract: After defining what is meant with «professional translation», the article considers the translation demand and how the service is provided in the European Union. The language services of these institutions, the largest ones in the world, necessarily and regularly raise the issue of their cost. It is suggested here that such a cost should be counterbalanced by the considerable benefits that they bring. The comparison with the institutional translation that can be observed in Brittany, insofar as it does not aim mainly at enabling an otherwise impossible communication between interlocutors, sheds another light onto the translation value.
Keywords: institutional translation, sociology, value, non-violent communication, European Union, Brittany
Language: English
Type of Document: article based on a scientific paper presented on 22nd November 2010 at the University of South Brittany (UBS, Lorient), at the international conference Translation and the Accommodation of Diversity: Indian and non-Indian Perspectives.
Year: 2013
Page Count: 18 pages
Working Time: 65 hours (paper and article) + 13 hours of contribution to the editing of other articles
Public Price: 29,95 € (complete book)
Bibliographical Reference: AR ROUZ David. «Role and Value of Professional Translation in the EU: A Few Leads on Different Scales». In: PEETERS Jean & PRABHAKARA RAO Jandhyala (editors). Translation and the Accommodation of Diversity: Indian and non-Indian Perspectives. Frankfurt-am-Main, Berlin, Berne, Brussels, New York, Oxford, Vienna: Peter Lang, 2013. p. 53-71.
Original Title: Le traducteur : équilibriste des frontières
Abstract: As a result of their belonging to two linguistic communities living in the same geographical area, translators of Breton find themselves in a particular situation which is likely to highlight general issues for the whole translator community: training, motivations, work methods, terminological choices… Moreover, their limited number has made a quick survey possible, the results of which are presented in this article.
Presentation: «More interest has been shown in the translator himself, as an individual, than in the community he is involved in. This is the situation that David ar Rouz tries to amend in an article entitled «Translators: équilibriste des frontières ». The author led a survey among approximately thirty translators working from and to Breton which reveals a number of characteristics of this group thanks to about twenty answers. The survey points out the main motivation of the group, the majority of which consists of males (82%) and new speakers, which is the promotion of the Breton language. The strongly dissymmetrical relationship between Breton and French is such indeed that translation from/to Breton is first of all a matter of language activism. No wonder then that the influence – one could say «domination» – of French be perceived by most of them as the main difficulty. The question that can be asked is: are these translators trained enough to take up the linguistic challenge? In fact, only two translators have a translation or equivalent degree, the others having followed short training sessions or being self-educated on the subject. Similarly, few declared that they used translation tools. The interest of David ar Rouz’s article lies in his underlining how fragile this undertrained, underpaid and undervalued community is. Going further, it can be considered that it highlights the vulnerability of translation from/to Breton. In other words, this text shows a particular translation situation where two languages coexist, one of which, French, leaves little room for the other, Breton. I am grateful to David ar Rouz for having shown how translation also answers community issues and questions, beyond the linguistic content, relationships between languages and cultures, between contractors and translators, between politicians and consumers. Obviously, the Breton case cannot be transposed to every situation, but the issues it raises certainly have some relevance beyond the borders of Brittany.» (Jean Peeters, p. 19)
Keywords: sociolinguistics, translators, communities, Breton
See the contents (PDF)
Download the PDF (954 KB)
Language: French
Type of Document: article based on a scientific paper presented on 7th July 2006 at the University of South Brittany (UBS, Lorient), at the international conference Translation and Communities.
Year: 2010
Page Count: 15 pages
Working Time: 61 hours
Public Price: 20 € (entire book; download the purchase order in PDF)
Bibliographical Reference: AR ROUZ David. «Le traducteur : équilibriste des frontières». In: PEETERS Jean. Traduction et communautés. Arras: Artois Presses Université, collection Traductologie, 2010. p. 181-196.
Original Title: Les langues régionales : facteur de division ou manière d’être ensemble ?
Presentation: «From the initial question about regional languages («a division factor or a way to be together?»), [David ar Rouz] carries out a deep reflection about the concept of language that puts translation at the very heart of any human exchange.» (Geneviève Bégou, p. 7, our translation)
Keywords: language, regional languages, translation, Brittany, translation studies
Download the PDF file (1.58 MB)
Language: French
Type of Document: article based on a paper presented on 11th December 2009 at the World Translation Day (JMT), organised by the French Translators’ Society (SFT) in Paris, on the theme «Working Together».
Year: 2010
Page Count: 19 pages
Working Time: 22 hours (39 hours with the paper)
Public Price: 23 €, sold on the website of the SFT.
Bibliographical Reference: AR ROUZ David. «Les langues régionales : facteur de division ou manière d’être ensemble ?», Traduire, No. 223, second semester 2010. Paris: SFT. p. 121-140.
Original Title: Les patates chaudes au bout de la fourchette
Download the PDF file (344 KB)
Presentation: article written after the National Conference of Traditional Musics and Dances (Nantes, 16-18 November 2007) and sent to the organizing association, the Federation of Traditional Musics and Dances Associations (FAMDT).Keywords: identity, Mediation Theory, Gagnepain, tradition
Language: French
Nature: scientific article
Year: 2009
Page Count: 5 pages
Public Price: 9 €
Bibliographical Reference: AR ROUZ David. «Les patates chaudes au bout de la fourchette». In: BELLY Marlène. Des racines au rhizome, Actes des Assises nationales des musiques et danses traditionnelles. Parthenay: Modal, 2009. p. 178-183.
Title: Braille et la musique
Presentation: «David ar Rouz reflects upon the translator’s profession too, as well as its numerous current implications nowadays, however he tackles the subject through music and Braille writing. He draws in particular a very interesting parallel between the transcription of scores into Braille and translation. To do this, he tells us about Marie-Andrée Courjault, who is specialized in this task, and a victim, as others have previsouly noted about translators, of some kind of «invisibility» in the exercise of a yet essential job. Translators should perhaps take Braille transcribers as a model: studying their market and always aiming at specialization. David ar Rouz, by dedicating a platform to this practice of Braille transcription, that undoubtedly many people still ignore, brings a lovely contribution to the bicentenary of Louis Braille’s birth. As for Marie-Andrée Courjault, she offers us a few bars from the beginning of the First Prelude in C Major from the Well-Tempered Clavier of J.S. Bach, printed as a beautiful addendum to Traduire.» (Vanessa De Pizzol, p. 3, our translation)
Keywords: translation, transcription, Braille, economy
Download the PDF file (2,83 MB)
Language: French
Nature: scientific article
Year: 2009
Page Count: 13 pages
Work Time: 18 hours
Public Price: 19 € (the last copies are sold on the website of the SFT).
Bibliographical Reference: AR ROUZ, David. « Braille et la musique », Traduire, n° 220, first semester 2009. Paris: SFT. p. 43-56.
Original Title: D’une pratique à une autre : la médiation de la théorie
Presentation: «In «From One Practice to Another: the Mediation of Theory», David ar Rouz explains how an analysis of the self-translation phenomenon led him to examine the role of the translator and of the other agents involved in the translation process. David ar Rouz begins by challenging the myth that surrounds the original text and the infallibility of the self-translator: «We realise that self-translators are like other translators, or rather: that translators should be authors nearly like any other one, the difference being that s/he should respect specifications that can be provided by the author or by himself.» This leads the author of the article to suggest that «translation studies, by helping translators to work out a discourse on translation, could perhaps enable them to present their job to customers». We find here a parallel with what Leona Van Vaerenbergh puts forward in her article, as well as with Anthony Pym (2000) elsewhere. For David ar Rouz, translators are professionals of bilingual communication, who can also offer their clients valuable advice about communication in their own language. What he proposes is a «collaborative translation» in conjunction with other agents. This has significant implications for the way translation is carried out, the choice of material to be translated and the decision whether to translate or not translate any given passage.» (Peeters, p. 12-13, our translation)
Keywords: translation, translation studies, theory, practice, marketing.
Download the PDF file (2,24 MB)
Language: French
Nature: article based on a scientific paper presented on 4th July 2003 at the University of South Brittany (UBS, Lorient), at the international conference Translation: From Theory to Practice and from Practice to Theory.
Year: 2005
Page Count: 10 pages
Public Price: 14 € (complete book)
Note: Printing errors are unfortunately to be deplored, which is why I have published an errata page that you can print and add to your copy of the book.
Bibliographical Reference: AR ROUZ David. «D’une pratique à une autre : la médiation de la théorie». In: PEETERS Jean. La traduction : De la théorie à la pratique et retour. Rennes: Presses Universitaires de Rennes (PUR), Rivages linguistiques collection, 2005. p. 31-41.
Original Title: Traduction et affichage public : quel(s) service(s) pour les langues régionales de Bretagne ?
Abstract: Can the bilingual signposts that have begun springing up at Breton roadsides and in Breton towns be called translation? If one examines what translation is, not only do they merit this term, but these bilingual signs conform to the standard translation service model, consisting as it does of a work provider, a service provider and a readership. However, distinctive features proper to the languages in question necessarily influence the way in which these roles interact. Nowadays, one does not translate into regional languages simply to enable people that could not otherwise understand each other to communicate. The negotiation involved in this work clearly stems from a different motive (impacting on both the work and the service provider), which merits analysis. The Mediation theory provides interesting keys for understanding the social relationships under observation.
Keywords: sociolinguistics, regional languages, Brittany, Breton, Gallo, translation, billposting, bilingual signs, service
Download the PDF file (2,58 MB)
Presentation: «with their text Translation and Signposting: What Service(s) Are Provided for Regional Languages in Brittany?, David Ar Rouz and Roseline Le Squère go well over the statistical or pragmatical dimension of bilingual signposting. They show that any displayed bilingualism aims very much at marking out borders of symbolic power which rekindle belonging, recognition and marking of the territory, authenticity and legacy value, social and economic bonds. » (Claudine Moïse, Véronique Fillol, Thierry Bulot, p. 10)
Language: French
Nature: scientific article
Year: 2005
Page Count: 17 pages
Online: the whole issue of the magazine is on the website of Texto, section «Archives et secrets»
Bibliographical Reference: AR ROUZ David and LE SQUÈRE Roseline. «Traduction et affichage public : quel(s) service(s) pour les langues régionales de Bretagne ?» In: MOÏSE Claudine, FILLOL Véronique et BULOT Thierry. Langues régionales, Marges Linguistiques, No. 10, November 2005. p. 190-206.
Original Title: Les langues régionales : facteur de division ou manière d’être ensemble ?
Presentation: «From the initial question about regional languages («a division factor or a way to be together?»), [David ar Rouz] carries out a deep reflection about the concept of language that puts translation at the very heart of any human exchange.» (Geneviève Bégou, p. 7, our translation)
Keywords: language, regional languages, translation, Brittany, translation studies
Download the PDF file (1.58 MB)
Language: French
Type of Document: article based on a paper presented on 11th December 2009 at the World Translation Day (JMT), organised by the French Translators’ Society (SFT) in Paris, on the theme «Working Together».
Year: 2010
Page Count: 19 pages
Working Time: 22 hours (39 hours with the paper)
Public Price: 23 €, sold on the website of the SFT.
Bibliographical Reference: AR ROUZ David. «Les langues régionales : facteur de division ou manière d’être ensemble ?», Traduire, No. 223, second semester 2010. Paris: SFT. p. 121-140.
Original Title: Le traducteur : équilibriste des frontières
Abstract: As a result of their belonging to two linguistic communities living in the same geographical area, translators of Breton find themselves in a particular situation which is likely to highlight general issues for the whole translator community: training, motivations, work methods, terminological choices… Moreover, their limited number has made a quick survey possible, the results of which are presented in this article.
Presentation: «More interest has been shown in the translator himself, as an individual, than in the community he is involved in. This is the situation that David ar Rouz tries to amend in an article entitled «Translators: équilibriste des frontières ». The author led a survey among approximately thirty translators working from and to Breton which reveals a number of characteristics of this group thanks to about twenty answers. The survey points out the main motivation of the group, the majority of which consists of males (82%) and new speakers, which is the promotion of the Breton language. The strongly dissymmetrical relationship between Breton and French is such indeed that translation from/to Breton is first of all a matter of language activism. No wonder then that the influence – one could say «domination» – of French be perceived by most of them as the main difficulty. The question that can be asked is: are these translators trained enough to take up the linguistic challenge? In fact, only two translators have a translation or equivalent degree, the others having followed short training sessions or being self-educated on the subject. Similarly, few declared that they used translation tools. The interest of David ar Rouz’s article lies in his underlining how fragile this undertrained, underpaid and undervalued community is. Going further, it can be considered that it highlights the vulnerability of translation from/to Breton. In other words, this text shows a particular translation situation where two languages coexist, one of which, French, leaves little room for the other, Breton. I am grateful to David ar Rouz for having shown how translation also answers community issues and questions, beyond the linguistic content, relationships between languages and cultures, between contractors and translators, between politicians and consumers. Obviously, the Breton case cannot be transposed to every situation, but the issues it raises certainly have some relevance beyond the borders of Brittany.» (Jean Peeters, p. 19)
Keywords: sociolinguistics, translators, communities, Breton
See the contents (PDF)
Download the PDF (954 KB)
Language: French
Type of Document: article based on a scientific paper presented on 7th July 2006 at the University of South Brittany (UBS, Lorient), at the international conference Translation and Communities.
Year: 2010
Page Count: 15 pages
Working Time: 61 hours
Public Price: 20 € (entire book; download the purchase order in PDF)
Bibliographical Reference: AR ROUZ David. «Le traducteur : équilibriste des frontières». In: PEETERS Jean. Traduction et communautés. Arras: Artois Presses Université, collection Traductologie, 2010. p. 181-196.
Original Title: D’une pratique à une autre : la médiation de la théorie
Presentation: «In «From One Practice to Another: the Mediation of Theory», David ar Rouz explains how an analysis of the self-translation phenomenon led him to examine the role of the translator and of the other agents involved in the translation process. David ar Rouz begins by challenging the myth that surrounds the original text and the infallibility of the self-translator: «We realise that self-translators are like other translators, or rather: that translators should be authors nearly like any other one, the difference being that s/he should respect specifications that can be provided by the author or by himself.» This leads the author of the article to suggest that «translation studies, by helping translators to work out a discourse on translation, could perhaps enable them to present their job to customers». We find here a parallel with what Leona Van Vaerenbergh puts forward in her article, as well as with Anthony Pym (2000) elsewhere. For David ar Rouz, translators are professionals of bilingual communication, who can also offer their clients valuable advice about communication in their own language. What he proposes is a «collaborative translation» in conjunction with other agents. This has significant implications for the way translation is carried out, the choice of material to be translated and the decision whether to translate or not translate any given passage.» (Peeters, p. 12-13, our translation)
Keywords: translation, translation studies, theory, practice, marketing.
Download the PDF file (2,24 MB)
Language: French
Nature: article based on a scientific paper presented on 4th July 2003 at the University of South Brittany (UBS, Lorient), at the international conference Translation: From Theory to Practice and from Practice to Theory.
Year: 2005
Page Count: 10 pages
Public Price: 14 € (complete book)
Note: Printing errors are unfortunately to be deplored, which is why I have published an errata page that you can print and add to your copy of the book.
Bibliographical Reference: AR ROUZ David. «D’une pratique à une autre : la médiation de la théorie». In: PEETERS Jean. La traduction : De la théorie à la pratique et retour. Rennes: Presses Universitaires de Rennes (PUR), Rivages linguistiques collection, 2005. p. 31-41.
Abstract: Self-translation is a very distinctive practice, since the translator is also the author of the original text. The phenomenon proves extremely interesting to study for translation theory. What do the self-translator’s attitude and work teach us about the original text, about translation methods and about the life of works in general? Alternatively, one can tackle the problem in reverse, examining not the production but the reception of self-translation. This approach highlights the degree to which the reader’s attitude towards self-translation can uncover reader-expectations in general regarding translation. The opposing poles of the process involved in self-translation – those of author and reader –, studied with reference to contemporary approaches to translation, can shed new light on the metamorphoses that the translator must effect in order to mediate effectively between the source text and the target audience. The translator is indeed the reader of the original, and both the writer then the reader of the translation. In each phase of the translation, s/he may require the collaboration both of the author and of a number of relevant specialists – creating a situation that contrasts markedly with the image readers typically have of the translator: alone at a desk full of books and encyclopaedias…
Keywords: translation, translation theory, self-translation, writing, reading, collaborative translation.
Language: English
Nature: dissertation written at the Université d’Artois (Arras – North of France), supervised by Professor Michel Ballard
Year: 2002
Page Count: 129 pages
Honours: Upper 2nd class (15/20)
Bibliographical Reference: AR ROUZ (LE ROUX) David. Self-Translation as a Reassessment of Contemporary Approaches to Translation. Dissertation written at the Université d’Artois (Arras – North of France), supervised by Professor Michel Ballard. 2002. 129 pages.
Comment: […] The dissertation is well presented and written in natural, idiomatic and even rather elegant English. The bibliography demonstrates the author’s use of detailed documentary evidence, and the appendices confirm a certain initiative, particularly in taking into account the translators themselves throughout his investigation. The work is more a confrontation of ideas, a piece of research based on self-translators’ work and, in particular, studies about self-translation than a direct experimental study. In this paper, there are few direct personal studies of a corpus, but Monsieur Le Roux defends this approach in his introduction. The work remains a compilation, a synthesis with a series of reflections, and some may possibly find it academic; but surely none will deny that Monsieur Le Roux presents his ideas brilliantly and that his conclusions make an interesting contribution to the debate about the nature and the status of translation: his conclusions are an interesting contribution to the debate about the nature of translation and its status.
(Professor Michel Ballard, Arras, 19th September 2002, my translation)
Original Title: « Kanerion a vremañ e Bro Gwened »
« Chanteurs d’aujourd’hui en pays vannetais »
Order
Contents: see press release (in French)
Languages: Breton with French translation opposite
Type of Document: cultural articles (writing and translation of part of the above-mentioned article + translation of Dédé Le Meut’s interview and proofreading of the whole magazine)
Year: 2014
Page Count: 22 pages
Working Time: 11 hours (writing and translation of part of the here referenced article)
Magazine: 5 €
Bibliographical Reference: AR ROUZ David & Patrick DRÉAN. «Kanerion a vremañ e Bro Gwened/Chanteurs d’aujourd’hui en pays vannetais», Ar c’han e Bro Gwened/Le chant en pays vannetais, An Dasson, No. 78, Lorient: Kerlenn Sten Kidna, 2014. p. 4-26
Original Title: Troioù ha distroioù / Tours et détours
Order
Contents: see press release (in French)
Languages: Breton and French + Catalan (translation of Saint Vincent Ferrer’s biography)
Type of Document: territorial cultural magazine; this issue contains scientific articles and others that are rather cultural or literary
Year: 2013
Page Count: 74 pages
Working Time: 120 hours
Magazine: 8 €
Bibliographical Reference: AR ROUZ David (guest editor). Troioù ha distroioù / Tours et détours, An Dasson, No. 77, Lorient: Kerlenn Sten Kidna, 2013.
Original Titles: «De l’auto-dérision avec Seks-ha-fars !» & «Sten Kidna, Breton, poète et militant»
Order
Abstract: The first article presents Jean-Christophe Bozec’s short novel titled Seks-ha-fars, the second one the poet Sten Kidna, who gave his name to the Cultural Circle of Auray (Brittany).
Language: bilingual Breton-French
Nature: articles of a magazine dealing with literature, society…
Year: 2009
Page Count: 5 pages
Magazine: 5 €
Bibliographical References: AR ROUZ David. «De l’auto-dérision avec Seks-ha-fars !» & «Sten Kidna, Breton, poète et militant». In: An Dasson, No. 70, Auray: Kerlenn Sten Kidna, 2009. p. 14-16 & 18-20.
Título original: The Creativity of the Catalan Language Analyzed through the Blending Process
Autores: Immaculada Fàbregas i Alegret & David ar Rouz
Resumen: Si la capacidad de forjar nuevas palabras en una lengua es un indicador de su vitalidad, los neologismos recogidos en la prensa electrónica estos últimos años deberían de mostrar un poco esta vitalidad para la lengua catalana. Este estudio abarca una manera particular de crear neologismos por truncación: la acronimia, entendida como la combinación de segmentos de palabras que se vuelven una estructura sintagmáctica única. Este tipo de proceso, así como la siglación o la abreviación, es especialmente espontáneo. Esto significa que los acrónimos no obedecen reglas morfológicas sino que aparecen sobre todo según criterios fonéticos. El objetivo del estudio es presentar las últimas tendencias en la aparición de este tipo de neologismos por acronimia. Los ejemplos los encontramos en la prensa electrónica, puesto que estos textos informales tienden a proveer diferentes tipos de neologismos y acrónimos en particular. A partir de la base de datos del Observatorio de Neología fundado por el Instituto de lingüística aplicada (Universidad Pompeu Fabra), el artículo demostrará la productividad de este procedimiento neológico en la prensa electrónica catalana de diferentes zonas geográficas entre 2008 y 2010. Haremos un análisis cuantitativo, dialectal, morfológico, semántico, sintáctico y fonético de los datos, así como un análisis contrastivo en relación con los otros procedimientos neológicos por truncación.
Palabras claves: lingüística, catalán, acronimia, vitalidad
Idioma: inglés
Tipo de documento: artículo científico, escrito en catalán por Immaculada Fàbregas i Alegret, luego traducido del inglés por mí y mejorado con la autora y los revisores
Año: 2014
Volumen: 16 páginas
Tiempo de trabajo: 31 horas
Precio del artículo: 25 £ ó 35 $ en el sitio web del editor.
Referencia bibliográfica: FÀBREGAS i ALEGRET Immaculada & David ar ROUZ. «The Creativity of the Catalan Language Analyzed through the Blending Process». In: DAVIDSON Robert & Anna CASA AGUILAR (editors). Catalan Review, vol. 28. Liverpool: Liverpool University Press, 2014. p. 119-134
Título original: compte rendu d’ouvrage : La traducción entre lenguas en contacto: catalán y español de Cristina García de Toro
Palabras claves: lengua, lenguas en contacto, traducción, traductología, catalán, español, España
Idioma: francés
Tipo de documento: reseña
Año: 2013
Volumen: 2 páginas
Tiempo de trabajo: 9 horas
Precio público: 25 €, a la venta en el web de la SFT.
Referencia bibliográfica: AR ROUZ David. «Compte rendu d’ouvrage : La traducción entre lenguas en contacto: catalán y español de Cristina García de Toro», Traduire, n.° 229, segundo semestre 2013. París: SFT. p. 98-99.
Título original: Role and Value of Professional Translation in the EU: A few leads on different scales
Resumen: Después de proponer una definición de lo que se entiende con «traducción profesional», el artículo examina la demanda de traducción y luego el funcionamiento de esta actividad a nivel de la Unión europea. Los servicios linguísticos de este conjunto de instituciones, los más grandes del mundo, plantean necesaria y ordinariamente el problema de su coste. Se propone aquí poner en frente de estos costes los beneficios considerables del servicio. La comparación con la traducción institucional que se pratica en Bretaña aclara de manera diferente el valor de la traducción, ya que no tiene como objetivo principal permitir una comunicación que sería imposible de otra forma.
Palabras claves: traducción institucional, sociología, valor, comunicación no violenta, Unión europea, Bretaña
Idioma: inglés
Tipo de documento: artículo basado en una comunicación científica dada el 22 de noviembre de 2010 en la Universidad de Bretaña-Sur (UBS, Lorient), en el coloquio internacional Traduction et gestion de la diversité : perspectives indiennes et non indiennes.
Año: 2013
Volumen: 18 páginas
Tiempo de trabajo: 65 horas (comunicación y artículo) + 13 horas de contribución a la preparación del libro
Precio público: 29,95 € (libro entero)
Referencia bibliográfica: AR ROUZ David. «Role and Value of Professional Translation in the EU: A few leads on different scales». In: PEETERS Jean & PRABHAKARA RAO Jandhyala (dirigido por). Translation and the Accommodation of Diversity: Indian and non-Indian Perspectives. Frankfurt-am-Main, Berlín, Berna, Bruselas, Nueva York, Oxford, Viena: Peter Lang, 2013. p. 53-71.
Título original: Le traducteur : équilibriste des frontières
Resumen: Los traductores de bretón, por su pertenencia a dos comunidades lingüísticas presentes en un mismo territorio, se encuentran en una situación particular que puede poner de manifiesto problemas afectando a la comunidad de traductores en su conjunto: formación, motivaciones, métodos de trabajo, elecciones terminológicas… Como son pocos, fue posible hacer una encuesta rápida, cuyos resultados se presentan en este artículo.
Presentación: «Se interesa más a menudo por el traductor mismo, su individualidad, que por la comunidad de la que forma parte. Es esta situación que intenta reparar David ar Rouz en un artículo titulado «Le traducteur : équilibriste des frontières». El autor condujo una encuesta entre unos treinta traductores del/al bretón y nos revela algunas características de este grupo gracias a las veinte respuestas que recibió. Nos enteramos así que lo que motiva este grupo, en mayoría hombres (82%) y neo-hablantes, es sobre todo la promoción del idioma bretón. En efecto, la relación muy disimétrica entre el bretón y el francés es tal que la traducción del/al bretón atañe primero a la militancia lingüística. De hecho, la influencia del francés, se podría decir la «dominación», está percibida por la mayoría de ellos como la principal dificultad. La pregunta que se puede hacer entonces es: ¿son estos traductores bastante formados para aceptar este reto lingüístico? Sólo dos traductores tienen un diploma de traductor o equivalente, los otros han tenido formaciones cortas o se han formado por ellos mismos. Además, pocos están equipados de programas de ayuda a la traducción. El interés del artículo de David ar Rouz es que subraya la fragilidad de esta comunidad poca formada, poca pagada y también gozando de poca consideración. Y si vamos más lejos, pone también de relieve la vulnerabilidad de la traducción del/al bretón. En otras palabras, este texto pone de realce una situación de traducción particular donde coexisten dos idiomas, de los cuales uno, el francés, deja poco espacio al otro, el bretón. Se estará agradecido a David ar Rouz de haber mostrado cómo la traducción responde también a cuestiones comunitarias y, más allá del contenido lingüístico, suscita otras acerca de las relaciones entre idiomas y culturas, entre contratistas y traductores, entre políticos y consumidores. Evidentemente, el caso del bretón no se puede extrapolar a todas las situaciones, pero las preguntas que plantea tiene cierta validez fuera de las fronteras de la Bretaña.» (Jean Peeters, p. 19, mi traducción)
Palabras claves: sociolingüística, traductores, comunidades, bretón
Ver el índice (PDF)
Descargar el vale de pedido (PDF)
Idioma: francés
Tipo de documento: artículo basado en una comunicación científica dada el 7 de julio de 2006 en la Universidad de Bretaña-Sur (UBS, Lorient), en el coloquio internacional Traduction et communautés.
Año: 2010
Volumen: 15 páginas
Tiempo de trabajo: 61 horas
Precio público: 20 € (libro entero)
Referencia bibliográfica: AR ROUZ David. «Le traducteur : équilibriste des frontières». In: PEETERS Jean. Traduction et communautés. Arras: Artois Presses Université, colección Traductologie, 2010. p. 181-196.
Título original: Les langues régionales : facteur de division ou manière d’être ensemble ?
Presentación: «A partir de su problemática inicial sobre las lenguas regionales («¿factor de división o manera de estar juntos?»), [David ar Rouz] lleva una reflexión profunda sobre la noción de lengua que pone la traducción en el medio de todo intercambio humano.» (Geneviève Bégou, p. 7)
Palabras claves: lengua, lenguas regionales, traducción, Bretaña, traductología
Idioma: francés
Tipo de documento: artículo sacado de una comunicación dada el 11 de diciembre de 2009 en París, en la Jornada mundial de la traducción (JMT), organizada por la SFT sobre el tema «trabajar juntos»
Año: 2010
Volumen: 19 páginas
Tiempo de trabajo: 22 horas (39 horas con la comunicación)
Precio público: 19 €, a la venta en el web de la SFT.
Referencia bibliográfica: AR ROUZ David. «Les langues régionales : facteur de division ou manière d’être ensemble ?», Traduire, n° 223, segundo semestre de 2010. Paris: SFT. p. 121-140.
Título original: Les patates chaudes au bout de la fourchette
Descargar el PDF (344 KB)
Presentación: artículo escrito después de la Conferencia nacional de músicas y bailes tradicionales o ANMDT (Nantes, 16-18 de noviembre de 2007) y enviado al organismo organizador, la Federación de asociaciones de músicas y bailes tradicionales (FAMDT).
Palabras claves: identidad, teoría de la Mediación, Gagnepain, tradición
Idioma: francés
Tipo de documento: artículo científico
Año: 2009
Volumen: 5 páginas
Precio público: 9 €
Referencia bibliográfica: AR ROUZ David. «Les patates chaudes au bout de la fourchette», in: BELLY Marlène. Des racines au rhizome, Actes des Assises nationales des musiques et danses traditionnelles. Parthenay: Modal, 2009. p. 178-183.
Título original: Braille et la musique
Presentación: «David ar Rouz también se fija en la profesión de traductor y sus numerosas implicaciones hoy en día pero trata del tema por la música y el alfabeto braille. Establece en particular un paralelo muy interesante entre la transcripción en braille de las partituras y la traducción. Evoca así el caso de Marie-Andrée Courjault, especialista de este trabajo, y víctima, como otros ya lo mencionaron acerca del traductor, de cierta «invisibilidad» en la práctica de un oficio sin embargo esencial. Los traductores tienen que sacar provecho de la experiencia de los copistas de braille: estudiar su mercado y pretender siempre a la especialización. David ar Rouz, dedicando una tribuna a esta práctica de la transcripción en braille, que muchos, sin duda alguna, desconocen todavía, aporta de la manera más elegante su contribución al bicentenario del nacimiento de Louis Braille. En cuanto a Marie-Andrée Courjault, nos hace el regalo muy hermoso, reproducido a parte en Traduire, de algunos compases del principio del Preludio nº 1 en do mayor del Clave bien temperado de J. S. Bach.» (Vanessa De Pizzol, p. 3)
Palabras claves: traducción, transcripción, Braille, economía
Descargar el PDF (2,83 MB)
Idioma: francés
Tipo de documento: artículo científico
Año: 2009
Volumen: 13 páginas
Tiempo de trabajo: 18 horas
Precio público: 19 € (los últimos ejemplares del número están a la venta en el web de la SFT).
Referencia bibliográfica: AR ROUZ David. «Braille et la musique», Traduire, n° 220, primer semestre 2009. Paris: SFT. p. 43-56.
Título original: D’une pratique à une autre : la médiation de la théorie
Presentación: «En «D’une pratique à une autre : la médiation de la théorie», David ar Rouz nos invita a seguir la evolución que lo llevo de una análisis de la auto-traducción a una reflexión sobre el papel del traductor y de otros participantes en el acto de traducir. David ar Rouz empieza por poner en tela de juicio el mito del original y la infalibilidad del auto-traductor: «Nos damos cuenta de que el auto-traductor es un traductor como los otros, o más bien: que el traductor tendría que ser un autor casi como los otros; la diferencia es que respecta un pliego de condiciones, que puede ser provisto por el autor o él mismo.» Esto conduce al autor del artículo a proponer la idea que «ayudándolo a elaborar un discurso sobre la traducción, la traductología podía quizás permitir al traductor presentar su actividad a sus clientes». Aquí vemos un paralelo con lo que afirman Leona Van Vaerenbergh en su artículo y también Anthony Pym (2000) en otras obras. Según David ar Rouz, el traductor es un profesional de la comunicación bilingüe, que puede aconsejar a su cliente en cuanto a la comunicación en su propio idioma. Lo que defiende es una «traducción colaborativa» con otros agentes. Esto tiene consecuencias nada despreciables en la manera de traducir, la elección de lo que hay que traducir y también la necesidad de traducir o no cierto pasaje.» (Peeters, p. 12-13, mi traducción)
Palabras claves: traducción, traductología, teoría, práctica, marketing.
Descargar el PDF (2,24 MB)
Idioma: francés
Tipo de documento: artículo basado en una comunicación científica dada el 4 de julio de 2003 en la Universidad de Bretaña-Sur (UBS, Lorient), en el coloquio internacional La traduction : de la théorie à la pratique et de la pratique à la théorie.
Año: 2005
Volumen: 10 páginas
Precio público: 14 € (libro entero)
Nota: Desgraciadamente, el libro contiene errores de composición que me obligan a publicar una página de erratas, que Usted puede también imprimir para dejarla en su ejemplar del libro.
Referencia bibliográfica: AR ROUZ David. «D’une pratique à une autre : la médiation de la théorie». In: PEETERS Jean. La traduction : De la théorie à la pratique et retour. Rennes: Presses Universitaires de Rennes (PUR), colección Rivages linguistiques, 2005. p. 31-41.
Título original: Traduction et affichage public : quel(s) service(s) pour les langues régionales de Bretagne ?
Resumen: ¿Son traducciones los paneles bilingües que se ve proliferar, en Bretaña, a orillas de la carretera y en las poblaciones? Si se examina lo que es una traducción, no sólo se puede considerar que se trata efectivamente de traducción, sino que la señalización bilingüe es incluso el objeto de un servicio de traducción formalmente constituido de un mandante de obra, un prestador de servicio y un público destinatario. El intercambio entre estos diferentes papeles presenta sin embargo ciertas particularidades relacionadas con las lenguas en presencia. En efecto, no se traduce hoy en día en lenguas regionales para permitir la intercomprensión entre hablantes entre los cuales no sería posible de otra manera. La negociación así instaurada corresponde por lo tanto a otras motivaciones que conviene analizar tanto entre los mandantes de obra como entre los prestadores de servicio. El modelo de la Mediación provee entonces claves interesantes para entender las relaciones sociales observadas.
Palabras claves: sociolingüística, lenguas regionales, Bretaña, bretón, galo, traducción, señalización pública, señalización bilingüe, servicio
Descargar el PDF (2,58 MB)
Presentación: «con su texto Traduction et affichage public : quel(s) service(s) pour les langues régionales de Bretagne, David Ar Rouz y Roseline Le Squère pasan de la simple cuestión calculada o pragmática de la señalización bilingüe. Muestran en qué medida toda voluntad de bilingüismo en la señalización marca fronteras de poder simbólico que reactivan la pertenencia, el reconocimiento y la marcación del territorio, la autenticidad y el valor patrimonial, el vínculo social y económico.» (Claudine Moïse, Véronique Fillol, Thierry Bulot, p. 10, mi traducción)
Idioma: francés
Tipo de documento: artículo científico
Año: 2005
Volumen: 17 páginas
En línea: número entero de la revista en el web de Texto, sección « Archives et secrets »
Referencia bibliográfica: AR ROUZ David y LE SQUÈRE Roseline. «Traduction et affichage public : quel(s) service(s) pour les langues régionales de Bretagne ?» In: MOÏSE Claudine, FILLOL Véronique y BULOT Thierry. Langues régionales, Marges Linguistiques, n° 10, noviembre de 2005. p. 190-206.
Título original: Role and Value of Professional Translation in the EU: A few leads on different scales
Resumen: Después de proponer una definición de lo que se entiende con «traducción profesional», el artículo examina la demanda de traducción y luego el funcionamiento de esta actividad a nivel de la Unión europea. Los servicios linguísticos de este conjunto de instituciones, los más grandes del mundo, plantean necesaria y ordinariamente el problema de su coste. Se propone aquí poner en frente de estos costes los beneficios considerables del servicio. La comparación con la traducción institucional que se pratica en Bretaña aclara de manera diferente el valor de la traducción, ya que no tiene como objetivo principal permitir una comunicación que sería imposible de otra forma.
Palabras claves: traducción institucional, sociología, valor, comunicación no violenta, Unión europea, Bretaña
Ver el índice
Idioma: inglés
Tipo de documento: artículo basado en una comunicación científica dada el 22 de noviembre de 2010 en la Universidad de Bretaña-Sur (UBS, Lorient), en el coloquio internacional Traduction et gestion de la diversité : perspectives indiennes et non indiennes.
Año: 2013
Volumen: 18 páginas
Tiempo de trabajo: 65 horas (comunicación y artículo) + 13 horas de contribución a la preparación del libro
Precio público: 29,95 € (libro entero)
Referencia bibliográfica: AR ROUZ David. «Role and Value of Professional Translation in the EU: A few leads on different scales». In: PEETERS Jean & PRABHAKARA RAO Jandhyala (dirigido por). Translation and the Accommodation of Diversity: Indian and non-Indian Perspectives. Frankfurt-am-Main, Berlín, Berna, Bruselas, Nueva York, Oxford, Viena: Peter Lang, 2013. p. 53-71.
Título original: Les langues régionales : facteur de division ou manière d’être ensemble ?
Presentación: «A partir de su problemática inicial sobre las lenguas regionales («¿factor de división o manera de estar juntos?»), [David ar Rouz] lleva una reflexión profunda sobre la noción de lengua que pone la traducción en el medio de todo intercambio humano.» (Geneviève Bégou, p. 7)
Palabras claves: lengua, lenguas regionales, traducción, Bretaña, traductología
Idioma: francés
Tipo de documento: artículo sacado de una comunicación dada el 11 de diciembre de 2009 en París, en la Jornada mundial de la traducción (JMT), organizada por la SFT sobre el tema «trabajar juntos»
Año: 2010
Volumen: 19 páginas
Tiempo de trabajo: 22 horas (39 horas con la comunicación)
Precio público: 19 €, a la venta en el web de la SFT.
Referencia bibliográfica: AR ROUZ David. «Les langues régionales : facteur de division ou manière d’être ensemble ?», Traduire, n° 223, segundo semestre de 2010. Paris: SFT. p. 121-140.
Título original: Le traducteur : équilibriste des frontières
Resumen: Los traductores de bretón, por su pertenencia a dos comunidades lingüísticas presentes en un mismo territorio, se encuentran en una situación particular que puede poner de manifiesto problemas afectando a la comunidad de traductores en su conjunto: formación, motivaciones, métodos de trabajo, elecciones terminológicas… Como son pocos, fue posible hacer una encuesta rápida, cuyos resultados se presentan en este artículo.
Presentación: «Se interesa más a menudo por el traductor mismo, su individualidad, que por la comunidad de la que forma parte. Es esta situación que intenta reparar David ar Rouz en un artículo titulado «Le traducteur : équilibriste des frontières». El autor condujo una encuesta entre unos treinta traductores del/al bretón y nos revela algunas características de este grupo gracias a las veinte respuestas que recibió. Nos enteramos así que lo que motiva este grupo, en mayoría hombres (82%) y neo-hablantes, es sobre todo la promoción del idioma bretón. En efecto, la relación muy disimétrica entre el bretón y el francés es tal que la traducción del/al bretón atañe primero a la militancia lingüística. De hecho, la influencia del francés, se podría decir la «dominación», está percibida por la mayoría de ellos como la principal dificultad. La pregunta que se puede hacer entonces es: ¿son estos traductores bastante formados para aceptar este reto lingüístico? Sólo dos traductores tienen un diploma de traductor o equivalente, los otros han tenido formaciones cortas o se han formado por ellos mismos. Además, pocos están equipados de programas de ayuda a la traducción. El interés del artículo de David ar Rouz es que subraya la fragilidad de esta comunidad poca formada, poca pagada y también gozando de poca consideración. Y si vamos más lejos, pone también de relieve la vulnerabilidad de la traducción del/al bretón. En otras palabras, este texto pone de realce una situación de traducción particular donde coexisten dos idiomas, de los cuales uno, el francés, deja poco espacio al otro, el bretón. Se estará agradecido a David ar Rouz de haber mostrado cómo la traducción responde también a cuestiones comunitarias y, más allá del contenido lingüístico, suscita otras acerca de las relaciones entre idiomas y culturas, entre contratistas y traductores, entre políticos y consumidores. Evidentemente, el caso del bretón no se puede extrapolar a todas las situaciones, pero las preguntas que plantea tiene cierta validez fuera de las fronteras de la Bretaña.» (Jean Peeters, p. 19, mi traducción)
Palabras claves: sociolingüística, traductores, comunidades, bretón
Ver el índice (PDF)
Descargar el vale de pedido (PDF)
Idioma: francés
Tipo de documento: artículo basado en una comunicación científica dada el 7 de julio de 2006 en la Universidad de Bretaña-Sur (UBS, Lorient), en el coloquio internacional Traduction et communautés.
Año: 2010
Volumen: 15 páginas
Tiempo de trabajo: 61 horas
Precio público: 20 € (libro entero)
Referencia bibliográfica: AR ROUZ David. «Le traducteur : équilibriste des frontières». In: PEETERS Jean. Traduction et communautés. Arras: Artois Presses Université, colección Traductologie, 2010. p. 181-196.
Título original: D’une pratique à une autre : la médiation de la théorie
Presentación: «En «D’une pratique à une autre : la médiation de la théorie», David ar Rouz nos invita a seguir la evolución que lo llevo de una análisis de la auto-traducción a una reflexión sobre el papel del traductor y de otros participantes en el acto de traducir. David ar Rouz empieza por poner en tela de juicio el mito del original y la infalibilidad del auto-traductor: «Nos damos cuenta de que el auto-traductor es un traductor como los otros, o más bien: que el traductor tendría que ser un autor casi como los otros; la diferencia es que respecta un pliego de condiciones, que puede ser provisto por el autor o él mismo.» Esto conduce al autor del artículo a proponer la idea que «ayudándolo a elaborar un discurso sobre la traducción, la traductología podía quizás permitir al traductor presentar su actividad a sus clientes». Aquí vemos un paralelo con lo que afirman Leona Van Vaerenbergh en su artículo y también Anthony Pym (2000) en otras obras. Según David ar Rouz, el traductor es un profesional de la comunicación bilingüe, que puede aconsejar a su cliente en cuanto a la comunicación en su propio idioma. Lo que defiende es una «traducción colaborativa» con otros agentes. Esto tiene consecuencias nada despreciables en la manera de traducir, la elección de lo que hay que traducir y también la necesidad de traducir o no cierto pasaje.» (Peeters, p. 12-13, mi traducción)
Palabras claves: traducción, traductología, teoría, práctica, marketing.Descargar el PDF (2,24 MB)
Idioma: francés
Tipo de documento: artículo basado en una comunicación científica dada el 4 de julio de 2003 en la Universidad de Bretaña-Sur (UBS, Lorient), en el coloquio internacional La traduction : de la théorie à la pratique et de la pratique à la théorie.
Año: 2005
Volumen: 10 páginas
Precio público: 14 € (libro entero)
Nota: Desgraciadamente, el libro contiene errores de composición que me obligan a publicar una página de erratas, que Usted puede también imprimir para dejarla en su ejemplar del libro.
Referencia bibliográfica: AR ROUZ David. «D’une pratique à une autre : la médiation de la théorie». In: PEETERS Jean. La traduction : De la théorie à la pratique et retour. Rennes: Presses Universitaires de Rennes (PUR), colección Rivages linguistiques, 2005. p. 31-41.
Título original: Self-Translation as a Reassessment of Contemporary Approaches to Translation
Resumen: La auto-traducción es una práctica de la traducción muy especial, ya que el traductor es también el autor del texto original. El fenómeno se revela interesantísimo para la traductología. ¿Qué nos aprenden la actitud y el trabajo de los auto-traductores del original, de los métodos de traducción y de la vida de las obras en general? Si vemos el problema al revés, es decir del punto de vista de la recepción y ya no de la producción de la auto-traducción, ¿qué nos revela la actitud de los lectores hacia la auto-traducción de sus expectativas en cuanto a la traduccion? Los dos extremos del proceso de la auto-traducción, autor y lector, estudiados así en relación con los enfoques contemporáneos de la traducción, pueden aclarar las metamorfosis que el traductor tiene que operar para actuar efectivamente como mediador entre el texto original y el público destinatario. Tiene que estar lector del original, autor luego lector de la traducción, y en cada etapa del trabajo, puede pedir la colaboración del autor o de especialistas competentes, al contrario de la imagen que suelen tener los lectores del traductor: solo en un despacho lleno de libros y enciclopedias…
Palabras claves: traducción, traductología, auto-traducción, escritura, lectura, colaboración en traducción. Ampliar la portada
Idioma: inglés
Tipo de documento: memoria de maîtrise escrita en la universidad de Artois (Arras – Francia), bajo la dirección del Catedrático Michel Ballard
Año: 2002
Volumen: 129 páginas
Mención: notable (15/20)
Referencia bibliográfica: AR ROUZ (LE ROUX) David. Self-Translation as a Reassessment of Contemporary Approaches to Translation. Memoria de maîtrise escrita en la universidad de Artois (Arras – Francia), bajo la dirección del Catedrático Michel Ballard. 2002. 129 páginas
Comentario: […] Su memoria está presentada con cuidado y escrita en un inglés correcto, idiomático y con cierta elegancia. Su bibliografía prueba el serio de su documentación, y el apéndice demuestra su espíritu de iniciativa y su preocupación por conducir una encuesta entre los traductores mismos. Este trabajo es más un debate de ideas, una investigación a partir de los trabajos de autotraductores y sobre todo de estudios de la autotraducción que un estudio experimental directo. En esta memoria, hay pocos estudios directos personales de corpus, pero el Señor Le Roux explica su posición en la presentación. Se trata más de un trabajo de compilación, de síntesis y de reflexión, que algunos puedan encontrar un poco académico; pero hay que reconocer que el Señor Le Roux sabe conducir su demostración con un brío y una convicción nada despreciable: sus conclusiones son una interesante contribución al debate sobre la naturaleza de la traducción y su estatuto.
(Profesor Michel Ballard, Arras, el 19 de septiembre de 2002, mi traducción)
Título original: « Kanerion a vremañ e Bro Gwened »
« Chanteurs d’aujourd’hui en pays vannetais »
Contenido: ver el comunicado de prensa
Idiomas: bretón con la traducción francesa en frente
Tipo de documento: artículos culturales (escritura y traducción de una parte del artículo antedicho + traducción de la entrevista con Dédé Le Meut y corrección del conjunto)
Año: 2014
Volumen: 22 páginas
Tiempo de trabajo: 11 horas (escritura y traducción de una parte del artículo al que se refiere aquí)
Revista: 5 €
Referencia bibliográfica: AR ROUZ David & Patrick DRÉAN. « Kanerion a vremañ e Bro Gwened/Chanteurs d’aujourd’hui en pays vannetais », Ar c’han e Bro Gwened/Le chant en pays vannetais, An Dasson, n.° 78, Lorient: Kerlenn Sten Kidna, 2014. p. 4-26
Título original: Troioù ha distroioù / Tours et détours
Contenido: ver el comunicado de prensa
Idiomas: bretón y francés + catalán (traducción de la biografía de San Vicente Ferrer)
Tipo de documento: revista cultural territorial; este número contiene artículos de índole científico, otros de tipo más cultural o literario
Año: 2013
Volumen: 70 páginas
Tiempo de trabajo: 120 horas
Revista: 8 €
Referencia bibliográfica: AR ROUZ David (redactor invitado). Troioù ha distroioù / Tours et détours, An Dasson, n.° 77, Lorient: Kerlenn Sten Kidna, 2013.
Títulos originales: « De l’auto-dérision avec Seks-ha-fars ! » & « Sten Kidna, Breton, poète et militant »
Pedir
Resumen: El primer artículo presenta la novela titulada Seks-ha-fars de Jean-Christophe Bozec, el segundo el poeta Sten Kidna, quien dio su nombre a la asociación cultural de Auray (Morbihan – Bretaña)
.
Idioma: bilingüe bretón-francés
Tipo de documento: artículos de revista con carácter literario
Año: 2009
Volumen: 5 páginas
Revista: 5 €
Referencias bibliográficas: AR ROUZ David. «De l’auto-dérision avec Seks-ha-fars !» & «Sten Kidna, Breton, poète et militant». In: An Dasson, n° 70, Auray: Kerlenn Sten Kidna, 2009. p. 14-16 & 18-20.
Títol original: The Creativity of the Catalan Language Analyzed through the Blending Process
Autors: Immaculada Fàbregas i Alegret & David ar Rouz
Resum: Partint de la base que la capacitat creadora de noves paraules constitueix un indicador de la vivacitat d’una llengua, les noves paraules obtingudes per acronímia dins la premsa virtual d’aquests darrers temps deuria de permetre’ns mesurar la vivacitat de la llengua catalana. El nostre treball se centra en un recurs neològic específic d’escurçament, l’acronímia, entesa com a combinació de segments de paraules que formen una estructura sintagmàtica. Aquest tipus de procediment, així com també la siglació o l’abreviació, té un caràcter marcadament espontani. En aquest sentit, l’aparició d’acrònims no respon a unes suposades lleis morfològiques, sinó a criteris bàsicament fonètics. L’objectiu d’aquest treball és doncs presentar les darreres tendències en l’aparició de neologismes per acronímia a partir de la premsa virtual en català ja que aquest tipus de text informal és propens a recollir els diferents tipus de neologismes i, en concret els acrònims. Gràcies a la base de dades de l’Observatori de Neologia de l’IULA (Universitat Pompeu Fabra), exposem la productivitat d’aquest recurs neològic en la premsa virtual catalana de les diferents àrees geogràfiques durant el període que va de 2008 a 2010. D’una banda, fem una anàlisi lingüística des d’un punt de vista quantitatiu, dialectal, morfològic, semàntic, sintàctic i fonètic, i, d’altra banda, una anàlisi contrastiva amb els altres procediments neològics d’escurçament.
Paraules claus: lingüística, catalá, acronímia, vitalitat
Idioma: anglès
Tipus de document: article científic, escrit en catalá per Immaculada Fàbregas i Alegret, traduït en anglés per mi i millorat amb l’autora, i després amb els revisors
Any: 2014
Volum: 16 pàgines
Temps de treball: 31 hores
Preu de l’article: 25 £ ó 35 $ en el lloc web de l’editor.
Referència bibliogràfica: FÀBREGAS i ALEGRET Immaculada & David ar ROUZ. «The Creativity of the Catalan Language Analyzed through the Blending Process». In: DAVIDSON Robert & Anna CASA AGUILAR (editors). Catalan Review, vol. 28. Liverpool: Liverpool University Press, 2014. p. 119-134
Títol original: compte rendu d’ouvrage : La traducción entre lenguas en contacto: catalán y español de Cristina García de Toro
Paraules claus: llengua, llengües en contacte, traducció, traductologia, català, castellà, Espanya
Idioma: francés
Tipus de document: ressenya
Any: 2013
Volum: 2 pàgines
Temps de treball: 9 hores
Preu públic: 25 €, a la venda en el web de la SFT.
Referència bibliogràfica: AR ROUZ David. «Compte rendu d’ouvrage : La traducción entre lenguas en contacto: catalán y español de Cristina García de Toro», Traduire, n.° 229, segon semestre 2013. París: SFT. p. 98-99.
Títol original: Role and Value of Professional Translation in the EU: A few leads on different scales
Resum: Després de proposar una definició del que s’entén amb «traducció professional», l’article examina la demanda de traducció i després el funcionament d’esta activitat a nivell de la Unió europea. Els servicis lingüístics d’este conjunt d’institucions, els més grans del món, plantegen necessàriament i ordinària el problema del seu cost. Es proposa ací posar de cara a estos costos els beneficis considerables del servici. La comparació amb la traducció institucional que es pratica a Bretanya aclarix de manera diferent el valor de la traducció, ja que no té com a objectiu principal permetre una comunicació que seria impossible d’una altra forma.
Paraules claus: traducció institucional, sociologia, valor, comunicació no violenta, Unió europea, Bretanya
Veure l’índex
Idioma: anglès
Tipus de document: article basat en una comunicació científica donada el 22 de novembre de 2010 en la Universitat de Bretanya-Sud (UBS, Lorient), en el col·loqui internacional Traduction et gestion de la diversité : perspectives indiennes et non indiennes.
Any: 2013
Volum: 18 pàgines
Temps de treball: 65 hores (comunicació i article) + 13 hores de contribució a la preparació del llibre
Preu públic: 29,95 € (llibre sencer)
Referència bibliogràfica: AR ROUZ David. «Role and Value of Professional Translation in the EU: A few leads on different scales». In: PEETERS Jean & PRABHAKARA RAO Jandhyala (dirigit per). Translation and the Accommodation of Diversity: Indian and non-Indian Perspectives. Frankfurt-am-Main, Berlín, Berna, Brussel·les, Nova York, Oxford, Viena: Peter Lang, 2013. p. 53-71.
Títol original: Le traducteur : équilibriste des frontières
Resum: Els traductors de bretó, per la seua pertinença a dues comunitats lingüístiques presentes en un mateix territori, es troben en una situació particular que pot posar de manifest problemes afectant la comunitat de traductors en el seu conjunt: formació, motivacions, mètodes de treball, eleccions terminològiques… Com són pocs, va ser possible fer una enquesta ràpida, els resultats de la qual es presenten en aqueste article.
Presentació: «S’interessa més sovint pel traductor mateix, la seua individualitat, que per la comunitat de què forma part. És aquesta situació que intenta reparar David ar Rouz en un article titulat «Le traducteur : équilibriste des frontières». L’autor va conduir una enquesta entre uns trenta traductors del/al bretó i ens revela algunes característiques d’aquest grup gràcies a les vint respostes que va rebre. Ens assabentem així que el que motiva aquest grup, en majoria hòmens (82%) i neolocutors, és sobretot la promoció de l’idioma bretó. En efecte, la relació molt dissimètrica entre el bretó i el francés és tal que la traducció del/al bretó s’explica primer per la militància lingüística. De fet, la influència del francès, es podria dir la «dominació», està percebuda per la majoria d’ells com la principal dificultat. La pregunta que es pot fer llavors és: són aquests traductors prou formats per a acceptar aquest repte lingüístic? Només dos traductors tenen un diploma de traductor o equivalent, els altres han tingut formacions curtes o s’han format per ells mateixos. A més, pocs estan equipats de programes d’ajuda a la traducció. L’interés de l’article de David ar Rouz és que subratlla la fragilitat d’aquesta comunitat poca formada, poca pagada i també gaudint de poca consideració. I si anem més lluny, posa també de relleu la vulnerabilitat de la traducció del/al bretó. En altres paraules, aquest text posa de realç una situació de traducció particular on coexisteixen dos idiomes, dels quals un, el francès, deixa poc espai a l’altre, el bretó. S’estarà agraït a David ar Rouz d’haver mostrat com la traducció respon també a qüestions comunitàries i, més enllà del contingut lingüístic, suscita altres sobre les relacions entre idiomes i cultures, entre contractistes i traductors, entre polítics i consumidors. Evidentment, el cas del bretó no es pot extrapolar a totes les situacions, però les preguntes que planteja té una certa validesa fora de les fronteres de la Bretanya.» (Jean Peeters, p. 19, la meua traducció)
Paraules claus: sociolingüística, traductors, comunitats, bretó
Veure l’índex (PDF)
Descarregar el val de comanda (PDF)
Idioma: francès
Tipus de document: article basat en una comunicació científica donada el 7 de juliol del 2006 en la Universitat de Bretanya-Sud (UBS, Lorient), en el col·loqui internacional Traduction et communautés.
Any: 2010
Volum: 15 pàgines
Temps de treball: 61 hores
Preu públic: 20 € (llibre sencer)
Referència bibliogràfica: AR ROUZ David. «Le traducteur : équilibriste des frontières». In: PEETERS Jean. Traduction et communautés. Arras: Artois Presses Université, col·lecció Traductologie, 2010. p. 181-196.
Títol original: Les langues régionales : facteur de division ou manière d’être ensemble ?
Presentació: «A partir de la seua problemàtica inicial sobre les llengües regionals («factor de divisió o manera d’estar junts?»), [David ar Rouz] porta una reflexió profunda sobre la noció de llengua que posa la traducció en el mig de tot intercanvi humà.» (Geneviève Bégou, p. 7)
Paraules claus: llengua, llengües regionals, traducció, Bretanya, traductologia
Idioma: francès
Tipus de document: article tret d’una comunicació donada l’11 de desembre del 2009 a París, en la Jornada mundial de la traducció (JMT), organitzada per la SFT sobre el tema «treballar junts»
Any: 2010
Volum: 19 pàgines
Temps de treball: 22 hores (39 hores amb la comunicació)
Preu públic: 19 €, a la venda en el web de la SFT.
Referència bibliogràfica: AR ROUZ David. «Les langues régionales : facteur de division ou manière d’être ensemble ?», Traduire, núm. 223, segon semestre del 2010. París: SFT. p. 121-140.
Títol original: Les patates chaudes au bout de la fourchette
Veure la pàgina 8 (índex)
Descarregar el PDF (344 KB)
Presentació: article escrit després de la Conferència nacional de músiques i balls tradicionals o ANMDT (Nantes, 16-18 de novembre del 2007) i enviat a l’organisme organitzador, la Federació d’associacions de músiques i balls tradicionals (FAMDT).
Paraules claus: identitat, teoria de la Mediació, Gagnepain, tradició
Idioma: francès
Tipus de document: article científic
Any: 2009
Volum: 5 pàgines
Preu públic: 9 €
Referència bibliogràfica: AR ROUZ David. «Les patates chaudes au bout de la fourchette», in: BELLY Marlène. Des racines au rhizome, Actes des Assises nationales des musiques et danses traditionnelles. Parthenay: Modal, 2009. p. 178-183.
Títol original: Braille et la musique
Presentació: «David ar Rouz també es fixa en la professió de traductor i les seues nombroses implicacions hui en dia però tracta del tema per la música i l’alfabet braille. Estableix en particular un paral·lel molt interessant entre la transcripció en braille de les partitures i la traducció. Evoca així el cas de Marie-Andrée Courjault, especialista d’aquest treball, i víctima, com altres ja ho van mencionar a propòsit del traductor, d’una certa «invisibilitat» en la pràctica d’un ofici no obstant això essencial. Els traductors han de traure profit de l’experiència dels copistes de braille: estudiar el seu mercat i pretendre sempre a l’especialització. David ar Rouz, dedicant una tribuna a aquesta pràctica de la transcripció en braille, que molts, sens dubte, desconeixen encara, aporta de la manera més elegant la seua contribució al bicentenari del naixement de Louis Braille. Quant a Marie-Andrée Courjault, ens fa el regal molt bell, reproduït a part en Traduire, d’alguns compassos del principi del Preludi núm. 1 en do major del Clau ben temperat de J. S. Bach.» (Vanessa De Pizzol, p. 3)
Paraules claus: traducció, transcripció, Braille, economia
Descarregar el PDF (2,83 MB)
Idioma: francès
Tipus de document: article científic
Any: 2009
Volum: 13 pàgines
Temps de treball: 18 hores
Preu públic: 19 € (els últims exemplars del número estan a la venda en el web de la SFT).
Referència bibliogràfica: AR ROUZ David. «Braille et la musique», Traduire, núm. 220, primer semestre del 2009. Paris: SFT. p. 43-56.
Títol original: D’une pratique à une autre : la médiation de la théorie
Presentació: «En «D’une pratique à une autre : la médiation de la théorie», David ar Rouz ens invita a seguir l’evolució que el va emmenar d’una anàlisi de l’autotraducció a una reflexió sobre el paper del traductor i d’altres participants en l’acte de traduir. David ar Rouz comença per posar en qüestió el mite de l’original i la infal·libilitat de l’autotraductor: «S’adone que l’autotraductor és un traductor com els altres, o més ben dit: que el traductor hauria de ser un autor quasi com els altres; la diferència és que respecta un plec de condicions, que pot ser proveït per l’autor o ell mateix.» Açò condueix l’autor de l’article a proposar la idea que «ajudant-lo a elaborar un discurs sobre la traducció, la traductologia podia potser permetre al traductor presentar la seua activitat als seus clients». Ací veiem un paral·lel amb el que afirmen Lleona Van Vaerenbergh en el seu article i també Anthony Pym (2000) en altres obres. Segons David ar Rouz, el traductor és un professional de la comunicació bilingüe, que pot aconsellar el seu client quant a la comunicació en el seu propi idioma. El que defén és una «traducció col·laborativa» amb altres agents. Açò té conseqüències gens menyspreables en la manera de traduir, l’elecció del que cal traduir i també la necessitat de traduir o no tal o tal passatge.» (Peeters, p. 12-13, la meua traducció)
Paraules claus: traducció, traductologia, teoria, pràctica, màrqueting.
Descarregar el PDF (2,24 MB)
Idioma: francès
Tipus de document: article basat en una comunicació científica donada el 4 de juliol de3 2003 en la Universitat de Bretanya-Sud (UBS, Lorient), en el col·loqui internacional La traduction : de la théorie à la pratique et de la pratique à la théorie..
Any: 2005
Volum: 10 pàgines
Preu públic: 14 € (llibre sencer)
Nota: Desgraciadament, el llibre conté errors de composició que m’obliguen a publicar una pàgina d’errates, que vostè pot també imprimir per a deixar-la en el seu exemplar del llibre.
Referència bibliogràfica: AR ROUZ David. «D’une pratique à une autre : la médiation de la théorie». In: PEETERS Jean. La traduction : De la théorie à la pratique et retour. Rennes: Presses Universitaires de Rennes (PUR), col·lecció Rivages linguistiques, 2005. p. 31-41.
Títol original: Traduction et affichage public : quel(s) service(s) pour les langues régionales de Bretagne ?
Resum: Són traduccions els panells bilingües que es veu proliferar, a Bretanya, a la vora de la carretera i en les poblacions? Si s’examina el que és una traducció, no sols es pot considerar que es tracta efectivament de traducció, sinó que la senyalització bilingüe és fins i tot l’objecte d’un servei de traducció formalment constituït d’un manador d’obra, un prestador de servei i un públic destinatari. L’intercanvi entre aquests diferents papers presenta no obstant això certes particularitats relacionades amb les llengües en presència. En efecte, no es tradueix hui en dia en llengües regionals per a permetre la intercomprensió entre parlants entre els quals no seria possible d’una altra manera. La negociació així instaurada correspon per tant a altres motivacions que convé analitzar tant entre els manadors d’obra com entre els prestadors de servei. El model de la Mediació proveeix llavors claus interessants per a entendre les relacions socials observades.
Paraules claus: sociolingüística, llengües regionals, Bretanya, bretó, gal·ló, traducció, senyalització pública, senyalització bilingüe, servei
Descarregar el PDF (2,58 MB)
Presentació: «amb el seu text Traduction et affichage public : quel(s) service(s) pour les langues régionales de Bretagne, David Ar Rouz i Roseline Le Squère passen de la simple qüestió calculada o pragmàtica de la senyalització bilingüe. Mostren en quina mesura tota voluntat de bilingüisme en la senyalització marca fronteres de poder simbòlic que reactiven la pertinença, el reconeixement i la marcació del territori, l’autenticitat i el valor patrimonial, el vincle social i econòmic.» (Claudine Moïse, Véronique Fillol, Thierry Bulot, p. 10, la meua traducció)
Idioma: francès
Tipus de document: article científic
Any: 2005
Volum: 17 pàgines
En línia: número sencer de la revista en el web de Texto, secció «Archives et secrets»
Referència bibliogràfica: AR ROUZ David i LE SQUÈRE Roseline. «Traduction et affichage public : quel(s) service(s) pour les langues régionales de Bretagne ?» In: MOÏSE Claudine, FILLOL Véronique i BULOT Thierry. Langues régionales, Marges Linguistiques, núm. 10, novembre del 2005. p. 190-206.
Títol original: Role and Value of Professional Translation in the EU: A few leads on different scales
Resum: Després de proposar una definició del que s’entén amb «traducció professional», l’article examina la demanda de traducció i després el funcionament d’esta activitat a nivell de la Unió europea. Els servicis lingüístics d’este conjunt d’institucions, els més grans del món, plantegen necessàriament i ordinària el problema del seu cost. Es proposa ací posar de cara a estos costos els beneficis considerables del servici. La comparació amb la traducció institucional que es pratica a Bretanya aclarix de manera diferent el valor de la traducció, ja que no té com a objectiu principal permetre una comunicació que seria impossible d’una altra forma.
Paraules claus: traducció institucional, sociologia, valor, comunicació no violenta, Unió europea, Bretanya
Veure l’índex
Idioma: anglès
Tipus de document: article basat en una comunicació científica donada el 22 de novembre de 20
10 en la Universitat de Bretanya-Sud (UBS, Lorient), en el col·loqui internacional Traduction et gestion de la diversité : perspectives indiennes et non indiennes.
Any: 2013
Volum: 18 pàgines
Temps de treball: 65 hores (comunicació i article) + 13 hores de contribució a la preparació del llibre
Preu públic: 29,95 € (llibre sencer)
Referència bibliogràfica: AR ROUZ David. «Role and Value of Professional Translation in the EU: A few leads on different scales». In: PEETERS Jean & PRABHAKARA RAO Jandhyala (dirigit per). Translation and the Accommodation of Diversity: Indian and non-Indian Perspectives. Frankfurt-am-Main, Berlín, Berna, Brussel·les, Nova York, Oxford, Viena: Peter Lang, 2013. p. 53-71.
Títol original: Les langues régionales : facteur de division ou manière d’être ensemble ?
Presentació: «A partir de la seua problemàtica inicial sobre les llengües regionals («factor de divisió o manera d’estar junts?»), [David ar Rouz] porta una reflexió profunda sobre la noció de llengua que posa la traducció en el mig de tot intercanvi humà.» (Geneviève Bégou, p. 7)
Paraules claus: llengua, llengües regionals, traducció, Bretanya, traductologia
Idioma: francès
Tipus de document: article tret d’una comunicació donada l’11 de desembre del 2009 a París, en la Jornada mundial de la traducció (JMT), organitzada per la SFT sobre el tema «treballar junts»
Any: 2010
Volum: 19 pàgines
Temps de treball: 22 hores (39 hores amb la comunicació)
Preu públic: 19 €, a la venda en el web de la SFT.
Referència bibliogràfica: AR ROUZ David. «Les langues régionales : facteur de division ou manière d’être ensemble ?», Traduire, núm. 223, segon semestre del 2010. París: SFT. p. 121-140.
Títol original: Le traducteur : équilibriste des frontières
Resum: Els traductors de bretó, per la seua pertinença a dues comunitats lingüístiques presentes en un mateix territori, es troben en una situació particular que pot posar de manifest problemes afectant la comunitat de traductors en el seu conjunt: formació, motivacions, mètodes de treball, eleccions terminològiques… Com són pocs, va ser possible fer una enquesta ràpida, els resultats de la qual es presenten en aqueste article.
Presentació: «S’interessa més sovint pel traductor mateix, la seua individualitat, que per la comunitat de què forma part. És aquesta situació que intenta reparar David ar Rouz en un article titulat «Le traducteur : équilibriste des frontières». L’autor va conduir una enquesta entre uns trenta traductors del/al bretó i ens revela algunes característiques d’aquest grup gràcies a les vint respostes que va rebre. Ens assabentem així que el que motiva aquest grup, en majoria hòmens (82%) i neolocutors, és sobretot la promoció de l’idioma bretó. En efecte, la relació molt dissimètrica entre el bretó i el francés és tal que la traducció del/al bretó s’explica primer per la militància lingüística. De fet, la influència del francès, es podria dir la «dominació», està percebuda per la majoria d’ells com la principal dificultat. La pregunta que es pot fer llavors és: són aquests traductors prou formats per a acceptar aquest repte lingüístic? Només dos traductors tenen un diploma de traductor o equivalent, els altres han tingut formacions curtes o s’han format per ells mateixos. A més, pocs estan equipats de programes d’ajuda a la traducció. L’interés de l’article de David ar Rouz és que subratlla la fragilitat d’aquesta comunitat poca formada, poca pagada i també gaudint de poca consideració. I si anem més lluny, posa també de relleu la vulnerabilitat de la traducció del/al bretó. En altres paraules, aquest text posa de realç una situació de traducció particular on coexisteixen dos idiomes, dels quals un, el francès, deixa poc espai a l’altre, el bretó. S’estarà agraït a David ar Rouz d’haver mostrat com la traducció respon també a qüestions comunitàries i, més enllà del contingut lingüístic, suscita altres sobre les relacions entre idiomes i cultures, entre contractistes i traductors, entre polítics i consumidors. Evidentment, el cas del bretó no es pot extrapolar a totes les situacions, però les preguntes que planteja té una certa validesa fora de les fronteres de la Bretanya.» (Jean Peeters, p. 19, la meua traducció)
Paraules claus: sociolingüística, traductors, comunitats, bretó
Veure l’índex (PDF)
Descarregar el val de comanda (PDF)
Idioma: francès
Tipus de document: article basat en una comunicació científica donada el 7 de juliol del 2006 en la Universitat de Bretanya-Sud (UBS, Lorient), en el col·loqui internacional Traduction et communautés.
Any: 2010
Volum: 15 pàgines
Temps de treball: 61 hores
Preu públic: 20 € (llibre sencer)
Referència bibliogràfica: AR ROUZ David. «Le traducteur : équilibriste des frontières». In: PEETERS Jean. Traduction et communautés. Arras: Artois Presses Université, col·lecció Traductologie, 2010. p. 181-196.
Títol original: D’une pratique à une autre : la médiation de la théorie
Presentació: «En «D’une pratique à une autre : la médiation de la théorie», David ar Rouz ens invita a seguir l’evolució que el va emmenar d’una anàlisi de l’autotraducció a una reflexió sobre el paper del traductor i d’altres participants en l’acte de traduir. David ar Rouz comença per posar en qüestió el mite de l’original i la infal·libilitat de l’autotraductor: «S’adone que l’autotraductor és un traductor com els altres, o més ben dit: que el traductor hauria de ser un autor quasi com els altres; la diferència és que respecta un plec de condicions, que pot ser proveït per l’autor o ell mateix.» Açò condueix l’autor de l’article a proposar la idea que «ajudant-lo a elaborar un discurs sobre la traducció, la traductologia podia potser permetre al traductor presentar la seua activitat als seus clients». Ací veiem un paral·lel amb el que afirmen Lleona Van Vaerenbergh en el seu article i també Anthony Pym (2000) en altres obres. Segons David ar Rouz, el traductor és un professional de la comunicació bilingüe, que pot aconsellar el seu client quant a la comunicació en el seu propi idioma. El que defén és una «traducció col·laborativa» amb altres agents. Açò té conseqüències gens menyspreables en la manera de traduir, l’elecció del que cal traduir i també la necessitat de traduir o no tal
o tal passatge.» (Peeters, p. 12-13, la meua traducció)
Paraules claus: traducció, traductologia, teoria, pràctica, màrqueting.
Veure la contraportada
Descarregar el PDF (2,24 MB)
Idioma: francès
Tipus de document: article basat en una comunicació científica donada el 4 de juliol de3 2003 en la Universitat de Bretanya-Sud (UBS, Lorient), en el col·loqui internacional La traduction : de la théorie à la pratique et de la pratique à la théorie..
Any: 2005
Volum: 10 pàgines
Preu públic: 14 € (llibre sencer)
Nota: Desgraciadament, el llibre conté errors de composició que m’obliguen a publicar una pàgina d’errates, que vostè pot també imprimir per a deixar-la en el seu exemplar del llibre.
Referència bibliogràfica: AR ROUZ David. «D’une pratique à une autre : la médiation de la théorie». In: PEETERS Jean. La traduction : De la théorie à la pratique et retour. Rennes: Presses Universitaires de Rennes (PUR), col·lecció Rivages linguistiques, 2005. p. 31-41.
Títol original: Self-Translation as a Reassessment of Contemporary Approaches to Translation
Resum: L’autotraducció és una pràctica de la traducció molt especial, ja que el traductor és també l’autor del text original. El fenomen es revela interessantíssim per a la traductologia. Què ens aprenen l’actitud i el treball dels autotraductors de l’original, dels mètodes de traducció i de la vida de les obres en general? Si veiem el problema al revés, és a dir del punt de vista de la recepció i ja no de la producció de l’autotraducció, què ens revela l’actitud dels lectors cap a l’autotraducció de les seues expectatives quant a la traducció? Els dos extrems del procés de l’autotraducció, autor i lector, estudiats així en relació amb els enfocaments contemporanis de la traducció, poden aclarir les metamorfosis que el traductor ha d’operar per a actuar efectivament com a mediador entre el text original i el públic destinatari. Ha d’estar lector de l’original, autor després lector de la traducció, i en cada etapa del treball, pot demanar la col·laboració de l’autor o d’especialistes competents, al contrari de la imatge que solen tindre els lectors del traductor: sol en un despatx ple de llibres i enciclopèdies…
Paraules claus: traducció, traductologia, autotraducció, escriptura, lectura, col·laboració en traducció.
Idioma: anglès
Tipus de document: memòria de maîtrise escrita en la universitat d’Artois (Arras – França), sota la direcció del Catedràtic Michel Ballard
Any: 2002
Volum: 129 pàgines
Menció: notable (15/20)
Referència bibliogràfica: AR ROUZ (LE ROUX) David. Self-Translation as a Reassessment of Contemporary Approaches to Translation. Memòria de maîtrise escrita en la universitat d’Artois (Arras – França), sota la direcció del Catedràtic Michel Ballard 2002. 129 pàgines.
Comentari: «La seua memòria està presentada amb atenció i escrita en un anglès correcte, idiomàtic i amb certa elegància. La seua bibliografia prova el seriós de la seua documentació, i l’apèndix demostra el seu esperit d’iniciativa i la seua preocupació per conduir una enquesta entre els traductors mateixos. Aquest treball és més un debat d’idees, una investigació a partir dels treballs d’autotraductors i sobretot d’estudis de l’autotraducció que un estudi experimental directe. En aquesta memòria, hi ha pocs estudis directes personals de corpus, però el Senyor Le Roux explica la seua posició en la presentació. Es tracta més d’un treball de compilació, de síntesi i de reflexió, que alguns puguen trobar un poc acadèmic; però cal reconèixer que el Senyor Le Roux sap conduir la seua demostració amb un empenta i una convicció gens despreciable: les seues conclusions són una interessant contribució al debat sobre la naturalesa de la traducció i el seu estatut.»
(Catedràtic Michel Ballard, Arras, el 19 de setembre 2002, la meua traducció)
Títol original: « Kanerion a vremañ e Bro Gwened »
« Chanteurs d’aujourd’hui en pays vannetais »
Encarregar
Títol en català: veure el comunicat de premsa
Contingut: veure el comunicat de premsa
Idiomes: bretó amb la traducció francesa de cara
Tipus de document: articles culturals (escriptura i traducció d’una part de l’article avantdit + traducció de l’entrevista amb Dédé Le Meut i correcció del conjunt)
Any: 2014
Volum: 22 pàgines
Temps de treball: 11 hores (escriptura i traducció d’una part de l’article a què es referix ací)
Revista: 5 €
Referència bibliogràfica: AR ROUZ David & Patrick DRÉAN. « Kanerion a vremañ e Bro Gwened/Chanteurs d’aujourd’hui en pays vannetais », Ar c’han e Bro Gwened/Le chant en pays vannetais, An Dasson, n.° 78, Lorient: Kerlenn Sten Kidna, 2014. p. 4-26
Títol original: Tours et détours
Veure la taula
Encarregar
Contingut: veure el comunicat de premsa
Idiomes: bretó i francès + català (traducció de la biografia de Sant Vicent Ferrer)
Tipus de document: revista cultural de territori; este número conté articles d’índole científic, altres de tipus més cultural o literari
Any: 2013
Volum: 70 pàgines
Temps de treball: 120 hores
Revista: 8 €
Referència bibliogràfica: AR ROUZ David (redactor convidat). Troioù ha distroioù, An Dasson, núm. 77, Lorient: Kerlenn Sten Kidna, 2013.
Titols originals: «De l’auto-dérision avec Seks-ha-fars !» & «Sten Kidna, Breton, poète et militant»
Veure l’índex
Encarregar
Resum: El primer article presenta la novel·la titulada Seks-ha-fars de Jean-Christophe Bozec, el segon el poeta Sten Kidna, qui va donar el seu nom a l’associació cultural d’Auray (Morbihan – Bretanya).
Idioma: bilingüe bretó-francès
Tipus de document: articles de revista amb caràcter literari
Any: 2009
Volum: 5 pàgines
Revista: 5 €
Referències bibliogràfiques: AR ROUZ David. «De l’auto-dérision avec Seks-ha-fars !» & «Sten Kidna, Breton, poète et militant». In: An Dasson, núm. 70, Auray: Kerlenn Sten Kidna, 2009. p. 14-16 & 18-20.
Nom del client: Yoran Embanner
Veure la contraportada
Veure la pàgina de respecte
Encarregar
Tipus de client: editorial
Servei: lexicografia
Tipus de document: mini-diccionari
Any: 2003
Volum: 8.000 paraules/traduccions
Idioma(es): bretó <> anglès
Públic destinatari: estudiants, turistes…
Objectiu: venta del producte, record «intel·ligent» + promoure el bretó
Dificultat: a partir de la versió francès <> bretó
Mètode: concepció i constitució d’una base de dades terminològiques adequada; exportació en el format Word
Apreciació del client: «Vull agrair a tots els traductors el seu treball notable. I sobretot David ar Rouz pel bretó-anglés, i Gwenn Oster pel bretó-alemany. Estic molt content del treball d’aquests jóvens.»
(Bremañ, núm. 266, desembre del 2003, la meua traducció del bretó)
Preu públic: 6 € + despeses d’enviament
Títol original: L’auto-traduction : miroir droit ou déformant ?
Resum: Aquest text constitueix un principi d’estudi d’un fenomen que fins llavors havia rebut poca atenció de part dels investigadors en traductologia. A partir d’un corpus reduït de tres obres literàries, a saber la peça Tot esperant Godot de Samuel Beckett, el recull d’articles Le langage et son double de Julien Green i el recull de poesia Un dornad plu de Youenn Gwernig, destaca motivacions que poden ser diferents segons els idiomes en qüestió, però també l’utilitat de la col·laboració entre autor i traductor, posada de realç per la seua absència mateixa quan els dos són una sola persona.
Paraules claus: traducció, traductologia, autotraducció, escriptura, reescriptura, lectura.
Idioma: francès
Tipus de document: expedient escrit en l’IPLV en el marc de la formació de traductor
Any: 1999
Volum: 20 pàgines
Nota: 19/20
Referència bibliogràfica: AR ROUZ (LE ROUX) David. L’auto-traduction : miroir droit ou déformant ? Expedient de traductologia preparat en l’Institut d’idiomes (IPLV), Université Catholique de l’Ouest (Angers – França), 1999. 20 pàgines.
Títol original: La traduction en breton et en gallo : enjeux et difficultés
Resum: Hui en dia, els parlants de bretó i gal·ló parlen tots el francés. No obstant, es veuen a Bretanya sempre més senyals bilingües amb la llengua qualificada de «minoritària» al costat del francès. Existeix per tant un servei de traducció en aquests idiomes. Si ens basem en els sondejos, aquest servei respon a una demanda real dels habitants de la regió perquè els seus idiomes visquen. Però la traducció no té llavors per objectiu establir la comunicació entre parlants que no podrien entendre’s d’una altra manera. Els motius de tal traducció són diferents. Provocada per un contacte entre comunitats lingüístiques, seria la manifestació de les relacions socials dels grups en presència. Deuríem per tant poder entendre quines necessitats satisfà la traducció analitzant aquestes relacions. Observarem després els problemes que planteja el caràcter asimètric d’aquestes relacions socials i, per consegüent, d’aquest tipus de traducció. Gràcies a entrevistes amb els contractistes o els traductors i a l’estudi d’un corpus de traduccions recents, veurem que aquesta forma de traducció tan particular planteja preguntes essencials per a la traducció en general, aclarint les relacions socials que la influïxen.
Paraules claus: traducció, traductologia, llengües minoritàries, llengües minoritzades, minoria, bretó, gal·ló.
Idioma: francès
Tipus de document: memòria de DEA preparada en la Universitat d’Alta Bretanya (UHB, Rennes 2 – França), sota la direcció del Catedràtic Jean-Yves Urien
Any: 2003
Volum: 113 pàgines
Menció: excel·lent (16/20)
Referència bibliogràfica: AR ROUZ (LE ROUX) David. La traduction en breton et en gallo : enjeux et difficultés. Memòria de DEA escrita en la Universitat d’Alta Bretanya (UHB, Rennes 2 – França), sota la direcció del Catedràtic Jean-Yves Urien. 2003. 113 pàgines.
Títol original: Les enjeux de la traduction dans une Europe plurilingue
Resum: Si Europa compta amb menys idiomes que altres continents, no deixa de ser plurilingüe en tots els nivells administratius del seu territori. La Unió europea posseïx fins i tot els servicis lingüístics més grans del món ja que treballen hui en dia en 23 llengües oficials. En els estats, també s’observa una activitat de traducció a càrrec de les institucions. Espanya n’és una il·lustració interessant perquè té sis regions on quatre idiomes distints de l’idioma nacional també són oficials: l’èuscar, el català, el gallec i l’aranés. A més de les relacions internacionals i de les migracions, l’estat espanyol té per tant que gestionar este plurilingüisme autòcton. En les comunitats autònomes de què es tracta, també hi ha unitats de traducció institucionals amb què es pot comparar la de Bretanya, on el Consell regional va votar fa pocs anys una política lingüística per al bretó i el gal·ló.
Estes unitats institucionals de traducció i interpretació constituïxen un terreny privilegiat per estudiar l’activitat. El sistema és periòdicament objecte de crítiques pel seu cost. Però quins són precisament estos costos? Què és el que els justifica? Quins beneficis porta el servici a les institucions, als polítics i als ciutadans que mereixen que es defenga? Així és com proposem en la present tesi determinar les «apostes» de la traducció. Apareix que es poden distingir apostes no sols econòmiques sinó també sociolingüístiques, glotopolíticas i polítiques, a qui la traducció contribuïx de forma substancial.
Veure l’índex
Paraules claus: traducció institucional, política lingüística, Unió europea, Espanya, Bretanya
Idioma: francès
Tipus de document: tesi doctoral
Any: 2012
Volum: 542 pàgines
Temps de treball: 3 anys
Referència bibliogràfica: AR ROUZ David. Les enjeux de la traduction dans une Europe plurilingue, tesi doctoral dirigida pel Catedràtic Jean Peeters i defensada el 12 de desembre del 2012 a la Universitat de Bretanya-Sud (Lorient).
Títol original: Le breton à la conquête de la modernité
Resum: Donada la importància del consum de mitjans de comunicació en les nostres societats modernes, pareix crucial per a la supervivència d’un idioma minoritari que conquiste aquest camp particular de la vida social. La traducció ofereix possibilitats interessants, si els parlants de la llengua minoritària s’apoderen de les eines tècniques pròpies de la professió, perquè permeten reduir els costos i faciliten la producció de continguts multimèdia. L’article estudia la interacció entre producció multimèdia i traducció per l’exemple del bretó.
Paraules claus: sociolingüística, bretó, traducció, mitjans de comunicació, TAO
Idioma: francès
Tipus de document: article basat en una comunicació científica donada el 11 de maig del 2007 en la Universitat de Bologna (Forlì – Itàlia), en el col·loqui internacional MultimeDialecTranslation 2007.
Any: 2009
Volum: 20 pàgines
Temps de treball: 82 hores
Versió electrònica: publicada l’11 de març del 2010 en el número especial de la revista inTRAlinea. Per a accedir directament a l’article, faça clic ací. Per a llegir la versió més interactiva que havia compost, faça clic ací.
Versió «paper»: pendent de publicació
Referència bibliogràfica: AR ROUZ David. «Le breton à la conquête de la modernité». In: NADIANI Giovanni, GIORGIO MARRANO Michela & RUNDLE Chris (editors). The Translation of Dialects in Multimedia. inTRAlinea Online Translation Journal – Special Issue. Forlì: Università di Bologna, 2009.
Títol original: De la valeur de la traduction comme stratégie (glotto)politique
Resum: Després de definir el valor com una relació entre costos i beneficis, este article proposa una anàlisi del valor dels servicis de traducció que gestionen les institucions de la Unió europea, d’Espanya, de les seues Comunitats autònomes i de Bretanya. S’observa llavors que reben una consideració variable segons les «esferes de traducció» que esta comparació posa en relleu a nivell de l’Estat. Quan els costos poden paréixer elevats, la traducció pareix oferir de totes maneres beneficis indubtables a les institucions, encara que siguen (sovint) immateriales. Quan, en contra, els beneficis van a les persones, a qui es reconeixen drets, no obstant això, manifesten una certa tendència a desinteressar-se d’ella. Per això conclou l’article que és necessari mostrar els beneficis de la traducció per a intentar reequilibrar el valor que se li atorga generalment, bé per la gent, bé pels decisores polítics.
Paraules claus: traducció, interpretació, valor, estratègia política, estratègia glotopolítica
Idioma: francés
Tipus de document: article tret d’una comunicació científica dita el 15 de febrer del 2012 en l’Institut superior d’interpretació i de traducció ISIT (París), en el col·loqui internacional coorganitzat amb la Universitat McGill, davall el títol Traduction : politiques et stratégies dans la gestion de la glottopolitique / Translation Policy, Issues in the Strategic Management of Language Policy.
Any: 2013
Volum: 32 págines normalitzades (1.800 símbols, espais inclosos)
Temps de treball: 61 hores
Versió electrònica: publicada al maig de 2013 en el número 10 del Bulletin du CRATIL. Per a accedir directament a l’article, faça clic ací.
Referència bibliogràfica: AR ROUZ David. «Del valor de la traducció com a estratègia (gloto)política». Le bulletin du CRATIL, n.° 10, maig. París: ISIT-CRATIL, 2013.
Títol original: Le breton à la conquête de la modernité
Resum: Donada la importància del consum de mitjans de comunicació en les nostres societats modernes, pareix crucial per a la supervivència d’un idioma minoritari que conquiste aquest camp particular de la vida social. La traducció ofereix possibilitats interessants, si els parlants de la llengua minoritària s’apoderen de les eines tècniques pròpies de la professió, perquè permeten reduir els costos i faciliten la producció de continguts multimèdia. L’article estudia la interacció entre producció multimèdia i traducció per l’exemple del bretó.
Paraules claus: sociolingüística, bretó, traducció, mitjans de comunicació, TAO
Idioma: francès
Tipus de document: article basat en una comunicació científica donada el 11 de maig del 2007 en la Universitat de Bologna (Forlì – Itàlia), en el col·loqui internacional MultimeDialecTranslation 2007.
Any: 2009
Volum: 20 pàgines
Temps de treball: 82 hores
Versió electrònica: publicada l’11 de març del 2010 en el número especial de la revista inTRAlinea. Per a accedir directament a l’article, faça clic ací. Per a llegir la versió més interactiva que havia compost, faça clic ací.
Versió «paper»: pendent de publicació
Referència bibliogràfica: AR ROUZ David. «Le breton à la conquête de la modernité». In: NADIANI Giovanni, GIORGIO MARRANO Michela & RUNDLE Chris (editors). The Translation of Dialects in Multimedia. inTRAlinea Online Translation Journal – Special Issue. Forlì: Università di Bologna, 2009.
Títol original: « Compte rendu ». Comment l’Europe ‘parle’ aux citoyens : un défi linguistique
Resum: La taula redona reunia, per iniciativa de la Senyora Claire Goyer i amb el Senyor Ambroise Perrin com a moderador, la Senyora Catherine Vieilledent-Monfort i el Senyor Ludovic Laporte, de la Direcció general de la Traducció de la Comissió europea, així com el Senyor Christian Tremblay, president de l’Observatori europeu del plurilingüisme.
Paraules claus: traducció, interpretació, Unió europea.
Idioma: francès
Tipus de document: informe de la taula redona que va tindre lloc a Brussel·les el 28 de setembre del 2010.
Any: 2010
Volum: 3 pàgines
Temps de treball: 5 hores
En línia: en PDF
Referència bibliogràfica: AR ROUZ (LE ROUX) David. « Compte rendu ». Comment l’Europe ‘parle’ aux citoyens : un défi linguistique. Brussel·les: taula redona del 28 de setembre del 2010. http://www.langue-francaise.org/Bruxelles/Multi_28_09__2010_compte_rendu.pdf.
Títol original: De la valeur de la traduction comme stratégie (glotto)politique
Resum: Després de definir el valor com una relació entre costos i beneficis, este article proposa una anàlisi del valor dels servicis de traducció que gestionen les institucions de la Unió europea, d’Espanya, de les seues Comunitats autònomes i de Bretanya. S’observa llavors que reben una consideració variable segons les «esferes de traducció» que esta comparació posa en relleu a nivell de l’Estat. Quan els costos poden paréixer elevats, la traducció pareix oferir de totes maneres beneficis indubtables a les institucions, encara que siguen (sovint) immateriales. Quan, en contra, els beneficis van a les persones, a qui es reconeixen drets, no obstant això, manifesten una certa tendència a desinteressar-se d’ella. Per això conclou l’article que és necessari mostrar els beneficis de la traducció per a intentar reequilibrar el valor que se li atorga generalment, bé per la gent, bé pels decisores polítics.
Paraules claus: traducció, interpretació, valor, estratègia política, estratègia glotopolítica
Idioma: francés
Tipus de document: article tret d’una comunicació científica dita el 15 de febrer del 2012 en l’Institut superior d’interpretació i de traducció ISIT (París), en el col·loqui internacional coorganitzat amb la Universitat McGill, davall el títol Traduction : politiques et stratégies dans la gestion de la glottopolitique / Translation Policy, Issues in the Strategic Management of Language Policy.
Any: 2013
Volum: 32 págines normalitzades (1.800 símbols, espais inclosos)
Temps de treball: 61 hores
Versió electrònica: publicada al maig de 2013 en el número 10 del Bulletin du CRATIL. Per a accedir directament a l’article, faça clic ací.
Referència bibliogràfica: AR ROUZ David. «Del valor de la traducció com a estratègia (gloto)política». Le bulletin du CRATIL, n.° 10, maig. París: ISIT-CRATIL, 2013.
Títol original: De l’autotraduction à la traduction de soi : éléments de réflexion bretonne
Resum: L’autotraducció és una pràctica molt particular de traducció i proveïx per tant ensenyances valorables quant a la traducció en general. Si es fixa a més en les condicions sociolingüístiques del seu exercici, s’enriquix encara més la reflexió i el cas bretó prova interessant en molts aspectes. Després d’intentar presentar un inventari dels autotraductors literaris i de les seues obres plurilingües a Bretanya, l’article examina les motivacions dels autotraductors que treballen amb idiomes centrals, i després les dels autotraductors bretons, que es trobarien sens dubte entre tots aquells que traduïsquen entre un idioma perifèric i un idioma central. Este qüestionament de les motivacions, sense considerar únicament la literatura i associat a la panoràmica establida en primer lloc, permet mostrar que la pràctica i l’acceptació de l’autotraducció són íntimament vinculades amb l’evolució sociolingüística, perquè impliquen el ser social dels actors, autors i lectors, locutors i auditors.
Presentació: «David ar Rouz, traductor professional i doctor en traductologia, descriu de manera àmplia les formes que va poder vestir l’autotraducció a Bretanya i sobretot, en una tela de fons diacrònica fins a l’actualitat, el que va representar i representa tant per als autors com per a la seua audiència. Opina que la reivindicació d’una expressió literària i no literària a Bretanya hui en dia comportaria un desafecte de l’autotraducció i seria l’indici que se aposta pel més enllà de la diglòssia, en una neo-bretoparla reconqueridora. » (Christian Lagarde)
Paraules claus: autotraducció, traducció de si mateix, autotraductors, bretó, Bretanya Veure l’índex
Idioma: francés
Tipus de document: article científic
Any: 2015
Volum: 23 pàgines
Temps de treball: 38 hores
Revista en línia: http://glottopol.univ-rouen.fr/numero_25.html
O descarregar l’article fent clic ací (218 Ko)
Referència bibliogràfica: AR ROUZ David. «De l’autotraduction à la traduction de soi : éléments de réflexion bretonne». In: LAGARDE Christian (dirigit per). Glottopol, n.° 25. Rouen: Universitat de Rouen, 2015. http://glottopol.univ-rouen.fr/numero_25.html.
Original Title: De la valeur de la traduction comme stratégie (glotto)politique en Europe
Abstract: After defining value as a relation between costs and benefits, the article suggests an analysis of the value of translation services managed by the institutions of the European Union, Spain, its Autonomous Communities and Brittany. It can then be observed that they are unevenly considered according to the «translation spheres» that the comparison highlights at the state level. When costs can be rated high, it seems that translation offers undeniable benefits to the institutions, even though they are (often) immaterial. But when benefits go to individuals, in spite of the human rights which are recognized to them by the same institutions, they show a tendency to lose interest in translation. That is why the article concludes that it is necessary to demonstrate the benefits of translation in an attempt to readjust the value usually granted to it by the general public and by politicians in charge.
Keywords: translation, interpretation, value, political strategy, glottopolitical strategy
Language: French
Type of Document: article based on a scientific paper presented on 15th February 2012 in the ISIT (Paris), at the international conference co-organised with the McGill University, under the heading Translation Policy, Issues in the Strategic Management of Language Policy.
Year: 2013
Page Count: 32 pages of 1,800 characters, including blanks
Working Time: 61 hours
Online version: published in May 2013 in the No. 10 of Le Bulletin du CRATIL. To get directly to the article, click here.
Bibliographical Reference: AR ROUZ David. «De la valeur de la traduction comme stratégie (glotto)politique». Le bulletin du CRATIL, No. 10, May. Paris: ISIT-CRATIL, 2013.
Original Title: De l’autotraduction à la traduction de soi : éléments de réflexion bretonne
Abstract: Auto-translation is a very particular practice of translation that provides therefore valuable teachings about translation as a whole. When the sociolinguistic conditions of its exercise are taken into account too, thought results richer and the Breton case proves interesting then with regard to many aspects. After a tentative inventory of literary auto-translators and their multilingual works, the article examines the motivations of auto-translators working with central languages, and then the Breton auto-translators’, that would certainly be found among all those working between a peripheral and a central language. By thus questioning the motivations, without considering literature only and associating them with the inventory established first, one can highlight that the practice and acceptation of auto-translation are intimately related to the sociolinguistic evolution, because they imply the actors’ social self, the authors’ and readers’ alike, the speakers’ and listeners’.
Presentation: « David ar Rouz, a professional translator and doctor in translation science, paints a large picture of the shapes that auto-translation has taken in Brittany and especially, within a diachronic perspective until now, of what it represented and represents for some writers as well as for their public. According to him, the claim for a literary and non-literary expression in Brittany nowadays would come along with a decline of auto-translation, which would show that Breton-speakers bet they can transcend diglossia, within a reconquering neo-Breton-speaking population. » (Christian Lagarde)
Keywords: auto-translation, self-translation, auto-translators, self-translators, Breton, Brittany See the table of contents
Language: French
Type of Document: scientific article
Year: 2015
Page Count: 23 pages
Working Time: 38 hours
Online magazine: http://glottopol.univ-rouen.fr/numero_25.html
Or download the article clicking here (218 Ko)
Bibliographical Reference: AR ROUZ David. «De l’autotraduction à la traduction de soi : éléments de réflexion bretonne». In: LAGARDE Christian (editor). Glottopol, No. 25. Rouen: University of Rouen, 2015. http://glottopol.univ-rouen.fr/numero_25.html.
Nom du client : Yoran Embanner
Commander
Statut : éditeur
Service : lexicographie
Nature du document : mini-dictionnaire
Année : 2003
Volume : 8 000 mots / traductions
Langue(s) : breton <> anglais
Public : étudiants, touristes…
Objectif : vente du produit, souvenir « intelligent » + faire connaître le breton
Contrainte : à partir de la version français <> breton
Mode opératoire : conception et constitution d’une base de données terminologique adaptée ; exportation au format Word
Appréciation du client : « J’ai quand même envie de remercier tous les traducteurs pour leur travail remarquable. Et surtout David ar Rouz pour le breton-anglais, et Gwenn Oster pour le breton-allemand. J’ai été très content du travail de ces jeunes gens. »
(Bremañ, nº 266, décembre 2003, traduit du breton par mes soins)
Prix public : 6 € + frais de port
Voir le sommaire
Commander
Contenu : voir le communiqué de presse
Langues : breton et français
Nature : articles à caractère culturel
Année : 2014
Volume : 44 pages
Temps de travail : 56 heures (coordination du dossier thématique, traduction d’une partie des articles, supervision de la traduction d’autres articles par des stagiaires, relectures de l’ensemble)
Revue : 5 €
Référence bibliographique : AR ROUZ David (coordonné par). Tier ekologel e Bro Gwened/Maisons écologiques en pays vannetais, An Dasson, n° 79, Lorient : Kerlenn Sten Kidna, 2014. ISSN : 1762-1151.
Voir le sommaire
Commander
Contenu : voir le communiqué de presse
Langues : breton et français
Nature : articles à caractère culturel
Année : 2016
Volume : 54 pages
Temps de travail : 40 heures (coordination, écriture, traduction et relectures de l’ensemble)
Revue : 5 €
Référence bibliographique : AR ROUZ David & Patrick DRÉAN (coordonné par). Ar velo, àr velo… er vro ha pelloc’h
Le vélo, à vélo… dans le pays et ailleurs, An Dasson, n° 80, Lorient : Kerlenn Sten Kidna, 2016. ISSN : 1762-1151.
Résumé : Ce texte constitue un début d’étude d’un phénomène qui avait jusque-là peu retenu l’attention des chercheurs en traductologie. À partir d’un petit corpus de trois œuvres littéraires, à savoir la pièce En attendant Godot de Samuel Beckett, le recueil d’articles Le langage et son double de Julien Green et le recueil de poésie Un dornad plu de Youenn Gwernig, il fait ressortir des motivations éventuellement différentes selon les langues en présence, mais aussi, mise en évidence par son absence lorsque les deux forment une seule et même personne, l’utilité de la collaboration entre auteur et traducteur.
Mots-clés : traduction, traductologie, auto-traduction, écriture, récriture, lecture.
Langue : français
Nature : dossier rédigé à l’IPLV dans le cadre du diplôme d’université de traducteur
Année : 1999
Volume : 20 pages
Note : 19/20
Référence bibliographique : AR ROUZ (LE ROUX) David. L’auto-traduction : miroir droit ou déformant ? Dossier de traductologie préparé à l’Institut de langues vivantes (IPLV), Université Catholique de l’Ouest (Angers), 1999. 20 pages.
Résumé : Les bretonnants et les gallèsants parlent tous aujourd’hui le français. Pourtant, on voit fleurir en Bretagne les panneaux bilingues affichant la langue dite « minoritaire » à côté du français. Il existe donc un service de traduction dans ces langues. Si l’on en croit les sondages, ce service répond à une demande réelle des habitants de la région pour que vivent leurs langues. Mais la traduction ne vise pas alors à établir la communication entre des interlocuteurs qui ne pourraient se comprendre autrement. Il faut donc chercher ailleurs les raisons de cette traduction. Provoquée par un contact entre des communautés linguistiques, elle serait la manifestation des rapports sociaux des groupes en présence. C’est alors en analysant ces rapports que nous pourrons comprendre quels besoins la traduction satisfait. On observera ensuite les problèmes que pose la nature asymétrique de ces rapports sociaux et, par conséquent, de ce type de traduction. À l’aide d’extraits d’entretiens avec les donneurs d’ordre ou les traducteurs et de l’étude d’un corpus de traductions récentes, nous verrons que cette forme de traduction si particulière pose des questions essentielles pour la traduction en général, en éclairant les rapports sociaux dont elle est le jeu.
Mots-clés : traduction, traductologie, langues minoritaires, langues moins répandues, minorité, breton, gallo.
Langue : français
Nature : mémoire de DEA effectué à l’Université de Haute-Bretagne (Rennes 2), sous la direction du Professeur Jean-Yves Urien
Année : 2003
Volume : 113 pages
Mention : très bien (16/20)
Référence bibliographique : AR ROUZ (LE ROUX) David. La traduction en breton et en gallo : enjeux et difficultés. Mémoire de DEA rédigé à l’Université de Haute-Bretagne (Rennes 2), sous la direction du Professeur Jean-Yves Urien. 2003. 113 pages.
Résumé : Si l’Europe a moins de langues que d’autres continents, elle n’en demeure pas moins plurilingue à toutes les échelles. L’Union européenne possède même les plus grands services linguistiques du monde qui travaillent aujourd’hui en 24 langues officielles. À l’échelle des États, on observe également une activité de traduction prise en charge par les institutions. L’Espagne en est une illustration intéressante parce qu’elle comprend six régions où quatre autres langues que la langue nationale sont également officielles : le basque, le catalan, le galicien et l’aranais. Outre les relations internationales et les migrations, l’État espagnol doit donc gérer ce plurilinguisme autochtone. Dans les régions en question, il existe aussi des unités de traduction institutionnelles qui peuvent être comparées à celle de la Bretagne. Le Conseil régional y a en effet défini récemment une politique linguistique pour le breton et le gallo.
Ces unités institutionnelles de traduction et d’interprétation constituent un terrain privilégié pour étudier l’activité. Le système est régulièrement critiqué pour son coût. Mais quels sont précisément ces coûts ? Et qu’est-ce qui les justifie ? Qu’apporte le service aux institutions, aux élus et aux citoyens qui mérite d’être ainsi défendu ? C’est ainsi que nous proposons dans cette thèse de déterminer les enjeux de la traduction. Il en ressort qu’on peut distinguer des enjeux économiques, mais aussi sociolinguistiques, glottopolitiques et politiques auxquels la traduction apporte une contribution très importante.
Mots-clés : traduction institutionnelle, politique linguistique, Union européenne, Espagne, Bretagne
Langue : français
Nature : thèse de doctorat
Année : 2012
Volume : 542 pages
Temps de travail : 3 ans
Référence bibliographique : AR ROUZ David. Les enjeux de la traduction dans une Europe plurilingue, thèse de doctorat préparée sous la direction du Professeur Jean Peeters et soutenue le 12 décembre 2012 à l’Université de Bretagne-Sud (Lorient).
Résumé : Étant donnée l’importance de la consommation de médias dans nos sociétés modernes, il semble crucial pour la survie d’une langue minoritaire qu’elle conquière ce domaine particulier de la vie sociale. La traduction offre des possibilités intéressantes, si les locuteurs de langue minoritaire s’approprient les outils techniques propres au métier, car ils permettent de réduire les coûts et facilitent la production de contenus multimédias. L’article étudie l’interaction entre production multimédia et traduction par l’exemple du breton.
Mots-clés : sociolinguistique, breton, traduction, médias, TAO
Langue : français
Nature : article tiré d’une communication scientifique prononcée le 11 mai 2007 à l’Università di Bologna (Forlì – Italie), dans le cadre du colloque international MultimeDialecTranslation 2007.
Année : 2009
Volume : 20 pages
Temps de travail : 82 heures
Version électronique : publiée le 11 mars 2010 dans le numéro spécial de la revue inTRAlinea. Pour accéder directement à l’article, cliquez ici. Pour en lire la version plus interactive que j’avais mise en page, cliquez ici.
Référence bibliographique : AR ROUZ David. « Le breton à la conquête de la modernité ». In : NADIANI Giovanni, GIORGIO MARRANO Michela & RUNDLE Chris (editors). The Translation of Dialects in Multimedia. inTRAlinea Online Translation Journal – Special Issue. Forlì: Università di Bologna, 2009.
Résumé : La table ronde réunissait, à l’initiative de Madame Claire Goyer et autour du modérateur Monsieur Ambroise Perrin, Madame Catherine Vieilledent-Monfort et Monsieur Ludovic Laporte, de la Direction générale de la Traduction de la Commission européenne, ainsi que Monsieur Christian Tremblay, président de l’Observatoire européen du plurilinguisme.
Mots-clés : traduction, interprétation, Union européenne.
Langue : français
Nature : compte rendu de la table ronde qui s’est tenue à Bruxelles le 28 septembre 2010.
Année : 2010
Volume : 3 pages
Temps de travail : 5 heures
En ligne : au format PDF
Référence bibliographique : AR ROUZ (LE ROUX) David. « Compte rendu ». Comment l’Europe ‘parle’ aux citoyens : un défi linguistique. Bruxelles : table ronde du 28 septembre 2010. http://www.langue-francaise.org/Bruxelles/Multi_28_09__2010_compte_rendu.pdf.
Résumé : Après avoir défini la valeur comme un rapport entre des coûts et des bénéfices, cet article propose une analyse de la valeur des services de traduction que gèrent les institutions de l’Union européenne, de l’Espagne, de ses Communautés autonomes et de la Bretagne. On observe alors qu’ils sont inégalement considérés selon les « sphères de traduction » que cette comparaison met en relief au niveau étatique. À partir du moment où les coûts peuvent être jugés élevés, il apparaît en tout cas que la traduction semble offrir aux institutions des bénéfices certains, même s’ils sont (souvent) immatériels. Lorsque, en revanche, les bénéfices profitent aux personnes, auxquelles sont pourtant reconnus des droits, elles manifestent une tendance à s’en désintéresser. C’est pourquoi l’article conclut à la nécessité de montrer les bénéfices de la traduction pour tenter de rééquilibrer la valeur qui lui est généralement accordée par le grand public et par les décideurs politiques.
Mots-clés : traduction, interprétation, valeur, stratégie politique, stratégie glottopolitique
Langue : français
Nature : article tiré d’une communication scientifique prononcée le 15 février 2012 à l’ISIT (Paris), dans le cadre du colloque international co-organisé avec l’Université McGill, sous le titre Traduction : politiques et stratégies dans la gestion de la glottopolitique.
Année : 2013
Volume : 32 pages normées (1 800 caractères, espaces compris)
Temps de travail : 61 heures
Version électronique : publiée en mai 2013 dans le numéro 10 du Bulletin du CRATIL. Pour accéder directement à l’article, cliquez ici.
Référence bibliographique : AR ROUZ David. « De la valeur de la traduction comme stratégie (glotto)politique ». Le bulletin du CRATIL, n° 10, mai. Paris : ISIT-CRATIL, 2013.
Résumé : L’autotraduction est une pratique très particulière de la traduction qui offre de ce fait des enseignements précieux sur la traduction en général. En tenant compte, en outre, des conditions sociolinguistiques de son exercice, on enrichit encore la réflexion et le cas breton s’avère alors intéressant à bien des égards. Après avoir tenté de dresser un inventaire des autotraducteurs littéraires et de leurs œuvres plurilingues en Bretagne, l’article examine les motivations des autotraducteurs ayant pour langues de travail des langues centrales, puis celles des autotraducteurs bretons, que l’on retrouverait certainement chez tous ceux qui traduisent entre une langue périphérique et une langue centrale. Ce questionnement des motivations, sans s’en tenir exclusivement à la littérature et associé au panorama établi en premier lieu, permet de mettre en évidence que la pratique et l’acceptation de l’autotraduction sont intimement liées à l’évolution sociolinguistique, parce qu’elles impliquent l’être social des acteurs, auteurs comme lecteurs, locuteurs et auditeurs.
Présentation : « David ar Rouz, traducteur professionnel et titulaire d’un doctorat de traductologie, brosse un ample tableau des formes qu’a pu prendre l’autotraduction en Bretagne et surtout, sur une toile de fond diachronique allant jusqu’à l’actualité, de ce qu’elle a représenté et représente aussi bien pour les écrivains que pour leur public. Selon lui, la revendication d’une expression littéraire et non-littéraire en Bretagne aujourd’hui s’accompagnerait d’une désaffection vis-à-vis de l’autotraduction et serait la marque du pari d’un au-delà de la diglossie, dans le cadre d’une néo-brittophonie reconquérante. » (Christian Lagarde)
Mots-clés : autotraduction, traduction de soi, autotraducteurs, breton, Bretagne Voir le sommaire
Langue : français
Nature : article scientifique
Année : 2015
Volume : 23 pages
Temps de travail : 38 heures
Revue en ligne : http://glottopol.univ-rouen.fr/numero_25.html
Ou télécharger l’article en cliquant ici (218 Ko)
Référence bibliographique : AR ROUZ David. « De l’autotraduction à la traduction de soi : éléments de réflexion bretonne ». In : LAGARDE Christian (sous la direction de). Glottopol, n° 25. Rouen : Université de Rouen, 2015. http://glottopol.univ-rouen.fr/numero_25.html.
Résumé : « Que la Bretagne se soit dotée d’une politique linguistique pourra en surprendre plus d’un. La France n’est-elle pas monolingue ? Quelles langues s’agit-il de traduire dans ce cadre ? Et surtout, pour quoi faire ? Que peut bien apporter l’analyse de la situation bretonne à la compréhension de la politique linguistique de l’Union européenne, l’organisation qui dispose à ce jour des plus grands services de traduction au monde ? Cette comparaison permet pourtant de mieux percevoir le rôle social et la valeur de la traduction professionnelle, non seulement sur le plan économique, mais aussi, et surtout, sur le plan de la communication. Car elle favorise un certain rapport à la langue, et donc à soi-même, dans l’échange et la négociation. La traduction professionnelle prend alors une place prépondérante, voire devient la politique linguistique, et c’est sa quasi-absence dans les écrits sur les politiques linguistiques qui a de quoi interpeller. »
Présentation : « Dans la contribution suivante, David ar Rouz aborde l’aménagement linguistique en contexte minoritaire, en l’occurrence en Bretagne, où les enjeux se situent au carrefour des rapports entre le niveau supranational, national et régional. L’auteur analyse le rôle linguistique, social et culturel assumé par l’intervention étatique [sic] afin d’encourager concrètement l’usage et la visibilité de la langue bretonne, par exemple dans l’affichage public, comme stratégie de revalorisation linguistique et de promotion sociale. Son propos gravite autour des mises en rapport entre les langues et leur interaction sur le plan politique et social. Quant à l’activité professionnelle, l’auteur réfléchit sur le lien entre les politiques linguistiques et la traduction professionnelle, à savoir comment l’une peut renforcer l’autre étant donné que la traduction est plus qu’un acte de communication, puisqu’elle peut jouer un rôle social dans la réappropriation des territoires et le resserrement du lien social. » (Aurelia Klimkiewicz, p. 11)
Mots-clés : traduction institutionnelle, politique linguistique, Union européenne, Bretagne, traductologie anthropologique
Langue : français
Nature : article scientifique
Année : 2013
Volume : 35 pages
En ligne : sur le portail Erudit.org
Temps de travail : 33 heures
Prix public : 29 $
Référence bibliographique : AR ROUZ David. « De l’Union européenne à la Bretagne : la traduction dans les politiques linguistiques », in : Aurelia KLIMKIEWICZ, TTR (Traduction, terminologie et rédaction), Traduction et contact multilingue/Translation and multilingual contact, vol. XXVI, n° 1. p. 37-72.
Nombre del cliente: Yoran Embanner
Pedir
Tipo de cliente: editorial
Servicio: lexicografía
Tipo de documento: mini-diccionario
Año: 2003
Volumen: 8.000 palabras / traducciones
Idioma(s): bretón <> inglés
Público destinatario: estudiantes, turistas…
Objetivo: venta del producto, recuerdo «inteligente» + promover el bretón
Dificultad: a partir de la versión francés <> bretón
Método: concepción y constitución de una base de datos terminológica adecuada; exportación en el formato Word
Apreciación del cliente: «Quiero agradecer a todos los traductores su trabajo notable. Y sobre todo David ar Rouz por el bretón-inglés, y Gwenn Oster por el bretón-alemán. Estoy muy contento del trabajo de estos jóvenes.»
(Bremañ, nº 266, diciembre 2003, mi traducción del bretón)
Precio público: 6 € + gastos de envío
Título original: L’auto-traduction : miroir droit ou déformant ?
Resumen: Este texto constituye un principio de estudio de un fenómeno que hasta entonces había llamado poca atención de parte de los investigadores en traductología. A partir de un pequeño corpus de tres obras literarias, la obra de teatro Esperando a Godot de Samuel Beckett, el libro de artículos Le langage et son double de Julien Green y el poemario Un dornad plu de Youenn Gwernig, pone de relieve motivaciones que pueden ser diferentes según los idiomas en cuestión, pero también la utilidad de la colaboración entre autor y traductor, puesta de realce por su propia ausencia cuando los dos son una sola persona.
Palabras claves: traducción, traductología, auto-traducción, escritura, reescritura, lectura.
Idioma: francés
Tipo de documento: expediente escrito en el IPLV en el marco de la formación de traductor
Año: 1999
Volumen: 20 páginas
Nota: 19/20
Referencia bibliográfica: AR ROUZ (LE ROUX) David. L’auto-traduction : miroir droit ou déformant ? Expediente de traductología preparado en el Instituto de idiomas (IPLV), Université Catholique de l’Ouest (Angers – Francia), 1999. 20 páginas
Título original: La traduction en breton et en gallo : enjeux et difficultés
Resumen: Hoy en día, los hablantes de bretón y galo hablan todos el francés. Sin embargo, se ven en Bretaña siempre más señales bilingües con la lengua calificada de «minoritaria» al lado del francés. Existe por lo tanto un servicio de traducción en estos idiomas. Si nos basamos en los sondeos, este servicio responde a una demanda real de los habitantes de la región para que sus idiomas vivan. Pero la traducción no tiene entonces por objetivo establecer la comunicación entre hablantes que no podrían entenderse de otra manera. Los motivos de tal traducción son diferentes. Provocada por un contacto entre comunidades lingüísticas, sería la manifestación de las relaciones sociales de los grupos en presencia. Deberíamos por lo tanto poder entender qué necesidades satisface la traducción analizando estas relaciones. Observaremos luego los problemas que plantea el carácter asimétrico de estas relaciones sociales y, por consiguiente, de este tipo de traducción. Gracias a entrevistas con los contratistas o los traductores y al estudio de un corpus de traducciones recientes, veremos que esta forma de traducción tan particular plantea preguntas esenciales para la traducción en general, aclarando las relaciones sociales que la influyen.
Palabras claves: traducción, traductología, lenguas minoritarias, minoría, bretón, galo.
Idioma: francés
Tipo de documento: memòria de DEA preparada en la Universidad de Alta Bretaña (UHB, Rennes 2 – Francia), bajo la dirección del Catedrático Jean-Yves Urien
Año: 2003
Volumen: 113 páginas
Mención: sobresaliente (16/20)
Referencia bibliográfica: AR ROUZ (LE ROUX) David. La traduction en breton et en gallo : enjeux et difficultés. Memòria de DEA escrita en la Universidad de Alta Bretaña (UHB, Rennes 2 – Francia), bajo la dirección del Catedrático Jean-Yves Urien 2003. 113 páginas.
Resumen: Si Europa cuenta con menos idiomas que otros continentes, no deja de ser plurilingüe en todos los niveles administrativos de su territorio. La Unión europea incluso posee los servicios lingüísticos más grandes del mundo ya que trabajan hoy en día en 23 lenguas oficiales. En los estados, también se observa una actividad de traducción a cargo de las instituciones. España es una ilustración interesante del fenómeno porque tiene seis regiones donde cuatro idiomas distintos del idioma nacional también son oficiales: el euskera (vasco), el catalán, el gallego y el aranés. Además de las relaciones internacionales y de las migraciones, el estado español tiene por lo tanto que gestionar este plurilingüismo autóctono. En las Comunidades Autónomas de las que se trata, también existen unidades de traducción institucionales con las que se puede comparar la de Bretaña, donde el Consejo regional votó hace pocos años una política lingüística para el bretón y el galo.
Estas unidades institucionales de traducción e interpretación constituyen un terreno privilegiado para estudiar la actividad. El sistema es periódicamente objeto de críticas por su coste. ¿Pero cuáles son precisamente estos costes? ¿Qué es lo que los justifica? ¿Qué beneficios lleva el servicio a las instituciones, a los políticos y a los ciudadanos que merecen que se defienda? Es de esta manera que proponemos en la presente tesis determinar las «apuestas» de la traducción. Aparece que se pueden distinguir apuestas no sólo económicas sino también sociolingüísticas, glotopolíticas y políticas, a las que la traducción contribuye de forma substancial.
Palabras claves: traducción institucional, política lingüística, Unión europea, España, Bretaña
Idioma: francés
Tipo de documento: tesis doctoral
Año: 2012
Volumen: 542 páginas
Tiempo de trabajo: 3 años
Referencia bibliográfica: AR ROUZ David. Les enjeux de la traduction dans une Europe plurilingue, tesis doctoral dirigida por el Catedrático Jean Peeters y defendida el 12 de diciembre de 2012 en la Universidad de Bretaña-Sur (Lorient).
Título original: Le breton à la conquête de la modernité
Resumen: Dada la importancia del consumo de medios de comunicación en nuestras sociedades modernas, parece crucial para la supervivencia de un idioma minoritario que conquiste este campo particular de la vida social. La traducción ofrece posibilidades interesantes, si los hablantes de la lengua minoritaria se adueñan de las herramientas técnicas propias de la profesión, porque permiten reducir los costes y facilitan la producción de contenidos multimedia. El artículo estudia la interacción entre producción multimedia y traducción por el ejemplo del bretón.
Palabras claves: sociolingüística, bretón, traducción, medios de comunicación, TAO
Idioma: francés
Tipo de documento: artículo basado en una comunicación científica dada el 11 de mayo de 2007 en la Universidad de Bologna (Forlì – Italia), en el coloquio internacional MultimeDialecTranslation 2007.
Año: 2009
Volumen: 20 páginas
Tiempo de trabajo: 82 horas
Versión electrónica: publicada el 11 de marzo de 2010 en el número especial de la revista inTRAlinea. Para acceder directamente al artículo, haga clic aquí. Para leer la versión más interactiva que había compuesto, haga clic aquí.
Versión «papel»: pendiente de publicación
Referencia bibliográfica: AR ROUZ David. «Le breton à la conquête de la modernité». in: NADIANI Giovanni, GIORGIO MARRANO Michela & RUNDLE Chris (editors). The Translation of Dialects in Multimedia. inTRAlinea Online Translation Journal – Special Issue. Forlì: Università di Bologna, 2009.
Título original: De la valeur de la traduction comme stratégie (glotto)politique
Resumen: Después de definir el valor como una relación entre costes y beneficios, este artículo propone un análisis del valor de los servicios de traducción que gestionan las instituciones de la Unión europea, de España, de sus Comunidades autónomas y de Bretaña. Se observa entonces que reciben una consideración variable según las «esferas de traducción» que esta comparación pone de relieve a nivel del Estado. Cuando los costes pueden parecer elevados, la traducción parece ofrecer de todas formas beneficios indudables a las instituciones, aunque sean (a menudo) immateriales. Cuando, en contra, los beneficios van a las personas, a las que se reconocen derechos, sin embargo, manifiestan cierta tendencia en desinteresarse de ella. Por eso concluye el artículo que es necesario mostrar los beneficios de la traducción para intentar reequilibrar el valor que se le otorga generalmente, bien por la gente, bien por los decisores políticos.
Palabras claves: traducción, interpretación, valor, estrategia política, estrategia glotopolítica
Idioma: francés
Tipo de documento: artículo sacado de una comunicación científica dicha el 15 de febrero del 2012 en el Instituto superior de interpretación y de traducción (ISIT, París), en el coloquio internacional co-organizado con la Universidad McGill, bajo el título Traducción: políticas y estrategias en la gestión de la glotopolítica.
Año: 2013
Volumen: 32 páginas normalizadas (1.800 símbolos, espacios incluídos)
Tiempo de trabajo: 61 horas
Versión electrónica: publicada en mayo de 2013 en el número 10 del Bulletin du CRATIL. Para acceder directamente al artículo, haga clic aquí.
Referencia bibliográfica: AR ROUZ David. «De la valeur de la traduction comme stratégie (glotto)politique». Le bulletin du CRATIL, n.° 10, mayo. París: ISIT-CRATIL, 2013.
Título original: Le breton à la conquête de la modernité
Resumen: Dada la importancia del consumo de medios de comunicación en nuestras sociedades modernas, parece crucial para la supervivencia de un idioma minoritario que conquiste este campo particular de la vida social. La traducción ofrece posibilidades interesantes, si los hablantes de la lengua minoritaria se adueñan de las herramientas técnicas propias de la profesión, porque permiten reducir los costes y facilitan la producción de contenidos multimedia. El artículo estudia la interacción entre producción multimedia y traducción por el ejemplo del bretón.
Palabras claves: sociolingüística, bretón, traducción, medios de comunicación, TAO
Idioma: francés
Tipo de documento: artículo basado en una comunicación científica dada el 11 de mayo de 2007 en la Universidad de Bologna (Forlì – Italia), en el coloquio internacional MultimeDialecTranslation 2007.
Año: 2009
Volumen: 20 páginas
Tiempo de trabajo: 82 horas
Versión electrónica: publicada el 11 de marzo de 2010 en el número especial de la revista inTRAlinea. Para acceder directamente al artículo, haga clic aquí. Para leer la versión más interactiva que había compuesto, haga clic aquí.
Versión «papel»: pendiente de publicación
Referencia bibliográfica: AR ROUZ David. «Le breton à la conquête de la modernité». in: NADIANI Giovanni, GIORGIO MARRANO Michela & RUNDLE Chris (editors). The Translation of Dialects in Multimedia. inTRAlinea Online Translation Journal – Special Issue. Forlì: Università di Bologna, 2009.
Resumen: La mesa redonda reunía, por iniciativa de la Señora Claire Goyer y con el Señor Ambroise Perrin como moderador, la Señora Catherine Vieilledent-Monfort y el Señor Ludovic Laporte, de la Dirección general de la Traducción de la Comisión europea, así como el Señor Christian Tremblay, presidente del Observatorio europeo del plurilingüismo.
Palabras claves: traducción, interpretación, Unión europea.
Idioma: francés
Tipo de documento: informe de la mesa redonda que tuvo lugar en Bruselas el 28 de septiembre de 2010.
Año: 2010
Volumen: 3 páginas
Tiempo de trabajo: 5 horas
En línea: en PDF
Referencia bibliográfica: AR ROUZ (LE ROUX) David. «Compte rendu». Comment l’Europe ‘parle’ aux citoyens : un défi linguistique. Bruselas: mesa redonda del 28 de septiembre de 2010. http://www.langue-francaise.org/Bruxelles/Multi_28_09__2010_compte_rendu.pdf.
Título original: De la valeur de la traduction comme stratégie (glotto)politique
Resumen: Después de definir el valor como una relación entre costes y beneficios, este artículo propone un análisis del valor de los servicios de traducción que gestionan las instituciones de la Unión europea, de España, de sus Comunidades autónomas y de Bretaña. Se observa entonces que reciben una consideración variable según las «esferas de traducción» que esta comparación pone de relieve a nivel del Estado. Cuando los costes pueden parecer elevados, la traducción parece ofrecer de todas formas beneficios indudables a las instituciones, aunque sean (a menudo) immateriales. Cuando, en contra, los beneficios van a las personas, a las que se reconocen derechos, sin embargo, manifiestan cierta tendencia en desinteresarse de ella. Por eso concluye el artículo que es necesario mostrar los beneficios de la traducción para intentar reequilibrar el valor que se le otorga generalmente, bien por la gente, bien por los decisores políticos.
Palabras claves: traducción, interpretación, valor, estrategia política, estrategia glotopolítica
Idioma: francés
Tipo de documento: artículo sacado de una comunicación científica dicha el 15 de febrero del 2012 en el Instituto superior de interpretación y de traducción (ISIT, París), en el coloquio internacional co-organizado con la Universidad McGill, bajo el título Traducción: políticas y estrategias en la gestión de la glotopolítica.
Año: 2013
Volumen: 32 páginas normalizadas (1.800 símbolos, espacios incluídos)
Tiempo de trabajo: 61 horas
Versión electrónica: publicada en mayo de 2013 en el número 10 del Bulletin du CRATIL. Para acceder directamente al artículo, haga clic aquí.
Referencia bibliográfica: AR ROUZ David. «De la valeur de la traduction comme stratégie (glotto)politique». Le bulletin du CRATIL, n.° 10, mayo. París: ISIT-CRATIL, 2013.
Título original: De l’autotraduction à la traduction de soi : éléments de réflexion bretonne
Resumen: La autotraducción es una práctica muy particular de traducción y provee por lo tanto enseñanzas valorables en cuanto a la traducción en general. Si se fija además en las condiciones sociolingüísticas de su ejercicio, se enriquece todavía más la reflexión y el caso bretón prueba interesante en muchos aspectos. Después de presentar un inventorio tentativo de los autotraductores literarios y de sus obras plurilingües en Bretaña, el artículo examina las motivaciones de los autotraductores que trabajan con idiomas centrales, y luego las de los autotraductores bretones, que se encontrarían sin duda entre todos aquellos que traduzcan entre un idioma periférico y un idioma central. Este cuestionamiento de las motivaciones, sin considerar únicamente la literatura y asociado a la panorámica establecida en primer lugar, permite poner de relleve que la práctica y la aceptación de la autotraducción son íntimamente vinculadas con la evolución sociolingüística, porque implican el ser social de los actores, autores y lectores, locutores y auditores.
Presentación: «David ar Rouz, traductor profesional y doctor en traductología, describe de manera amplia las formas que pudo vestir la autotraducción en Bretaña y sobre todo, en una tela de fondo diacrónica hasta la actualidad, lo que representó y representa tanto para los autores como para su audiencia. Opina que la reivindicación de una expresión literaria y no literaria en Bretaña hoy en día conllevaría un desafecto de la autotraducción y sería el índice de que se aposta por el más allá de la diglosia, en una neo-bretonhablanza reconquistadora. » (Christian Lagarde)
Palabras claves: autotraducción, traducción de sí mismo, autotraductores, bretón, Bretaña Ver el índice
Idioma: francés
Tipo de documento: artículo científico
Año: 2015
Volumen: 23 páginas
Tiempo de trabajo: 38 horas
Revista en línea: http://glottopol.univ-rouen.fr/numero_25.html
O descargar el artículo haciendo clic aquí (218 Ko)
Referencia bibliográfica: AR ROUZ David. «De l’autotraduction à la traduction de soi : éléments de réflexion bretonne». In: LAGARDE Christian (dirigido por). Glottopol, n.° 25. Rouen: Universidad de Rouen, 2015. http://glottopol.univ-rouen.fr/numero_25.html.
Client’s Name: Yoran Embanner
See the flyleaf
Order
Status: publisher
Service: lexicography
Document Description: mini-dictionary
Year: 2003
Page Count: 8,000 words / translations
Language(s): Breton <> English
Audience: students, tourists…
Objective: sale of the product, «smart» souvenir + promote the Breton language
Constraint: from the French <> Breton version
Operating Process: design and building-up of an adapted terminological database; export to Word format
Client’s Comments: «I want to thank all translators for their outstanding work. And particularly David ar Rouz for the Breton-English, and Gwenn Oster for the Breton-German. I was very pleased with the work of these young people.»
(Bremañ, No. 266, December 2003, translated from Breton by myself)
Public Price: 6 € + shipping costs
Original Title: L’auto-traduction : miroir droit ou déformant ?
Abstract: This text constitutes the beginning of our study of a phenomenon that had drawn until then little attention from the researchers in translation studies. From a small corpus of three literary works, that are Samuel Beckett’s play Waiting for Godot, Julian Green’s article book The Language and its Shadow and Youenn Gwernig’s poetry book A Handful of Feathers, it highlights some motivations that may be different according to the languages involved, but also the usefulness of the collaboration between the author and the translator, particularly visible when it does not occur because both are one and the same person.
Keywords: translation, translation theory, self-translation, writing, rewriting, reading. Enlarge the cover
Language: French
Nature: paper written at the Institute of Foreign Languages IPLV during my translator training
Year: 1999
Word Count: 20 pages
Mark: 19/20
Bibliographical Reference: AR ROUZ David. L’auto-traduction : miroir droit ou déformant ? Translation studies paper prepared at the IPLV, Université Catholique de l’Ouest (Angers), 1999. 20 pages.
Original title: La traduction en breton et en gallo : enjeux et difficultés
Abstract: Nowadays, all Breton and Gallo-speakers also speak French. Despite this, one increasingly sees bilingual road signs in Brittany, with the so-called «minor» language paired with the French. A translation service exists for these languages. According to several opinion polls, this service would answer a genuine demand from the region’s inhabitants for their languages to live. Obviously, the aim is not to enable communication between interlocutors otherwise incapable of understanding each other. So, the reasons for this translation are to look for in another direction. These translations are the direct product of contact between different linguistic communities, and as such are a manifestation of their social interaction. Consequently, it is by analysing the interaction between these communities that we can understand the needs behind the translation. The problems caused by the asymmetrical nature of this interaction – and therefore of this kind of translation – are also worthy of attention. Extracts from interviews with customers and translators, together with a study of recent translations, demonstrate the way in which this very particular type of translation raises essential questions about translation in general by shedding light on the social relationships that affect the subsequent translation process.
Keywords: translation, translation theory, minor languages, lesser-used languages, minority, Breton, Gallo.
Language: French
Nature: Master’s degree dissertation written at the University of Upper Brittany (UHB, Rennes 2), supervised by Professor Jean-Yves Urien
Year: 2003
Page Count: 113 pages
Honours: 1st class (16/20)
Bibliographical Reference: AR ROUZ (LE ROUX) David. La traduction en breton et en gallo : enjeux et difficultés. Master’s degree dissertation written at the University of Upper Brittany (UHB, Rennes 2), supervised by Professor Jean-Yves Urien. 2003. 113 pages.
Original Title: Les enjeux de la traduction dans une Europe plurilingue
Abstract: Europe may have fewer languages than other continents, but it remains highly multilingual at all levels. The European Union even runs the largest language services in the world, working today in 23 official languages. At the level of states, a translation activity can be observed among institutions too. Spain is an interesting example of it because it has six regions where four languages other than the national one are equally official: Basque, Catalan, Galician and Aranese. Besides international relationships and migrations, the Spanish state must therefore manage this autochthonous multilingualism. In the officially multilingual regions, there are also institutional translation units that can be compared to Brittany’s. Indeed the Regional Council of Brittany has recently established a language policy for Breton and Gallo.
These institutional translation and interpretation units are an adequate field to study the activity. The system is regularly criticised because of its cost. But what are really those costs? And what can justify them? How does the service benefit institutions, elected representatives and citizens and why should this be defended through translation? This is how the ins and outs of translation will be accounted for in the present thesis. It results in distinguishing economic, sociolinguistic, glottopolitical and political stakes to which translation brings an invaluable contribution.
Read a longer abstract
Keywords: institutional translation, language policy, European Union, Spain, Brittany
Language: French
Type of Document: PhD thesis
Year: 2012
Page Count: 542 pages
Working Time: 3 years
Bibliographical Reference: AR ROUZ David. Les enjeux de la traduction dans une Europe plurilingue, PhD thesis prepared under Professor Jean Peeters’s supervision and presented on 12th December 2012 at the University of South Brittany (Lorient, France).
Original Title: Le breton à la conquête de la modernité
Abstract: Given the place of media consumption in modern societies, the survival of a minor language may very well depend upon its ability to contend with this particular aspect of social life. Translation offers interesting possibilities where minor language speakers are able to appropriate the technical tools that go with the job, as they facilitate cost reduction and the production of multimedia material. This article studies the interaction between multimedia production and translation using the example of Breton.
Keywords: sociolinguistics, Breton, translation, media, CAT
Language: French
Type of Document: article based on a scientific paper presented on 11th May 2007 at the Università di Bologna (Forlì – Italy), at the international conference MultimeDialecTranslation 2007.
Year: 2009
Page Count: 20 pages
Working Time: 82 hours
Online version: published on 11th March 2010 in the Special Issue of the inTRAlinea magazine. To get directly to the article, click here. To read the more interactive version I had set up, click here.
Bibliographical Reference: AR ROUZ David. «Le breton à la conquête de la modernité». In: NADIANI Giovanni, GIORGIO MARRANO Michela & RUNDLE Chris (editors). The Translation of Dialects in Multimedia. inTRAlinea Online Translation Journal – Special Issue. Forlì: Università di Bologna, 2009.
Abstract: After defining what is meant with «professional translation», the article considers the translation demand and how the service is provided in the European Union. The language services of these institutions, the largest ones in the world, necessarily and regularly raise the issue of their cost. It is suggested here that such a cost should be counterbalanced by the considerable benefits that they bring. The comparison with the institutional translation that can be observed in Brittany, insofar as it does not aim mainly at enabling an otherwise impossible communication between interlocutors, sheds another light onto the translation value.
Keywords: institutional translation, sociology, value, non-violent communication, European Union, Brittany
See the index
Language: English
Type of Document: article based on a scientific paper presented on 22nd November 2010 at the University of South Brittany (UBS, Lorient), at the international conference Translation and the Accommodation of Diversity: Indian and non-Indian Perspectives.
Year: 2013
Page Count: 18 pages
Working Time: 65 hours (paper and article) + 13 hours of contribution to the editing of other articles
Public Price: 29,95 € (complete book)
Bibliographical Reference: AR ROUZ David. «Role and Value of Professional Translation in the EU: A Few Leads on Different Scales». In: PEETERS Jean & PRABHAKARA RAO Jandhyala (editors). Translation and the Accommodation of Diversity: Indian and non-Indian Perspectives. Frankfurt-am-Main, Berlin, Berne, Brussels, New York, Oxford, Vienna: Peter Lang, 2013. p. 53-71.
Abstract: After defining value as a relation between costs and benefits, the article suggests an analysis of the value of translation services managed by the institutions of the European Union, Spain, its Autonomous Communities and Brittany. It can then be observed that they are unevenly considered according to the «translation spheres» that the comparison highlights at the state level. When costs can be rated high, it seems that translation offers undeniable benefits to the institutions, even though they are (often) immaterial. But when benefits go to individuals, in spite of the human rights which are recognized to them by the same institutions, they show a tendency to lose interest in translation. That is why the article concludes that it is necessary to demonstrate the benefits of translation in an attempt to readjust the value usually granted to it by the general public and by politicians in charge.
Keywords: translation, interpretation, value, political strategy, glottopolitical strategy
Language: French
Type of Document: article based on a scientific paper presented on 15th February 2012 in the ISIT (Paris), at the international conference co-organised with the McGill University, under the heading Translation Policy, Issues in the Strategic Management of Language Policy.
Year: 2013
Page Count: 32 pages of 1,800 characters, including blanks
Working Time: 61 hours
Online version: published in May 2013 in the No. 10 of Le Bulletin du CRATIL. To get directly to the article, click here.
Bibliographical Reference: AR ROUZ David. «De la valeur de la traduction comme stratégie (glotto)politique». Le bulletin du CRATIL, No. 10, May. Paris: ISIT-CRATIL, 2013.
Original Title: Le breton à la conquête de la modernité
Abstract: Given the place of media consumption in modern societies, the survival of a minor language may very well depend upon its ability to contend with this particular aspect of social life. Translation offers interesting possibilities where minor language speakers are able to appropriate the technical tools that go with the job, as they facilitate cost reduction and the production of multimedia material. This article studies the interaction between multimedia production and translation using the example of Breton.
Keywords: sociolinguistics, Breton, translation, media, CAT
Language: French
Type of Document: article based on a scientific paper presented on 11th May 2007 at the Università di Bologna (Forlì – Italy), at the international conference MultimeDialecTranslation 2007.
Year: 2009
Page Count: 20 pages
Working Time: 82 hours
Online version: published on 11th March 2010 in the Special Issue of the inTRAlinea magazine. To get directly to the article, click here. To read the more interactive version I had set up, click here.
Bibliographical Reference: AR ROUZ David. «Le breton à la conquête de la modernité». In: NADIANI Giovanni, GIORGIO MARRANO Michela & RUNDLE Chris (editors). The Translation of Dialects in Multimedia. inTRAlinea Online Translation Journal – Special Issue. Forlì: Università di Bologna, 2009.
Original Title: «Compte rendu». Comment l’Europe ‘parle’ aux citoyens : un défi linguistique
Abstract: The round table brought together, upon the initiative of Mrs. Claire Goyer and around the chairman Mr. Ambroise Perrin, Mrs. Catherine Vieilledent-Monfort and Mr. Ludovic Laporte, from the Directorate-General of Translation of the European Commission, as well as Mr. Christian Tremblay, President of the European Observatory for Plurilingualism.
Keywords: translation, interpretation, European Union.
Language: French
Nature: report of the round table held in Brussels on 28th September 2010.
Year: 2010
Page Count: 3 pages
Work Time: 5 hours
Online: in PDF
Bibliographical Reference: AR ROUZ (LE ROUX) David. «Compte rendu». Comment l’Europe ‘parle’ aux citoyens : un défi linguistique Brussels: round table of 28th September 2010. http://www.langue-francaise.org/Bruxelles/Multi_28_09__2010_compte_rendu.pdf.